Angelot
Squatina squatina  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Estat de conservació | |
 | |
| En perill crític | |
| UICN | 39332 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Chondrichthyes |
| Ordre | Squatiniformes |
| Família | Squatinidae |
| Gènere | Squatina |
| Espècie | Squatina squatina (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Squalus squatina |
| Distribució | |
 | |
L'angelot o escat (Squatina squatina) és una espècie de tauró de la família Squatinidae, pròpia de l'Atlàntic oriental i la Mediterrània.
Descripció
[modifica]- Cos ample amb el cap gran i pla.
- Les aletes pectorals, carnoses, s'estenen a banda i banda del cap sense soldar-s'hi.
- Dues aletes dorsals petites, situades per darrere de les ventrals.
- Sense aleta anal ni membrana nictitant.
- Té cinc parells de fenedures branquials.
- Presenta una coloració terrosa sense taques al cos.
- Ultrapassen els 183 cm de longitud.
- Els mascles assoleixen la maduresa sexual als 180 cm, i les femelles entre els 125 i 165 cm.
Hàbitat
[modifica]Durant el dia es troba parcialment soterrat en el fons de sorra o fang amb una actitud desmanyotada. A la nit neda pel fons enèrgicament. Es distribueix des de la costa fins a fondàries de 150 m. Quan està colgat, només li surten els ulls; amb aquesta postura pot assetjar les preses, que captura saltant sobre elles amb la boca oberta.
Alimentació
[modifica]Consumeix peixos plans (palaies i llenguados), també petits taurons, rajades, mol·luscs i crustacis.
Reproducció
[modifica]És ovovivípar aplacentari. A la primavera les femelles surten dels amagatalls de les fondàries per apropar-se a les aigües costaneres més somes, on donen ventrades de 9 a 20 individus de 24 a 30 cm de longitud total.
Aprofitament
[modifica]Espècie sense interès pesquer. Abans molt comuna, cada vegada és menys habitual veure-la a les llotges, a causa de la pesca il·legal d'arrossegament en caladors de menys de 50 m de fondària.
La pell s'usava com a paper de vidre,[1] i per això el paper de vidre també s'anomena paper d'escat o paper d'escatar.[2][3]
Referències
[modifica]- ↑ «Squatina squatina». Convention on the Conservation of Migratory Species of Wild Animals. [Consulta: 15 juny 2022].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «escat». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ «escat» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 93.
