Vés al contingut

Carenar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vell balener de costat i sent carenat prop de New Bedford

En relació amb vaixells i embarcacions que havent navegat un cert període necessitin alguna reparació del buc, carenar significa restaurar l’obra viva bruta o malmesa per les condicions de navegació.[1][2][3]

En funció de les característiques del vaixell, de les seves dimensions i del material del seu buc, l’acció de carenar pot comportar operacions diverses.[4][5]

L’expressió antiga en llatí «dare latus» és equivalent a carenar o fer carena. En documents catalans antics figura com «donar lats».[6][7]

Espalmar

[modifica]

Una de les definicions del verb espalmar el fa equivalent a netejar i enseuar l’obra viva d’un vaixell de fusta.[8] Aquesta operació està ben documentada en documents medievals.[9][10] També el topònim «espalmador» figura en documents diversos.[11] Les operacions de carenar i espalmar poden considerar-se similars.[12]

« ...en totes les naus trobareu grosses anelles de ferro per ço com volen mostrar carena o volen spalmar, o com corren gran fortuna e·s trenquen les agulles del timó, liguen lo timó en aquelles anelles, les quals van totes davall la aygua ... »
— Tirant lo Blanch[13]

Procediments

[modifica]

Per a treballar en l’obra viva d’un vaixell és gairebé imprescindible que la superfície respectiva estigui fora de l’aigua. Hi ha diversos procediments que permeten assolir aquest objectiu: aprofitar l'acció de la marea,[14] posar el vaixell en un escar (natural o artificial), posar el vaixell en un dic (fix o flotant) o realitzar l’operació de fer carena mantenint el vaixell a flot.[15]

Marea

[modifica]

La marea permet fer carena en indrets adequats. La marea baixa deixa el vaixell en sec. El vaixell pot tombar-se de costat o romandre dret sobre una bastida o amb suports auxiliars.[16]

Escar

[modifica]
Barca reposant en sec a la platja.

Un escar és un pla inclinat a la vora de la mar.[17] Des de temps molt antics han permès la posada en sec dels vaixells en indrets on les marees són de poca intensitat. Els escars naturals són platges amb un pendent moderat que faciliten l’ascens i descens de les naus, arrossegades per força animal o mecànica.

A la Unió Europea està prohibit aquest carenat, abans tradicional, fora de les zones autoritzades.

Dic

[modifica]

Amb marees o sense, els dics permeten carenar un vaixell. Dics secs o dics flotants.[18] Dics de marea[19] o dics amb aigua moguda per bombes.

Amb el vaixell a flot

[modifica]

Quan els sistemes anteriors no poden aplicar-se és possible carenar un vaixell a flot. Mitjançant el desplaçament de pesos i la tensió de cordes el vaixell es fa escorar fins que tota l’obra viva d’un costat queda al descobert. Els operaris treballen sobre un rai que fa de plataforma flotant (Vegeu figures).

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Cercaterm». [Consulta: 13 abril 2023].
  2. ↑ de Navarrete, M.F.. Diccionario marítimo español (en castellà). Imprenta real, 1831, p. 145 [Consulta: 13 abril 2023]. 
  3. ↑ Aubin, N. Dictionnaire de Marine (en francès). Pierre Brunel, 1702, p. 173 [Consulta: 20 abril 2023]. 
  4. ↑ Hughes, P. Seventeenth Century Practical Mathematics: Navigation by Greenvill Collins. Taylor & Francis, 2021, p. 42. ISBN 978-1-000-45768-1 [Consulta: 20 abril 2023]. 
  5. ↑ Sageret, E. Du progrès maritime: étude économique et commerciale (en francès). J. Baudry, 1869, p. 71 [Consulta: 20 abril 2023]. 
  6. ↑ de Capmany y de Montpalau, A. Codigo de las costumbres maritimas de Barcelona,: hasta aqui vulgarmente llamado libro del consulado (en castellà). En la imprenta de don Antonio de Sancha., 1791, p. 100 [Consulta: 30 abril 2023]. 
  7. ↑ Twiss, T. Monumenta Juridica: The Black Book of the Admiralty : with an Appendix. Longman, 1876, p. 214 [Consulta: 30 abril 2023]. 
  8. ↑ «Cercaterm». [Consulta: 20 abril 2023].
  9. ↑ de Capmany Surís y de Montpalau, A. Memorias historicas sobre la marina, comercio, y artes de la antigua ciudad de Barcelona. Publicadas... Y dispuestas por d. Antonio de Capmany, y de Monpalau,... (en castellà). en la imprenta de Sancha, 1792, p. 194 [Consulta: 20 abril 2023]. 
  10. ↑ «Diccionari Català-Valencià-BalearB». [Consulta: 20 abril 2023].
  11. ↑ Aguiló, C.; Gulsoy, J. Toponímia i etimologia (en txec). Universitat de les Illes Balears, Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, 2002, p. 21. ISBN 978-84-8415-421-1 [Consulta: 20 abril 2023]. 
  12. ↑ Pons, M.F.. Diccionario manual castellano-catalan (en castellà). Imprenta de Pablo Riera, 1836, p. 176 [Consulta: 21 abril 2023]. 
  13. ↑ Martorell, J. Tirant lo Blanc (en occità). Editorial Minimal, 2014, p. 387. ISBN 978-84-16196-47-0 [Consulta: 21 abril 2023]. 
  14. ↑ Laulergue, C. La prosopopée du crabe (en francès). Agir Provence, 2017, p. 27. ISBN 978-2-9558186-2-6 [Consulta: 24 abril 2023]. 
  15. ↑ de Lorenzo, J. Diccionario marítimo español: que además de las voces de navegación y maniobra en los buques de vela, contiene las equivalencias en francés, inglés e italiano, y las más usadas en los buques de vapor (en castellà). Est. Tip. de T. Fortanet, 1864, p. 133 [Consulta: 21 abril 2023]. 
  16. ↑ Résal, H.A.. Traité de mécanique générale: Voutes. Ponts en charpente. Constructions métalliques. Navigation intérieure. Travaux maritimes (en francès). Gauthier-Villars, 1881, p. 387 [Consulta: 26 abril 2023]. 
  17. ↑ «Diccionari Català-Valencià-BalearB». [Consulta: 28 abril 2023].
  18. ↑ «dic flotant». [Consulta: 28 abril 2023].
  19. ↑ Naval, Museo. «¿Sabía que el dique de mareas de A Cabana es probablemente el más antiguo de España?» (en castellà), 20-08-2017. [Consulta: 28 abril 2023].


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carenar&oldid=32225341»