Vés al contingut

Atacs del 7 d'octubre a Israel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Imatge satèl·lit dels incendis a Israel i Gaza el dia 8 d'octubre de 2023. Dades de Copernicus Sentinel [2023], processades per Pierre Markuse.

El 7 d'octubre de 2023, Hamàs i diversos altres grups militants nacionalistes palestins van llançar incursions armades coordinades des de la Franja de Gaza als voltants del sud d'Israel, la primera invasió del territori israelià des de la Guerra arabo-israeliana de 1948. L'atac va coincidir amb la festa religiosa jueva Simjat Torà. Hamàs i altres grups armats palestins van anomenar els atacs Operació Inundació d'Al-Aqsa, mentre que a Israel se'ls coneix com a Black Sabbath o la massacre de Simjat Torà i internacionalment com els atacs del 7 d'octubre.[1][2][3] Els atacs van iniciar la Guerra entre Israel i Gaza de 2023.

Els atacs van començar a principis del 7 d'octubre amb un bombardeig d'almenys 4.300 coets llançats a Israel [4][5] i incursions de parapent motoritzat a Israel.[6] Els combatents de Hamàs van trencar la barrera Gaza-Israel, atacant bases militars i massacrant civils a 21 comunitats, com ara Be'eri, Kfar Aza, Nir Oz, Netiv Haasara i Alumim. Segons un informe de les FDI que va revisar l'estimació del nombre d'atacants, 6.000 habitants de Gaza van trencar la frontera en 119 llocs d'Israel, inclosos 3.800 de les "forces d'elit Nukhba" i 2.200 civils i altres militants.[7][4] [5] A més, l'informe de les FDI estima que 1.000 habitants de Gaza van disparar coets des de la Franja de Gaza, la qual cosa va elevar el nombre total de participants del costat de Hamàs a 7.000.[7] [4] [5]

En total, 1.139 persones van ser assassinades: 695 civils israelians (inclosos 38 nens), 71 nacionals estrangers i 373 membres de les forces de seguretat. 364 civils van morir i molts més van resultar ferits mentre assistien al festival de música Nova. Almenys 14 civils israelians van ser assassinats per l'ús de la Directiva Hanníbal per part de les FDI.[8] Uns 250 civils i soldats israelians van ser presos com a ostatges a la Franja de Gaza, vius o morts, i entre ells 30 nens, amb l'objectiu declarat d'obligar Israel a canviar-los per palestins empresonats, incloses dones i nens. Es van produir desenes de casos de violació i agressions sexuals, però els funcionaris de Hamàs van negar la participació dels seus combatents.

Els governs de 44 països van denunciar l'atac i el van qualificar de terrorisme, mentre que alguns països de majoria àrab i musulmana van culpar l'ocupació dels Territoris Palestins per part d'Israel com la causa principal de l'atac.[9] Hamàs va dir que el seu atac va ser una resposta a la contínua ocupació israeliana, el bloqueig de la Franja de Gaza, l'expansió dels assentaments il·legals israelians, l'augment de la violència dels colons israelians i les recents escalades. El dia va ser etiquetat com el més sagnant de la història d'Israel i el "més mortal per als jueus des de l'Holocaust" per moltes figures i mitjans de comunicació d'Occident, inclòs el president dels Estats Units Joe Biden. Alguns han qualificat l'atac de massacre genocida contra els israelians.[10]

Rerefons

[modifica]

Israel ha ocupat els territoris palestins, inclosa la Franja de Gaza, des de la Guerra dels Sis Dies el 1967.[11]

