Vés al contingut

Beguda

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El te és la segona beguda més consumida al món, després de l'aigua.[1]
Càntir popular de La Bisbal d'Empordà

Per beguda s'entén qualsevol líquid habitualment destinat per beure. Sense deixar del tot de banda els mamífers i altres éssers vius, aquest article tracta de les begudes tradicionalment destinades al consum humà.

Al llarg de la vida una persona pot beure líquids molt diferents. Alguns són indispensables per a la vida i la seva ingesta es fa en quantitats importants. Altres líquids, tot i que no són necessaris per a la supervivència, es consumeixen també en proporcions notables. Finalment, hi ha begudes que només són ingerides de forma ocasional o en quantitats relativament reduïdes.

Aigua

[modifica]
Article principal: Aigua
Article principal: Aigua potable en els vaixells

L'aigua és el líquid més consumit al món i el més necessari per a la supervivència. El cos humà està format per més d'un 70% d'aigua.[2] Una persona ha d'ingerir entre dos i quatre litres d'aigua al dia per a mantenir-se en bones condicions, re-introduint al cos les quantitats perdudes per la suor, l'orina i els residus fecals. Una part d'aquesta aigua es beu directament en forma pura mentre que la resta pot ser reposada[3] de manera indirecta, en estar inclosa en molts aliments.

Documents

[modifica]

Considerant que els aspectes científics i tècnics sobre l'aigua estan tractats en l'article principal, la documentació següent està basada en les vessants gastronòmica, anecdòtica, artística i altres similars. La llista està ordenada cronològicament, de forma aproximada.

  • c 30 dC. Jesús de Natzaret va demanar aigua del pou de Sicar a una samaritana.
  • c.50. Plini el Vell va esmentar dos sistemes per a obtenir aigua potable a partir de la humitat del mar. El primer estava basat en exposar pells d'ovella amb llana a l'aire humit i aprofitar l'aigua condensada.[4] (Vegeu Atrapa-boires).
  • c 400 dC. Segons declaracions de Benito Feijoo, en una carta a Hipàcia, Sinesi de Cirene va descriure un instrument (que anomenava hidròmetre) destinat a mesurar les densitats de les diverses aigües potables.
  • 1303. Bernard de Gordon considerava poc saludable beure aigua de neu o aigua refredada amb neu.[5]
  • 1697. Alfonso Limón Montero. Espejo cristalino de las aguas de España. Llibre que tracta de les aigües per a beure i banyar-se.[6]
  • 1765. Benito Feijoo escrigué sobre les aigües i les seves qualitats. Ell mateix presumia de poder distingir les aigües pel tacte.[7]
  • 1781. Tratado de las fuentes intermitentes.[8]
  • 1842. Mariano José González Crespo. Tratado de varias aguas minero-medicinales de España.[9]
  • 1855. Beure aigua com a cura. Diverses recomanacions.[10]

Llet

[modifica]
Got de llet.
Article principal: Llet

La supervivència tradicional i recomanable d'un nadó es basa en mamar la llet materna. En la vida adulta hi ha grups humans que beuen molta llet i d'altres que no la tasten mai.

Documents

[modifica]
  • s. VIII aC ? Homer, en la Ilíada parlava del costum dels escites (hipomolgos, munyidors d'egues) d'alimentar-se de la llet de les egües.[11][12]
  • 538- 330 aC. El Llibre de Job parla de la llet de camell.[13]
  • 1548. Thomas Muffett. Aconsellava als malalts beure llet humana o de burra.[14]
  • 1660-69. Samuel Pepys, en el seu dietari, va anotar una frase del doctor Whistler sobre la llet de burra.[15]
  • 1869-70. Jules Verne, en la novel·la Vint mil llegües de viatge submarí, parla de la llet de balena com a apta per al consum humà.[16]

Vi

[modifica]
Article principal: Vi

La literatura sobre el vi és molt extensa i impossible de resumir.

Documents

[modifica]
  • c 1490. Manuscrit 754 de la Biblioteca de Catalunya.[17][18]
« E cascú pot plantar vinya axí com Noè. Tothom qui vol plantar vinya deu podar los mayols que deu metra en luna vella, ço és passada la plena hun dia o dos, com pus prop més ne val... »
— Tractat manuscrit sobre agricultura.

