Vés al contingut

Alberto Arbasino

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlberto Arbasino

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 gener 1930 Modifica el valor a Wikidata
Voghera (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 març 2020 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Voghera (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals Modifica el valor a Wikidata
Diputat de la República d'Itàlia
12 juliol 1983 – 1r juliol 1987
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Milà
Universitat Harvard
Universitat de Pavia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, periodista, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà Italià Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaCarlo Pepoli Modifica el valor a Wikidata
Premis

Goodreads author: 555488

Alberto Arbasino (Voghera, Pavia, 24 de gener de 1930 - 22 març 2020) fou un escriptor i assagista italià.

Va cultivar la crítica literària i publicà la seva primera novel·la el 1959, titulada L'anònim llombard, on ja apuntava la seva orientació vers un realisme social que impregnarà gran part de la seva obra. Li seguiren Superheliogábalo (1969) i El príncep constant (1972), narrativa que simultaniejà amb treballs d'assaig, com Gràcies per les roses (1965) i Seixanta posicions (1971).

En els anys setanta sumà a la seva visió crítica de la realitat social italiana uns components existencialistes, explicitats sobretot en La bella de Lodi i Mirall dels meus anhels, novel·les en les que no hi manca el retall irònic. Posteriorment realitzà una segona versió del seu Superheliogábalo (1978), on s'enfosqueix el criticisme en favor d'una ironia que frega el sarcasme en llurs referències al poder.

Al marge de la seva obra narrativa, Arbasino va cultivar també els treballs de caràcter periodístic, en els que la seva crítica de la societat italiana cobrà progressivament una radicalització, i que l'autor recollí en diversos volums, amb els títols de Fantasmes italians, En aquest estat i Un país desvirtuat.

En conjunt, la seva obra s'ha mantingut al marge de l'experimentalisme formalista emergit els anys setanta, romanent emparentada amb la d'altres escriptors tals com Giorgio Bassani, Vasco Pratolini i altres autors del realisme social.

El 1983 fou elegit membre de la cambra dels Diputats pel PRI (Partit republicà Italià), i el (1981) publicà Trans-Pacific-Express, el (1985) Il moraviglioso anzi i La caduta dei Tiranni (1990).

Bibliografia

[modifica]