Dancer in the Dark

Dancer in the Dark
	;
Fitxa
Direcció	Lars von Trier
Protagonistes	Björk; Catherine Deneuve; David Morse; Peter Stormare; Joel Grey; Jean-Marc Barr; Udo Kier; Željko Ivanek; Cara Seymour; Siobhan Fallon Hogan; Jens Albinus; Vincent Paterson; Michael Flessas; Stellan Skarsgård; Katrine Falkenberg; John Martinus; Sean-Michael Smith; Paprika Steen; Al Agami; Anna David; Anna Norberg; Troels Asmussen; Caroline Sascha Cogez; Rikke Lylloff; Vladica Kostic; Reathel Bean; John Randolph Jones; Luke Reilly; Mette Berggreen; Britt Bendixen; Noah Lazarus; Marianne Bengtsson
Director artístic	Peter Grant
Producció	Vibeke Windeløv
Dissenyador de producció	Karl Júlíusson
Guió	Lars von Trier
Música	Björk
Dissenyador de so	Per Streit
Fotografia	Robby Müller
Muntatge	François Gédigier i Molly Malene Stensgaard
Vestuari	Manon Rasmussen
Productora	Canal+, Film4, France 3, Zentropa, Trust Film Svenska, Film i Väst i Liberator Productions
Distribuïdor	Fine Line Features
Dades i xifres
País d'origen	Dinamarca, Suècia, Alemanya, Argentina, Estats Units d'Amèrica, Regne Unit, Itàlia, França, Països Baixos, Islàndia, Noruega, Finlàndia i Espanya
Estrena	17 maig 2000
Durada	140 min
Idioma original	anglès
Rodatge	Dinamarca i Washington
Color	en color
Recaptació	45.584.036 $
Descripció
Gènere	cinema musical, drama i cinema judicial
Qualificació MPAA	R
Tema	pena de mort, ceguesa i música
Lloc de la narració	Washington
Premis i nominacions
Nominacions	Globus d'Or a la millor actriu dramàtica (2000); Premi Robert al millor vestuari (2000); Premi Satellite a la millor actriu (2001); Independent Spirit a la millor pel·lícula de parla no anglesa (2001); César a la millor pel·lícula estrangera (2001); Premi Satellite a la millor pel·lícula (2001); Premi de l'Acadèmia Japonesa a la millor pel·lícula en llengua estrangera (2001); Premi Robert al millor disseny de producció (2001); Goya a la millor pel·lícula europea (2001); Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula (2000); Premis del Cinema Europeu a la millor actriu (2000) ;
Premis	Palma d'Or (2000); Premi del Festival de Canes a la interpretació femenina (2000); Premi de l'Acadèmia Japonesa a la millor pel·lícula en llengua estrangera (2001); Independent Spirit a la millor pel·lícula de parla no anglesa (2001); Premi Robert al millor disseny de producció (2001); Goya a la millor pel·lícula europea (2001); Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula (2000); Premis del Cinema Europeu a la millor actriu (2000); Premis del Cinema Europeu - premi del públic a la millor direcció (2000); Premi Jameson del públic a la millor actriu (2000); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;
Lloc web	dancerinthedarkmovie.com
← The Idiots	Sèrie: Trilogia de Golden Heart
	Sèrie: Trilogia de Golden Heart

Dancer in the Dark és una pel·lícula de Lars von Trier, estrenada el 2000 i protagonitzada per Björk.

Argument

En els anys 1960, Selma, immigrant txeca, s'instal·la a una petita ciutat industrial dels Estats Units, amb el seu fill Gene, de dotze anys.

Afectada d'una malaltia hereditària que amenaça de tornar-la cega, Selma treballa a una fàbrica metal·lúrgica més enllà de les seves capacitats i sense tenir en compte les normes de seguretat.

Intenta reunir prou diners per poder pagar l'operació que hauria de preservar el seu fill de la mateixa malaltia i de la ceguesa. Fugint de les seves preocupacions quotidianes gràcies a la música i al ball, participa en una comèdia musical organitzada per la coral del seu barri. Però Selma se sacrifica completament per salvar, malgrat tot, el seu fill.

Comentaris

Aquest drama musical compta amb les actuacions de la cantant islandesa Björk, l'actriu francesa Catherine Deneuve, i el suec Peter Stormare.

Es tracta d'una coproducció en què van participar Dinamarca.

L'ambient és pesat, però els passatges musicals ho equilibren i saben submergir-nos en una poesia que és un dels atractius de la pel·lícula.