Refranys sobre el vi

[modifica]
  • “El vi nou s'ha de posar en bots nous, i així es conserven bots i vi”.[19]
  • "La carn fa carn i el vi fa sang".
  • "Pa mudat i vi usat".
  • “El vi fa sang i l'aigua fang”.[20]

Cervesa

[modifica]
Article principal: Cervesa

Històricament, la cervesa ja era coneguda pels sumeris, egipcis, mesopotàmics i ibers,[21] en dates que es remunten pel cap baix al 6000 aC.[22]

Documents

[modifica]
  • c 1750 aC. El Codi de Hammurabi recull algunes lleis relacionades amb la cervesa.[23]
  • 1668. Nicolaas de Graaff fou un cirurgià naval holandès que va realitzar diverses exploracions i escrigué sobre els seus viatges. En una traducció al francès de la seva expedició a Índia, s'explica la rutina alimentària de les tripulacions dels vaixells holandesos de l'època.[24]
« ... (En un vaixell) Mentre dura la cervesa la gent beu cervesa. Quan s'acaba la cervesa cada persona rep un pot d'aigua al dia. Quan cal racionar l'aigua la quantitat diària és menor... »
— Nicolaas de Graaff.

Cafè

[modifica]
Article principal: Cafè

Segons una llegenda, repetida sota diverses variants, les propietats estimulants del cafè foren descobertes per culpa de les cabres d'un pastor etíop (pastor o dervíx).[25]

Documents

[modifica]
  • 1645. El primer cafè documentat (cafè en el sentit de local on es serveix cafè preparat per a beure) a Europa se situa a Venècia.[26]
  • 1728. Cafè Blue Mountain.[27]
  • 1750. L'italià Andrea Caponata va obrir el primer cafè de Barcelona.[28]
  • 1803. La pollacra La Purísima Concepción, procedent de La Guaira i capitanejada per Joan Mayol, recala a Cádiz amb càrrega d'anyil, cacau, cafè i cotó. Les destinacions eren Màlaga, Barcelona i Mallorca.[29]
  • 1970? El kopi luwak o cafè de civeta és el cafè més car del món. En teoria els grans han passat pel tracte digestiu d'una civeta salvatge i s'han recollit després d'una cerca llarga i difícil. Algunes persones han denunciat que hi ha granges de civetes, en les quals els pobres animals són obligats a menjar, únicament, baies de cafè. En estat salvatge, les baies de cafè són una petita part de la dieta. El resultat són animals engabiats, que pateixen malnutrició i que emmalalteixen amb facilitat. Un veritable cas de crueltat animal per culpa de l'afany de lucre.[30][31]
  • El port de Barcelona és l'únic port de l'estat espanyol on es descarrega cafè. A més, és l'únic port del Mediterrani amb una terminal de cafè homologada per l'organisme New York Trade Board.[32]

Te

[modifica]
Article principal: Te

Documents

[modifica]
  • 1773. Motí del te de Boston (Boston Tea Party).[33]
  • 1876. Basil Lubbock, en la seva obra The China Clippers, detallava la cursa del te en clípers famosos (Com l'Ariel, el Cutty Sark i el Thermopylae). També informava dels paquets de te, de l'estiva i de la capacitat d'aquells vaixells.[34][35]
  • 1890. Segons una referència, Thomas Lipton fou el primer en comercialitzar el te en petits paquets preparats.[36]
  • 1908. Segons una altra referència fou Thomas Sullivan qui va inventar les bossetes de te.[37]

Cacau, xocolata

[modifica]
Article principal: Xocolata

Documents

[modifica]
  • 1775. Juan Bautista de Anza va comandar una expedició, amb 240 viatgers, des de Tubac fins a Monterrey. La durada prevista era de 100 dies. Entre els queviures es va emportar set roves de xocolata (175 lliures), amb un cost de 3,75 reales per arrova.[38]
  • 1825. Jean Anthelme Brillat-Savarin, en la seva obra Physiologie du Goût, recomanava una recepta de xocolata aromatizada amb ambre. L'anomenava “xocolata per als deprimits”, pels efectes suposadament curatius sobre les persones amb malenconia.[39]

