Carolin Emcke
 (2016)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 agost 1967 (57 anys) Mülheim del Ruhr (Alemanya) |
| Formació | Universitat Harvard Universitat de Frankfurt London School of Economics |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia, història i ciències polítiques |
| Ocupació | columnista (2014–), periodista, escriptora, escriptora de no-ficció, activista pels drets LGBT |
| Ocupador | Spiegel-Verlag Rudolf Augstein GmbH & Co. KG (1998–2006) Süddeutsche Zeitung Die Zeit Universitat Yale |
| Participà en | |
| 4 gener 2021 | Dialogue for Catalonia |
| Família | |
| Pare | Manfred Emcke |
| Premis | |
| |
| Lloc web | carolin-emcke.de |
    
 | |
Carolin Emcke (Mülheim del Ruhr, 18 d'agost de 1967) és una periodista i filòsofa, una de les principals veus del panorama intel·lectual i cultural alemany.
Trajectòria
[modifica]És columnista del diari Süddeutsche Zeitung i ha estat redactora i reportera internacional per a les publicacions Die Zeit i Der Spiegel, període durant el qual va viatjar a diverses zones en conflicte com ara Colòmbia, Kosovo, l'Iraq o l'Afganistan. Emcke va estudiar filosofia a la London School of Economics, Harvard i a l'Institut de Recerca Social de Frankfurt sota la tutela d'Axel Honneth, i ha impartit docència a la Universitat Yale, entre altres centres.
Actualment Emcke combina la seva tasca periodística amb el comissariat i la presentació dels cicles de converses Streitraum a Berlín i ABC der Demokratie a Hannover. La seva tasca de denúncia de la violència, la xenofòbia i la LGTBI-fòbia i en favor dels drets humans l'han fet mereixedora del Premi de la Pau dels llibreters alemanys (2016) o el Premi Theodor Wolff atorgat pel gremi de periodistes d'Alemanya (2008), entre altres guardons. Ha publicat en castellà Contra el odio (Taurus, 2017) i Modos del deseo (Tres puntos, 2018).[1]
El gener de 2021, fou una de les 50 personalitats que signar el manifest «Dialogue for Catalonia», promogut per Òmnium Cultural i publicat a The Washington Post i The Guardian, a favor de l'amnistia dels presos polítics catalans i del dret d'autodeterminació en el context del procés independentista català. Els signants lamentaren la judicialització del conflicte polític català i conclogueren que aquesta via, lluny de resoldre'l, l'agreuja: «ha comportat una repressió creixent i cap solució». Alhora, feren una crida al «diàleg sense condicions» de les parts «que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític» i exigiren la fi de la repressió i l'amnistia per als represaliats.[2]
Obra publicada
[modifica]- Kollektive Identitäten. Sozialphilosophische Grundlagen. Campus, Frankfurt am Main / New York NY 2000, ISBN 3-593-36484-0 (Dissertation Universität Frankfurt 1998, 360 Seiten); 2. Auflage 2010, ISBN 978-3-593-39222-6.
- . Fischer, Frankfurt am Main 2004, ISBN 3-10-017013-X (Die ursprünglichen Texte wurden von Sebastian Vogel aus dem Englischen übersetzt und für die Druckfassung von der Autorin überarbeitet).
- . Princeton University Press, Princeton/Oxford 2007, ISBN 978-0-691-12903-7.
- Stumme Gewalt. Nachdenken über die RAF. S. Fischer, Frankfurt am Main 2008, ISBN 978-3-10-017017-0 (mit Beiträgen von Winfried Hassemer und Wolfgang Kraushaar).
- Wie wir begehren. S. Fischer, Frankfurt am Main 2012, ISBN 978-3-10-017018-7.
- Weil es sagbar ist: Über Zeugenschaft und Gerechtigkeit. S. Fischer, Frankfurt am Main 2013, ISBN 978-3-10-017019-4.
- Denk mal! Anregungen von Roger Willemsen, Carolin Emcke, Nina Pauer, Harald Welzer, Stefan Klein u. a. S. Fischer, Frankfurt am Main 2014, ISBN 978-3-596-03080-4.
- Gegen den Hass. Essay. Fischer, Frankfurt am Main 2016, ISBN 978-3-10-397231-3.
- Ja heißt Ja und ... S. Fischer, Frankfurt am Main 2019, ISBN 978-3103974621.
Referències
[modifica]- ↑ «Carolin Emcke». CCCB, 2018. [Consulta: 8 octubre 2019].
- ↑ «Yoko Ono, Dilma Rousseff i 5 Nobels, en un manifest d'Òmnium per l'amnistia dels presos». 324cat, 04-01-2021. [Consulta: 4 gener 2021].