La simbologia del sacrifici de la dona és sens dubte menys ric que en Breaking the Waves, però resta tanmateix molt agressiu. Björk efectua una interpretació espaterrant, i sap mostrar-se atractiva i tràgica. La pel·lícula constitueix a més a més una crítica virulenta de les condicions de treball a l'Amèrica liberal dels anys 1990 i sobretot, finalment, una molt forta acusació contra la pena de mort als Estats Units i les seves injustícies socials.

El realitzador danès ha volgut, amb aquesta pel·lícula, sortir de les regles del seu "Dogma 95" (10 regles molt estrictes que donen un cinema depurat sense cap artifici i sense morts)^[1] que trobava ja superat, tot conservant un estil quasi documental.

Les divergències entre Björk i Lars von Trier^[2] han influenciat sovint la pel·lícula durant el rodatge. Lars von Trier hauria mantingut contínuament la seva actriu en situació de debilitat, com ho havia fet Stanley Kubrick amb la seva comediant Shelley Duvall a The Shining. Björk, aparentment molt implicada en el seu paper en el punt de sentir-ho més que d'interpretar-lo, s'hauria portat de manera neuròtica i excessiva, anant-se fins i tot del plató alguns dies en ple rodatge.

Precisions tècniques

Per filmar les seqüències ballades i cantades, Lars von Trier ha utilitzat de manera simultània cent petites càmeres digitals, amb l'objectiu de donar als números musicals l'estil d'una verdadera retransmissió en directe. La majoria eren amagades als decorats, altres han estat esborrades digitalment, i algunes eren manejades per diferents operadors, sobretot per als primers plans de Björk, difícils de realitzar per la gran mida dels decorats. Aquest sistema, qui ha permès gravar cadascuna d'aquestes escenes en dos dies en lloc d'un mes, porta naturalment a un muntatge molt tallat en els plans curts i fixos, el que va en contra de les regles tradicionals de la comèdia musical, més acostumada als amplis moviments de càmera.

Repartiment

Björk: Selma Jezkova
Catherine Deneuve: Kathy
David Morse: Bill Houston
Peter Stormare: Jeff
Joel Grey: Oldrich Novy
Cara Seymour: Linda Houston
Vladica Kostic: Gene Jezkova
Jean-Marc Barr: Norman
Vincent Paterson: Samuel
Siobhan Fallon: Brenda
Željko Ivanek: el fiscal
Udo Kier: el doctor Porkorny
Jens Albinus: Morty
Reathel Bean: el jutge
Mette Berggreen: la recepcionista

Premis i nominacions

La pel·lícula es va estrenar el 53è Festival Internacional de Cinema de Canes, on va ser admirada i discutida per la crítica. Va obtenir la Palma d'Or i el guardó corresponent a la millor actriu. La cançó "I've Seen It All" va ser candidata a l'Oscar a la millor cançó Original. En la presentació de la cerimònia Björk va llançar el seu famós vestit del cigne.

Premis

2000. Palma d'Or al Festival de Canes per Lars von Trier
2000. Premi d'interpretació femenina per Björk (Festival de Canes)
2000. European Film Awards – Millor pel·lícula
2000. European Film Awards – Millor actriu per Björk
2000. Premi Edda (Irlanda) – Millor actriu per Björk
2001. Goya a la millor pel·lícula europea per Lars von Trier
2001. Independent Spirit a la millor pel·lícula estrangera per Lars von Trier
2001. Golden Satellite Awards – Millor cançó original amb "I've Seen It All"

Nominacions

2001. Oscar a la millor cançó original per Björk, Lars von Trier i Sjón Sigurdsson amb "I've seen it all"
2001. Globus d'Or a la millor cançó original per Björk, Lars von Trier i Sjón Sigurdsson per "I've seen it all"
2001. Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Björk
2001. César a la millor pel·lícula estrangera
2001. Brit Awards – Millor banda sonora
2001. Chicago Films Critics Association Awards – Millor actriu per Björk
2001. Chicago Films Critics Association Awards – Pel·lícula original
2001. Golden Satellite Awards – Millor drama
2001. Golden Satellite Awards – Millor actriu dramàtica per Björk
2001. Golden Satellite Awards – Millor actriu secundària per Catherine Deneuve

Referències

↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.dogme95.dk/menu/menuset.htm Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.comunica.org/chasqui/dobler75.htm Arxivat 2008-05-17 a Wayback Machine.

Enllaços externs

Dancer in the Dark - Lloc web oficial

[1] {[enllaç sense format]} http://www.dogme95.dk/menu/menuset.htm Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.

[2] {[enllaç sense format]} http://www.comunica.org/chasqui/dobler75.htm Arxivat 2008-05-17 a Wayback Machine.