Sidra

[modifica]
Sidra Natural d'Astúries
Article principal: Sidra

Documents

[modifica]
  • 1678. John Worlidge. Vinetum Britannicum: Or a Treatise of Cider and Other Wines and Drinks.[40]
  • 1834. L.F. Dubief. Manuel théorique et pratique du fabricant de cidre et de poiré.[41]

Sucs de fruita i de verdures

[modifica]
Article principal: Suc

Documents

[modifica]
« ... Traten otros del gobierno del mundo y sus monarquías, mientras gobiernan mis días mantequillas y pan tierno, y las mañanas de invierno naranjada y aguardiente, y ríase la gente ... »
— Luís de Góngora.

Begudes alcohòliques per fermentació

[modifica]

A més del vi, la cervesa, la sidra i l'aiguamel hi ha altres begudes alcohòliques que són el resultat d'una fermentació.

Begudes alcohòliques destil·lades

[modifica]

La llista de licors destil·lats és molt llarga.

Combinats

[modifica]
Article principal: còctel

Begudes carbonatades

[modifica]
Refrigerador ple de begudes variades amb gas

Begudes carbonatades amb suc de fruita (Fanta, Mirinda, Crush, Trina…)

Altres begudes

[modifica]

La beguda de l'Olimp

[modifica]

