Any polar internacional
Tipus | Any Internacional | ||
---|---|---|---|
Commemora | regió polar | ||
Vigència | febrer 2004 - | ||
Interval de temps | 2007 - | ||
Número d'edició | 3 | ||
Organitzador | Organització de les Nacions Unides | ||
Efectes | station française au détroit Scoresby (fr) | ||
Lloc web | ipy.org |
L'Any Polar Internacional (API o IPY per les sigles en anglès) és una col·laboració, esforç internacional de recerca de les regions polars. Karl Weyprecht, oficial de la marina austrohongaresa, explorador i promotor del primer any internacional, del 1882-83, tot i que va morir abans que es produís.[1][2]
Cinquanta anys més tard (1932-1933) es va organitzar un segon API.[3] L'Any Geofísic Internacional es va inspirar en l'API i es va produir 75 anys després de la primera API (1957-58).[4] Quaranta-quatre països van participar en el segon API, que va anunciar avenços en meteorologia, magnetisme, ciència atmosfèrica i en la "cartografia" dels fenòmens ionosfèrics que van fer avançar el desenvolupament de la ràdio. Es van establir 27 estacions d'observació a l'Àrtic, es va recollir una gran quantitat de dades i es va crear un centre de dades mundial sota l'organització que finalment es va anomenar Organització Meteorològica Mundial. A causa de la crisi financera mundial coneguda com La Gran Depressió, es va haver d'abandonar el pla d'aixecar una xarxa d'estacions a l'Antàrtida. A causa de la Segona Guerra Mundial es van perdre gran quantitat de dades generades durant aquests anys.
El tercer Any Polar Internacional està actualment en marxa, havent començat el 2007, i contínua fins a l'any 2009. S'està patrocinat pel Consell Internacional d'Unions Científiques (CIUC), l'Organització Meteorològica Mundial (OMM). El president de l'Organització Internacional del Grup de Planificació establert en el Consell Internacional d'Unions Científiques per a aquest esdeveniment està presidit pel professor Chris Rapley i el doctor Robin Bell. El director de l'Oficina Internacional del programa API és el Dr. David Carlson.[5][6]
Referències
[modifica]- ↑ Batllo, J. «Apuntes para la historia de los Anos Polares Internacionales en Cataluna y Espa ˜ na». Tethys, Journal of Weather and Climate of the Western Mediterranean, 2008, pàg. 51–61. DOI: 10.3369/tethys.2008.5.05.
- ↑ Overland, James E. «The First International Polar Year 1881-1884: The Arctic Environment in Historical Perspective». NOAA Arctic Research Office. [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ Elzinga, Aant. «The Nordic Nations in Polar Science: Expeditions, International Polar Years and their Geopolitical Dimensions». A: Sverker Sorlin. Science, Geopolitics and Culture in the Polar Region: Norden Beyond Borders. Routledge, 2013, p. 357-392. DOI 10.4324/9781315607801-17/nordic-nations-polar-science-expeditions-international-polar-years-geopolitical-dimensions-aant-elzinga. ISBN 978-1-315-60780-1.
- ↑ Martin, D. C. «The International Geophysical Year». The Geographical Journal, 124, 1, 1958, pàg. 18–29. DOI: 10.2307/1790562. ISSN: 0016-7398.
- ↑ Rapley, Chris «Antarctica: closer than you think» (en anglès). Planet Earth, Winter 2006, 2006, pàg. 10–11. ISSN: 1479-2605.
- ↑ Bell, R.E.. «Antartic Earth System Science in the International Polar Year: 2007-2008». A: Antarctica: A Keystone in a Changing World (en anglès). National Academies Press, 2008-05-18, p. 7-18. ISBN 978-0-309-11854-5.