[1]

[2]

Pel·lícules de Lars von Trier
1980s	L'element del crim (1984) · Epidemic (1987)
1990s	Europa (1991) · Breaking the Waves (1996) · Idioterne (1998)
2000s	Dancer in the Dark (2000) · Dogville (2003) · Manderlay (2005) · The Boss of It All (2006) · Antichrist (2009)
2010s	Melancolia (2011) · Nymphomaniac (2013) · The House That Jack Built (2018)
Co-dirigida	The Five Obstructions amb Jørgen Leth (2003) · Chacun son cinéma (segment, 2007)
Guió	Dear Wendy (2005) · De unge år: Erik Nietzsche sagaen del 1 (2007)
T.V.	Medea (1988) · Riget (1994) · Riget II (1997) · Riget: Exodus (2022)

Guanyadores de la Palma d'Or
1939–1975	Union Pacific (1939) No es va atorgar (1940–1945) Breu encontre (1946) Die letze Chance (1946) Dies perduts (1946) María Candelaria (1946) Muži bez křídel (1946) Neecha Nagar (1946) La Symphonie pastorale (1946) De røde enge (1946) Roma, ciutat oberta (1946) Hets (1946) Veliki perelom (1946) Antoine et Antoinette (1947) Foc creuat (1947) Les Maudits (1947) Dumbo (1947) Ziegfeld Follies (1947) No es va celebrar (1948) El tercer home (1949) No es va celebrar (1950) Miracle a Milà (1951) Fröken Julie (1951) Othello (1951) Due soldi di speranza (1952) Le Salaire de la peur (1953) Jigokumon (1954) Marty (1955) Le Monde du silence (1956) La gran prova (1957) Letiat juravlí (1958) Orfeu negre (1959) La dolce vita (1960) Una absència tan llarga (1961) Viridiana (1961) O Pagador de Promessas (1962) Il gattopardo (1963) Els paraigües de Cherbourg (1964) El knack (1965) Signore e signori (1966) Un homme et une femme (1966) Blow Up (1967) Festival cancel·lat (1968) if... (1969) MASH* (1970) El missatger (1971) Il caso Mattei (1972) La classe obrera va al paradís (1972) L'equívoc (1973) L'espantaocells (1973) La conversa (1974) Chronique des années de braise (1975)
1976–2000	Taxi Driver (1976) Padre padrone (1977) L'arbre dels esclops (1978) Apocalypse Now (1979) El timbal de llauna (1979) Comença l'espectacle (1980) Kagemusha (1980) Człowiek z żelaza (1981) Missing (1982) Yol (1982) La balada de Narayama (1983) París, Texas (1984) El pare en viatge de negocis (1985) La missió (1986) Sous le soleil de Satan (1987) Pelle, el conqueridor (1988) Sexe, mentides i cintes de vídeo (1989) Cor salvatge (1990) Barton Fink (1991) Les millors intencions (1992) Adéu a la meva concubina (1993) El piano (1993) Pulp Fiction (1994) Underground (1995) Secrets i mentides (1996) Unagi (1997) Ta'm e guilass (1997) Mia eoniótita ke mia mera (1998) Rosetta (1999) Dancer in the Dark (2000)
2001–present	L'habitació del fill (2001) El pianista (2002) Elephant (2003) Fahrenheit 9/11 (2004) L'Enfant (2005) The Wind That Shakes the Barley (2006) 4 luni, 3 saptamini si 2 zile (2007) Entre les murs (2008) Das weiße Band (2009) L'oncle Boonmee, que recorda les seves vides passades (2010) L'arbre de la vida (2011) Amor (2012) La vida d'Adèle (2013) Kış Uykusu (2014) Dheepan (2015) I, Daniel Blake (2016) The Square (2017) Un assumpte de família (2018) Paràsits (2019) No es va celebrar (2020) Titane (2021) Triangle of Sadness (2022) Anatomie d'une chute (2023)

Goya a la millor pel·lícula europea
1990s	Indoxina (1992) Tres colors: Blau (1993) Cafè irlandès (1994) Lamerica (1995) Secrets i mentides (1996) The Full Monty (1997) The Boxer (1998) La vida és bella (1999)
2000s	Dancer in the Dark (2000) Amélie (2001) El pianista (2002) Good Bye, Lenin! (2003) Gegen die Wand (2004) Match Point (2005) La reina (2006) ~~(2007)~~ 4 luni, 3 saptamini si 2 zile (2008) Slumdog Millionaire (2009)
2010s	El discurs del rei (2010) The Artist (2011) Intocable (2012) Amor (2013) Ida (2014) Mustang (2015) Elle (2016) The Square (2017) Guerra freda (2018) Els miserables (2019)
2020s	El pare (2020) Una altra ronda (2021) Verdens verste menneske (2022) Anatomia d'una caiguda (2023)