Danduk Kuular
  | |||||||||||
| Nom original | (tyv) Куулар Дондук | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||
| Naixement | 1888 Shemi (Rússia) (en)  | ||||||||||
| Mort | 1932 (43/44 anys) | ||||||||||
| Causa de mort | mort no natural pena de mort | ||||||||||
 Primer ministre de Tannu Tuva | |||||||||||
| 1924 – 1929 | |||||||||||
← Nou càrrec | |||||||||||
| Dades personals | |||||||||||
| Religió | Budisme tibetà | ||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | polític, estadista | ||||||||||
| Partit | Partit Revolucionari del Poble Tuvinià | ||||||||||
| Cronologia | |||||||||||
| gener 1929 | cop d'estat a Tuvà de 1929
| ||||||||||
Llista
| |||||||||||
Kuular Donduk (tuvinià: Куулар Дондук) (1888-1932) fou un polític de Tannú Tuva. Antic monjo lamaïsta,[1] Donduk proclamà el 1921 la independència de Tannú Tuva. Més tard es convertí en membre del Partit Republicà Revolucionari de Tuva, i el 1924 es convertí en cap d'estat. Va establir llaços amb la República Popular de Mongòlia, a causa del fet que Tuva era un estat molt recent. Aquesta política independent respecte a la Unió Soviètica molestà Stalin. D'altra banda, Donduk intentà que els lames col·laboressin amb el seu govern. En 1926 el budisme fou proclamada com a religió de l'estat. En novembre de 1926 assolí el càrrec de Ministre-President i el nom de la República Popular de Tannú Tuva fou canviat a República Popular Tuviniana.[2]
El creixement de la independència de Tuva augmentà la irritació del Kremlin, qui en 1929, donà un cop d'estat comunista a la 'Universitat de treballadors de l'Extrem Orient' dirigit per Saltxak Toka, graduat a Moscou. Donduk va perdre el càrrec i fou substituït per un govern més pro-rus. Toka esdevingué el 1932 secretari general del Partit Popular Revolucionari de Tuva (TPRP). Poc després Donduk fou executat.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Jonathan D. Smele: Historical Dictionary of the Russian Civil Wars, 1916–1926, 2015, Lanham (Maryland) 2015, p. 1197.
- ↑ Frank Stocker: Als Vampire die Mark eroberten: Eine faszinierende Reise durch die rätselhafte Welt der Banknoten in 80 kurzen Geschichten, (online) 2015, p. 69.
- ↑ Indjin Bayart: An Russland, das kein Russland ist, Hamburg 2014, p. 114.