Anders Celsius
Aparença
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 novembre 1701 (Julià) Uppsala (Suècia) |
Mort | 25 abril 1744 (Julià) (42 anys) Parròquia de la Catedral d'Uppsala (Suècia) |
Causa de mort | tuberculosi |
Sepultura | Catedral de Gamla Uppsala |
Rector de la Universitat d'Uppsala | |
Rector de la Universitat d'Uppsala | |
Dades personals | |
Residència | Suècia |
Formació | Universitat d'Uppsala |
Director de tesi | Jacques Cassini |
Activitat | |
Camp de treball | Astronomia |
Ocupació | astrònom, inventor, químic, professor d'universitat, físic, matemàtic, meteoròleg |
Ocupador | Universitat d'Uppsala |
Membre de | |
Professors | Eric Burman |
Alumnes | Johan Gottschalk Wallerius, Jakob Gadolin i Pehr Wilhelm Wargentin |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Cònjuge | cap valor |
Pare | Nils Celsius |
Premis | |
Anders Celsius (Uppsala, 27 de novembre de 1701- 25 d'abril de 1744),[1] fou un físic i astrònom suec.[2] Va exercir de professor d'astronomia a la Universitat d'Uppsala (1730-1744). Supervisà la construcció de l'Observatori d'Uppsala, del qual va ser nomenat director el 1740. El 1733 publicà una col·lecció de 316 observacions d'aurores boreals.
El 1736 va participar en una expedició a Lapònia per mesurar un arc de meridià terrestre, la qual cosa va confirmar la teoria d'Isaac Newton de què la Terra tenia menor radi als pols.
En una memòria que presentà l'any 1742 a l'Acadèmia de Ciències Sueca proposà l'escala centígrada de temperatures, coneguda posteriorment com a escala Celsius.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Asimov, Isaac. «Celsius, Anders». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 137. ISBN 8429270043.
- ↑ 2,0 2,1 «Anders Celsius». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.