Vés al contingut

Antonio de Ríos Rosas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntonio de Ríos Rosas

Antonio de los Ríos Rosas, per Francesc Sans i Cabot. 1874. (Congrés dels Diputats, Madrid). Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Antonio de los Ríos y Rosas Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 març 1812 Modifica el valor a Wikidata
Ronda (Província de Màlaga) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 novembre 1873 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó d'Homes Il·lustres de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
6 juny 1873 – 4 novembre 1873
Circumscripció electoral: la Corunya
President del Congrés dels Diputats
28 abril 1872 – 28 juny 1872
← Práxedes Mateo SagastaNicolás María Rivero →
President del Congrés dels Diputats
28 desembre 1865 – 2 octubre 1866
← Patricio de la Escosura y MorroghCándido Nocedal →
President del Congrés dels Diputats
5 novembre 1863 – 23 juny 1864
← Diego López Ballesteros Pérez de SantamaríaAlejandro de Castro Casal →
Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu
1859 – 1861 – Manuel Pando Fernández de Pinedo →
Ministre de la Governació
14 juliol 1856 – 12 octubre 1856
← Patricio de la Escosura y MorroghCándido Nocedal →
Ministre de la Governació
18 juliol 1854 – 30 juliol 1854
← Luis José Sartorius y TapiaFrancisco Santa Cruz Pacheco → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Granada Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, diplomàtic, jurista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Moderat
Unió Liberal
Partit Constitucional
Membre de
Premis


Find a Grave: 10512275 Modifica el valor a Wikidata


Antonio de los Ríos Rosas (Ronda, 16 de març de 1812Madrid, 3 de novembre de 1873) va ser un jurista i polític espanyol. Fou elegit president de la Cambra del Congrés dels Diputats durant les legislatures de 1863-1864, 1865-1866 i 1872.

Biografia

[modifica]

Ríos Rosas era llicenciat en Dret per la Universitat de Granada i va accedir per primera vegada a les Corts Generals com a Diputat per la província de Màlaga el 1836. Contrari a les maniobres del General Espartero durant la Regència de Maria Cristina, se li va oposar frontalment a partir de 1840. Amb la caiguda del general i la majoria d'edat d'Isabel II, va ser nomenat membre del Consell Reial.

Mausoleu de Ríos Rosas a Madrid (P. Estany, 1905).

Al llarg dels anys va evolucionar cap a posicions menys absolutistes i més properes al moderantisme democràtic. Es va oposar també a Narváez en la Dècada Moderada, si bé també es va oposar fermament a les modificacions constitucionals que es proposaven des del Govern del Bienni Progressista, més proper a la vella doctrina de la sobirania compartida entre la Corona i les Corts. Amb l'arribada de Leopoldo O'Donnell al poder en els governs de la Unió Liberal, se li va encarregar la redacció de l'Acta Addicional per tal de fer més liberal la restaurada Constitució de 1845 i va ser nomenat Ministre de Governació el 14 de juliol de 1856 al primer govern, encara que va cessar a l'octubre del mateix any. Jurista de gran prestigi, el 1852 ingressà en la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

Posteriorment va ser ambaixador d'Espanya a Roma i va portar el pes de les negociacions per restablir les relacions diplomàtiques amb la Santa Seu i posar de nou en vigor el Concordat de 1851. A partir de 1861 es va separar de la línia d'O'Donnell i el 1863 fou nomenat President del Congrés dels Diputats en els moments més crítics de la Unió Liberal. Va ingressar a la Reial Acadèmia Espanyola i va ser elegit President de l'Ateneo de Madrid. Durant dos anys fou bandejat per Narváez a Canàries.

Després de la caiguda de la monarquia, durant el Sexenni Democràtic va ser nomenat membre del Consell d'Estat i es va mantenir dins dels moderats allunyat de les temptacions republicanes. Va recolzar l'elecció d'Amadeu de Savoia com a Rei d'Espanya. Però el fracàs d'aquesta experiència i l'adveniment de la primera república el van apropar a les tesis d'Emilio Castelar (republicanisme unitari) enfront de les de Francesc Pi i Margall (republicanisme federal), molt més radicals; encara que en discrepava pel que fa a les qüestions religioses. Va morir a Madrid mancat de recursos.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Wikimedia Commons logo A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio de Ríos Rosas
  • (castellà) Biografia
  • (castellà) Biografia a xtec.es
  • (castellà) Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)


Càrrecs públics
Precedit per:
Luis José Sartorius y Tapia
Patricio de la Escosura Morrogh
Ministre de Governació

(juliol) 1854
(juliol-octubre) 1856
Succeït per:
Francisco Santa Cruz Pacheco
Cándido Nocedal
Precedit per:
Diego López Ballesteros Pérez de Santamaría
Fernando Álvarez Martínez
Práxedes Mateo Sagasta
President del Congrés dels Diputats

1863-1864
1865-1866
(abril-juny) 1872
Succeït per:
Alejandro de Castro Casal
Martín Belda y Mencía del Barrio
Nicolás María Rivero
Premis i fites
Precedit per:
José Joaquín de Mora

Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira T

1871-1873
Succeït per:
Gaspar Núñez de Arce
Precedit per:
-
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 32

1857-1873
Succeït per:
Luis Pidal y Mon
Precedit per:
Joaquín Gómez de la Cortina
Salustiano de Olózaga Almandoz
Cándido Nocedal
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1852
1855
1868
Succeït per:
Claudio Moyano
Manuel Cortina y Arenzana
Manuel Alonso Martínez