Aiguaviva de Bergantes

Aiguaviva de Bergantes

Aguaviva (es)
Tipus	municipi d'Aragó
Localització
40° 49′ 25″ N, 0° 11′ 51″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Aragó
Província	província de Terol
Comarca	Baix Aragó
Capital	Aguaviva (en)
Població humana
Població	565 (2023) (13,4 hab./km²)
Gentilici	Aiguavivà, aiguavivana
Idioma oficial	castellà
Geografia
Part de	Franja de Ponent
Superfície	42,150653 km²
Altitud	549 m
Limita amb	Castellot El Mas de les Mates La Ginebrosa Les Parres de Castellot
Identificador descriptiu
Codi postal	44566
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	978
Codi INE	44004
Lloc web	aiguaivaviva.com

Aiguaviva de Bergantes (Aguaviva oficialment en castellà) és un municipi del Baix Aragó, històricament considerat del Matarranya.

Història

Aiguaviva se situa a la confluència dels rius Guadalop i Bergantes, al límit històric dels regnes d'Aragó i de València. La població, estable fins al 1930, ha disminuït de més de la meitat des d'aleshores. El conreu de regadiu (400 hectàrees) aprofita les aigües del Guadalop a través de séquies administrades per una comunitat de regants. El secà (vinya, cereals i oliverar) ocupa unes 820 hectàrees, i a les terres no conreades (2800 hectàrees), cobertes en part de romaní i de carrasca, hi pasturen més de mil caps de bestiar, especialment oví i cabrum. Al segle xviii tenia importància el conreu de moreres als marges de les feixes, les fulles de les quals eren destinades a la cria dels cucs de seda. Les terres de conreu estan força repartides i, en general, són explotades pels propietaris. La vila (677 hectàrees [1981], aiguavivans; 549 m alt), gairebé equidistants d'ambdós rius, fou reconquerida al final del segle xii per Alfons I. Al temple parroquial de Sant Llorenç, del segle xviii, són venerades quatre hòsties consagrades, les quals, segons la tradició, se salvaren de l'incendi que el 1475 destruí l'antiga església. Durant la Primera Guerra Carlina fou batuda a Aiguaviva, el 29 d'abril de 1838, la partida del guerriller carlí Lluís Badoy (batalla d'Aiguaviva).

Lingüística

El parlar d'Aiguaviva, al límit lingüístic del català amb el castellà, té unes característiques peculiars, que no es retroben exactament en cap altra població veïna, amb l'excepció de la Ginebrosa, a causa de l'aïllament de la vila de la resta del territori catalanòfon (els seus habitants tenen més relació amb Morella i amb Alcanyís que no pas amb Vall-de-roures).

Té com a particularitats fonètiques davant el català general: manca dels fonemes [ɛ] [ɔ] el primer substituït, en determinats casos, per l'articulació [ja]: [pjál] per pèl; interdental fricativa sorda [θ] com a resultat de c davant e i i: (θẹles], (θiştéla] per celles, cistella; articulació apicointerdental africada sonora [d] com a resultat del grup de c davant e i i: [dọðe] per dotze; articulació d dels grups romànics contínua (l,n,r)+c davant ei i i: [dọņðẹla], [katorðe] per donzella, catorze, i inversió del grup tl procedent de t'l, que passa a ld: [ŕɔlde] en lloc de la forma rotlle o rotle.

Com a particularitat morfològica, cal destacar el fet que a la primera persona del singular del present d'indicatiu de la primera conjugació empren una <a>: jo canta.