Els deus de l'Olimp bevien nèctar, una beguda mitològica que ajudava a mantenir-los immortals.[51]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Y. H. Hui; Lisbeth Meunier-Goddik; Jytte Josephsen Handbook of Food and Beverage Fermentation Technology. CRC Press, 19 març 2004, p. 958–. ISBN 978-0-8247-5122-7. 
  2. ↑ Philippe Chomaz. Arbres en les estrelles: els orígens còsmics de la matèria. Universitat de València, 2004, p. 26–. ISBN 978-84-7660-822-7. 
  3. ↑ DCVB: Reposar.
  4. ↑ A. Soyer. The Pantropheon or History of Food, and its preparation from the earliest ages of the world: Embellished with forty-two steel plates. Simpkin, 1853, p. 298–. 
  5. ↑ Arnau de Vilanova. Arnaldi de Villanova opera medica omnia: regimen sanitatis ad regem aragonum. X.1. Edicions Universitat Barcelona, 1996, p. 248–. ISBN 978-84-7935-338-4. 
  6. ↑ Alfonso Limón Montero. Espejo cristalino de las aguas de España: hermoseado y guarnecido con el marco de variedad de fuentes y baños cuyas virtudes ... se examinan ... y acomodan à la salud ... y conveniencias de la vida humana. por Francisco García Fernández ... y a su costa, 1697, p. 382–. 
  7. ↑ Benito Jerónimo Feijoo. Theatro crítico universal, ó Discursos varios en todo genero de materias para desengaño de errores comunes... por... Fr. Benito Gerónimo Feyjoo. la Gaceta - de A. Marin, 1765, p. 331–. 
  8. ↑ Tratado de las fuentes intermitentes, y de la causa de sus fluxos, y supresiones: de la naturaleza, y uso de el siphon, o cantimplora, y si este tuvo parte en el artificio de los organis hydraulicos, y en algunos oraculos de la gentilidad : Dialogo entre el doctor D. Pedro A. y el Lic. D. Juan B.. por Ignacio Aguayo, 1781, p. 48–. 
  9. ↑ Mariano José González Crespo. Tratado de varias aguas minero-medicinales de España, que comprende las del molar, en la provincia de Madrid ... precedido de un discurso sobre las aguas y el clima. Imp. Nacional, 1842, p. 2–. 
  10. ↑ Joel Shew. The Water-cure Manual: A Popular Work, Embracing Descriptions of the Various Modes of Bathing, the Hygienic and Curative Effects of Air, Exercise, Clothing, Occupation, Diet, Water-drinking, &c. Together with Descriptions of Diseases, and the Hydropathic Means to be Employed Therein. Illustrated with Cases of Treatment and Cure. Containing, Also, a Fine Engraving of Priessnitz .... Fowler and Wells, 1855, p. 1–. 
  11. ↑ Encyclopedia metódica: Artes académicos. en la imprenta de Sancha, 1791, p. 165–. 
  12. ↑ Jean Barbeyrac. Bibliotheque Raisonnée des Ouvrages des Savans de l'Europe. Pour les Mois de ... (par Pierre Massnet, Guillaume-Jacob s'Gravesande, Jean Rousset de Missy, Louis Jancourt, Armand Boisbeleau de la Chapelle, J ..... Barbeyrac et P ..... Desmaiseaux.). J. Weststein, 1748, p. 11–. 
  13. ↑ The Poem of Job ... Translated ... By the Rev. J. N. Coleman ... Second Edition. private circulation, 1871, p. 21–. 
  14. ↑ Ruth A. Lawrence; Robert M. Lawrence Lactancia materna: una guía para la profesión médica. Elsevier España, 2007, p. 9–. ISBN 978-84-8174-985-4. 
  15. ↑ Anne Wilbraham; J.C. Drummond The Englishman's Food: Five Centuries of English Diet. Random House, 31 juliol 2012, p. 43–. ISBN 978-1-4464-7545-4. 
  16. ↑ Jules Verne. 20.000 Lieues Sous Les Mers (Anotado). eBookClasic, 20 febrer 2016, p. 384–. GGKEY:XJ7T45C14UX. 
  17. ↑ Vins de Catalunya. Apunts d'enografia de Catalunya. Jaume Aguadé.
  18. ↑ Libre de plantar e senbrar vinyes e arbres...a cura de Xavier Luna-Batlle. M. Àngels Massip Bonet.
  19. ↑ Fontbona Missé, Jaume. Les paràboles: Què diuen de Déu i de Jesús. Centro De Pastoral Liturgic, 11 octubre 2007, p. 62–. ISBN 978-84-9805-229-9. 
  20. ↑ Rondalla de Rondalles, a imitació del cuento de cuentos de Don Francisco de Quevedo y de la historia de historiades de Don Diego de Torres .... Per Benet Monfort, 1769, p. 30–. 
  21. ↑ Vas cerveser del segle iii aC de ceràmica ilergeta de Gebut, Soses
  22. ↑ «Beer». Britannica.com.
  23. ↑ Mark Patterson; Nancy Hoalst-Pullen The Geography of Beer: Regions, Environment, and Societies. Springer Science & Business Media, 15 març 2014, p. 24–. ISBN 978-94-007-7787-3. 
