Attila Petschauer
  | |
| Nom original | (hu) Petschauer Attila |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 14 desembre 1904 Budapest (Hongria) |
| Mort | 20 gener 1943 (38 anys) Camp de concentració de Davidovka (Ucraïna) |
| Causa de mort | hipotèrmia |
| Sepultura | Cementiri de Farkasréti, 935-középen (jelképes) |
| Activitat | |
| Ocupació | tirador, periodista |
| Esport | esgrima |
| Participà en | |
| 1932 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 |
| 1928 | Esgrima als Jocs Olímpics d'estiu de 1928 (medalla d'argent olímpica) |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
Representa:  Hongria
| |||
| Esgrima | |||
Jocs Olímpics 
| |||
|
Amsterdam 1928 | sabre per equips | |
|
|
Los Angeles 1932 | sabre per equips | |
|
Amsterdam 1928 | sabre individual | |
| Campionat del món | |||
|
|
Lieja 1930 | Sabre per equips | |
|
|
Viena 1931 | Sabre per equips | |
|
|
Budapest 1926 | Sabre individual | |
|
|
Lieja 1930 | Sabre individual | |
|
Oostende 1925 | Sabre individual | |
|
|
Nàpols 1929 | Sabre individual | |
Attila Petschauer (hongarès: Petschauer Attila) (Budapest, 14 de desembre de 1904 - Camp de concentració de Davidovka, 20 de gener de 1943) fou un tirador d'esgrima hongarès que va competir durant les dècades de 1920 i 1930. Nascut a Budapest, era jueu.[1][2][3]
Especialista en el sabre, el 1928 va prendre part al Jocs Olímpics d'Amsterdam, on va guanyar la medalla d'or en la prova del sabre per equips i la de plata en la prova individual de sabre del programa d'esgrima.[4] Quatre anys més tard, als Jocs de Los Angeles, revalidà la medalla d'or en la prova de sabre per equips, mentre en la prova individual de sabre fou cinquè.[4]
En el seu palmarès també destaquen set medalles al Campionat d'Europa d'esgrima, dues d'or en sabre per equips (1930, 1931), dues de plata en sabre individual (1925, 1929) i tres de bronze en sabre individual (1923, 1927, 1930).[4]
S'explica que Petschauer va ser arrestat pels nazis el 1943 i enviat a un camp de treball a Davidovka, Ucraïna.[5][6][7][8] Allà fou torturat i assassinat sota les ordres d'un oficial hongarès, un antic genet olímpic anomenat Kalman Czéh.[7][9] El lluitador Károly Kárpáti explica com fou la seva mort: "Els guàrdies van cridar: Tu, medallista olímpic d'esgrima... vegem com pots pujar arbres. Era al bell mig de l'hivern i feia molt de fred, però van ordenar que el despullessin, i pugés a un arbre. Els guàrdies, divertits, li van ordenar que es posés com un gall i el van remullar amb aigua. Congelat, va morir poc després."[7][10][11][12]
Un relat fictici de la seva vida i mort es va mostrar a la pel·lícula de 1999 Sunshine, protagonitzada per Ralph Fiennes.[13][14]
Investigacions recents fetes pels historiadors Csaba B. Stenge i Krisztián Ungváry mostren que segons els registres de l'exèrcit hongarès, Petschauer va morir de tifus en un camp de concentració soviètic.[15][16]
El 1985 fou incorporat a l'International Jewish Sports Hall of Fame.[9]
Referències
[modifica]- ↑ The International Jewish Sports Hall of Fame - Joseph M. Siegman
- ↑ Day by Day in Jewish Sports History - Bob Wechsler
- ↑ Encyclopedia of Jews in Sports - Bernard Postal, Jesse Silver, Roy Silver
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Attila Petschauer Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 17 d'abril 2020. [Consulta: 25 octubre 2018].
- ↑ Not Just a Game - Doug Zipes
- ↑ Masquerade: Dancing Around Death in Nazi-occupied Hungary - Tivadar Soros
- ↑ 7,0 7,1 7,2 In the Darkroom - Susan Faludi
- ↑ «Olympians Who Were Killed or Missing in Action or Died as a Result of War». Sports Reference. Arxivat de l'original el 17 d'abril 2020. [Consulta: 24 juliol 2018].
- ↑ 9,0 9,1 «Attila Petschauer». Jewishsports.net. [Consulta: 20 abril 2010].
- ↑ Lipman, Steve «In Attila's Memory». New York Jewish Week, 08-08-2008 [Consulta: 17 abril 2009]. Arxivat 16 de juny 2011 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-06-16. [Consulta: 25 octubre 2018].
- ↑ Who Betrayed the Jews?: The Realities of Nazi Persecution in the Holocaust - Agnes Grunwald-Spier
- ↑ Jewish Jocks: An Unorthodox Hall of Fame
- ↑ «Petschauer, Attila». Jews In Sports. Arxivat de l'original el 2007-03-06. [Consulta: 11 març 2016].
- ↑ London, Europe and the Olympic Games: European Perspectives
- ↑ «B. Stenge Csaba tanulmánya elérhető a következő linken» (en hongarès). Arxivat de l'original el 2016-08-06. [Consulta: 25 octubre 2018].
- ↑ A munkaszolgálat embertelen, de túlzó mozgó vesztőhelynek nevezni a Index.hu (hongarès)
