Vés al contingut

Basses de Can Conill

Plantilla:Infotaula indretBassa del Montsià
Tipuszona humida Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaRiudarenes (Selva) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 48′ N, 2° 42′ E / 41.8°N,2.7°E / 41.8; 2.7
Conca hidrogràficaLa Tordera
Característiques
Altitud135 m
Superfície1,39 ha Modifica el valor a Wikidata

La zona humida Basses de Can Conill està formada per dues basses, una situada al nord, més gran i permanent, coneguda com a bassa de Can Conill, i una altra menor, coneguda com a Can Conill Petita, que se sol assecar a l'estiu. Ambdues allotgen poblacions de tortuga d'estany (Emys orbicularis).[1]

La bassa gran, de 220 m², és d'origen artificial. Té forma ovalada i una profunditat màxima de 2 m. Presenta aigua de forma permanent, però el nivell oscil·la fins a 1 m segons l'època de l'any. Als marges hi ha joncs, ciperàcies, càrexs, lliri groc i diferents espècies pròpies dels herbassars humits. A l'aigua apareixen força llenties d'aigua (Lemna minor). El bosc de ribera és format per gatells (Salix cinerea) i alguns pollancres i roures martinencs (Quercus humilis). Als prats propers a la bassa s'hi realitzen les postes de tortuga d'estany.[1]

La bassa petita, situada més al sud, molt a prop d'una edificació, és de caràcter temporal. Sol estar coberta totalment per llenties d'aigua i als seus marges hi ha boga i alguns sectors amb roures i esbarzers. A les dues basses s'ha detectat nombrosos anurs (granota verda, reineta meridional, gripau d'esperons i tòtil) i urodels (tritó palmat, T. marmoratus, salamandra comuna). Entre els rèptils, a més de la tortuga d'estany (Emys orbicularis), hi ha serps d'aigua (serp de collaret, N. maura). També destaquen les poblacions d'invertebrats (heteròpters, odonats i coleòpters aquàtics).[1]

Aquesta zona no presenta impactes significatius. Podrien posar en perill l'espai processos d'eutrofització de les aigües, de sobreexplotacio d'aqüífers o d'expansió dels conreus. A més, les poblacions de tortuga d'estany es troben força aïllades i per les seves reduïdes dimensions corren risc de desaparició.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Basses de Can Conill». Fitxes descriptives de zones humides. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (CC-BY-SA). [Consulta: 27 octubre 2014].