  24. ↑ Histoire générale des voyages ou Nouvelle collection de toutes les relations de voyages par mer et par terre, qui ont été publiées jusqu'à présent dans les différentes langues de toutes les nations connues ... avec les moeurs des habitans ...: enrichie de cartes géographiques .... chez Didot, 1751, p. 3–. 
  25. ↑ Revue britannique. Dondey-Dupré, pére et fils., 1876, p. 30–. 
  26. ↑ Alfredo Carmona López. El Café, rey de los sentidos. Universidad Almería, 1999, p. 12–. ISBN 978-84-8240-173-7. 
  27. ↑ Jamaica Blue Mountain coffee history
  28. ↑ Jesús Astigarraga; Javier Usoz L'économie politique et la sphère publique dans le débat des Lumières. Casa de Velázquez, 27 juny 2013, p. 196–. ISBN 978-84-15636-49-6. 
  29. ↑ Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya. Edicions Universitat Barcelona, 1984, p. 801–. ISBN 978-84-7528-152-0. 
  30. ↑ Civet cat coffee: A delicious beverage or a case of animal cruelty?
  31. ↑ Una bebida llena de crueldad: café de civeta.
  32. ↑ Víctor Badenas; Judith Contel; Daniel Venteo Cataluña logística: Cataluña en la cadena logística global. MARGE BOOKS, 2011, p. 24–. ISBN 978-84-15340-12-6. 
  33. ↑ Henry Clay Watson. The Yankee Tea-party, Or Boston in 1773. Lee and Shepard, 1851. 
  34. ↑ Basil Lubbock. The China Clippers. BoD – Books on Demand, 15 febrer 2015, p. 188–. ISBN 978-3-95427-454-3. 
  35. ↑ The China Clippers. Basil Lubbock.
  36. ↑ Beverly Dubrin. Tea Culture: History, Traditions, Celebrations, Recipes & More: History, Traditions, Celebrations, Recipes & More. Charlesbridge, 1 febrer 2012, p. 36–. ISBN 978-1-60734-363-9. 
  37. ↑ Barry D. Smith; Uma Gupta; B.S. Gupta Caffeine and Activation Theory: Effects on Health and Behavior. CRC Press, 25 octubre 2006, p. 23–. ISBN 978-1-4200-0656-8. 
  38. ↑ Louis E. Grivetti; Howard-Yana Shapiro Chocolate: History, Culture, and Heritage. John Wiley & Sons, 20 setembre 2011, p. 1943–. ISBN 978-1-118-21022-2. 
  39. ↑ Jean Anthelme Brillat-Savarin. The Physiology of Taste: or Meditations on Transcendental Gastronomy. Knopf Doubleday Publishing Group, 6 octubre 2009, p. 121–. ISBN 978-0-307-59383-2. 
  40. ↑ John Worlidge. Vinetum Britannicum: Ora Treatise of Cider and Other Wines and Drinks ... Fruits Growing in this Kingdom ... Propagating All Sorts of Vinous Fruit-trees ... Making Metheglin and Birch-wine. The Second Impression. To which is Added, a Discourse Teaching the Best Way of Improving Bees. Dring, 1678. 
  41. ↑ L.-F. Dubief. Manuel théorique et pratique du fabricant de cidre et de poiré, avec les moyes [i.e. moyens] d'imiter avec le suc des pommes ou des poires, le vin de raisin, l'eau-de-vie et le vinaigre de vin. Roret, 1834. 
  42. ↑ Evelyn Picon Garfield; Iván A. Schulman Las literaturas hispánicas: España. Wayne State University Press, 1991, p. 130–. ISBN 0-8143-1864-9. 
  43. ↑ Alan J. Buglass. Handbook of Alcoholic Beverages: Technical, Analytical and Nutritional Aspects. John Wiley & Sons, 13 gener 2011, p. 117–. ISBN 978-0-470-97665-4. 
  44. ↑ Brian E. Grimwood; F. Ashman Coconut Palm Products: Their Processing in Developing Countries. Food & Agriculture Org., 1975, p. 159–. ISBN 978-92-5-100853-9. 
  45. ↑ Elisabeth Lambert Ortiz. Cocina Latinoamericana: Más de 250 recetas de las más sabrosas de los países americanos desde México a la Patagonia. EDAF, 9 setembre 1998, p. 45–. ISBN 978-84-414-0421-2. 
  46. ↑ Revista de Ciencias Económicas, 1835, p. 1626–. 
  47. ↑ Richard W. Unger. Beer in the Middle Ages and the Renaissance. University of Pennsylvania Press, 22 maig 2013, p. 23–. ISBN 0-8122-0374-7. 
  48. ↑ Ethel Eva Crane. The World History of Beekeeping and Honey Hunting. Taylor & Francis, 16 agost 2013, p. 517–. ISBN 978-1-136-74669-7. 
  49. ↑ J. K. Aronson. Meyler's Side Effects of Herbal Medicines. Elsevier, 2009, p. 183–. ISBN 978-0-444-53269-5. 
  50. ↑ Christopher S. Kilham. Kava: Medicine Hunting in Paradise: The Pursuit of a Natural Alternative to Anti-Anxiety Drugs and Sleeping Pills. Simon and Schuster, 1 juny 1996, p. 72–. ISBN 978-1-62055-034-2. 
  51. ↑ Diccionario Universal Francés-Español, Español-Francés: Español-Francés. M-Z. Imp. de la Viuda de Jordán e Hijos, 1846, p. 224–. 

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Beguda&oldid=33728183»