El Moviment de Resistència Islàmica (Hamas), és un moviment islamista nacionalista palestí. Es van formar el 1987 i són el moviment islamista més gran dels territoris palestins.[12] Manté una posició intransigent sobre l'"alliberament complet de Palestina", utilitzant sovint la violència política per assolir els seus objectius.[12] Declaracions recents suggereixen un canvi d'enfocament cap a posar fi a l'ocupació israeliana dels territoris palestins i establir un estat palestí basat en les fronteres de 1967. Hamàs ha estat responsable de nombrosos atemptats suïcides [13][14] i atacs amb coets dirigits a civils israelians.[15] Austràlia, Canadà, la UE, Japó, Nova Zelanda i el Regne Unit han designat Hamàs com a "organització terrorista". El 2010 va intentar descarrilar les converses de pau entre Israel i l'AP. El 2017, va adoptar una nova carta, eliminant el llenguatge antisemita i canviant l'atenció dels jueus als sionistes. Els estudiosos difereixen sobre els objectius de Hamàs, amb alguns que diuen que busca un estat palestí dins de les fronteres de 1967 mentre que altres creuen que Hamàs encara busca la destrucció d'Israel.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Biden Energy Adviser to Discuss Lebanon Border Issues on Israel Trip» (en anglès), 20-11-2023. Arxivat de l'original el 28 November 2023. [Consulta: 20 novembre 2023].
  2. ↑ «Hamas fighter says he is 'proud' of the October 7 attack on Israel and vows to keep fighting» (en anglès), 10-11-2023. Arxivat de l'original el 9 December 2023. [Consulta: 20 novembre 2023].
  3. ↑ Jason Burke. «A deadly cascade: how secret Hamas attack orders were passed down at last minute» (en anglès), 09-11-2023. Arxivat de l'original el 17 December 2023. [Consulta: 20 novembre 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Probe reveals 6,000 Gazans infiltrated Israel during October 7 massacre - report» (en anglès). The Jerusalem Post | JPost.com, 31-08-2024. Arxivat de l'original el 31 August 2024. [Consulta: 1r setembre 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Report: New IDF assessment shows some 6,000 Gazans invaded Israel on Oct. 7 | The Times of Israel» (en anglès). The Times of Israel. Arxivat de l'original el 20 September 2024. [Consulta: 1r setembre 2024].
  6. ↑ Kubovich, Yaniv. «The First Hours of the Israel-Hamas War: What Actually Took Place?» (en anglès). Haaretz, 17-10-2023. Arxivat de l'original el 17 October 2023. [Consulta: 17 octubre 2023].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Doubling previous numbers, report says 6,000 Gazans – including 3,800 trained Hamas terrorists – broke into Israel on Oct. 7» (en anglès). The Times of Israel. Arxivat de l'original el 1 September 2024. [Consulta: 31 agost 2024].
  8. ↑ «IDF Ordered Hannibal Directive on October 7 to Prevent Hamas Taking Soldiers Captive». Haaretz, 07-07-2024.
  9. ↑ Waldo, Cleary. «International Reactions to the Hamas Attack on Israel» (en anglès). The Washington Institute, 11-10-2023. Arxivat de l'original el 16 October 2023. [Consulta: 13 octubre 2023].
  10. ↑ «Genocide Emergency Alert: Israel and Gaza» (en anglès). Genocide Watch, 19-10-2023. [Consulta: 7 desembre 2023].
  11. ↑ «Arab Perspectives on the Middle East Crisis» (en anglès). Carnegie Endowment for International Peace. Arxivat de l'original el 16 November 2023. [Consulta: 7 novembre 2023].
  12. ↑ 12,0 12,1 Kushner, Harvey W. Encyclopedia of terrorism (en anglès). Thousand Oaks (Calif.) London: SAGE publications, 2003, p. xxiv. ISBN 978-0-7619-2408-1. 
  13. ↑ Dolnik, A.; Bhattacharjee, A. Terrorism and Political Violence, 14, 3, 2002, pàg. 109–128. DOI: 10.1080/714005624. ISSN: 0954-6553 [Consulta: 1r febrer 2024]. «Hamas' initial involvement in the violent exchange dates to 1989, when the group conducted a stabbing campaign against individual Israelis. ... when Hamas launched a series of suicide bombings accompanied by several kidnappings of Israeli soldiers. Suicide operations remain the most dominant Hamas tactic to date, along with occasional shooting, grenade and time bomb attacks.»
  14. ↑ Litvak, Meir Studies in Conflict & Terrorism, 33, 8, 15-07-2010, pàg. 716–734. DOI: 10.1080/1057610X.2010.494170. ISSN: 1057-610X [Consulta: 1r febrer 2024]. «In the course of time, Hamas has become the most effective Palestinian organization fighting Israel, carrying out a series of suicide attacks, against mostly civilian Israeli targets, in the years 1994–1996 and 2001–2007, which caused the death of over 1,000 Israeli civilians.»
  15. ↑ «Rights group says Hamas rockets at Israel a clear war crime» (en anglès). AP News, 12-08-2021. Arxivat de l'original el 4 December 2023. [Consulta: 7 desembre 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Atacs_del_7_d%27octubre_a_Israel&oldid=34168330»