Caterina Cavalieri
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 març 1755 Lichtental (Àustria) (en)  |
| Mort | 30 juny 1801 (46 anys) Viena (Àustria) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera, compositora |
| Gènere | Òpera |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
| |
Katharina Magdalena Josepha Cavalier coneguda com Caterina[1] Cavalieri fou una cantant (soprano) austríaca nascuda a Lichtenthal,[2] el 18 de març de 1755 i morta a Viena el 30 de juny de 1801.
Biografia
[modifica]Després d'estudiar cant amb Antonio Salieri, va ser contractada a l'Òpera Italiana de Viena on va debutar a l'òpera La finta gardiniera de Pasquale Anfossi el 1775 abans d'incorporar-se a la companyia de la nova Òpera Nacional alemanya desitjada per Josep II el 1778. Salieri va compondre Der Rauchfangkehrer el 1781, i li va donar el paper de Nannette amb la intenció de destacar el seu virtuosisme i el seu ampli ventall vocal.
Mozart, al seu torn, va escriure per a ella els papers de Constanze a Die Entführung aus dem Serail (en català, El rapte en el serrall (1782),[3] i de Madame Silberklang a Der Schauspieldirektor (1786),[3] així com l'ària "In quali ecessi... Mi tradì quell'alma ingrata" KV 540c, per a la repetició de Don Giovanni a Viena l'any 1788.[4] Sensible als seus encants, va afirmar que era una cantant de la qual Alemanya podia estar orgullosa.
Cavalieri era una soprano amb una veu potent i molt estesa, fins a Fa greu. La seva aparença, en canvi, era molt poc atractiva: era estúpida i maldestra a l'escenari.
Es va retirar dels escenaris l'any 1793 i va morir l'any 1801, als 46 anys, sense haver cantat mai enlloc més que a Viena, cosa força excepcional per a l'època.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Ou Catarina.
- ↑ Avui districte de Vienne. Altres fonts citen erròniament Währing.
- ↑ 3,0 3,1 Piotr_Kami%C5%84ski/Mille et un opéras, Fayard, coll. « Les indispensables de la musique », 2003, 1819 p. (ISBN 978-2-213-60017-8), p. 1032 & 1036
- ↑ Dictionnaire de la musique : sous la direction de Marc Vignal, Paris, Larousse, 2011, 1516 p. (ISBN 978-2-03-586059-0), p. 230
- ↑ Roland de Candé et Roger Blanchard, Dieux et déesses de l'opéra, Plon, p. 334
Bibliografia
[modifica]- Harold Rosenthal i John Warrack, Dictionnaire de l'opéra, Fayard, 1974, Paris