Cova de les Bruixes
Tipus | cova | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Rossell (Baix Maestrat) | |||
| ||||
Història | ||||
Període | Neolithic Iberia (en) | |||
La Cova de les Bruixes és un jaciment arqueològic a Rossell, Baix Maestrat.[1][2] La primera excavació data del 1972,[1] si bé ja era coneguda anteriorment i era apreciada per les seues reserves de guano.[1]
Es troba a una altitud d'uns 500 msnm, en el marge esquerre del Barranc de Coma Negra, afluent del riu Cérvol,[3] i a 35 km en línia recta del jaciment neolític de la denominada Cova Fosca,nota 1 amb el qual guarda similituds,[4] El propietari de la cova és Joan Fenollosa Caballer, veí de Rosell.[5] La galeria de la cova, l'eix longitudinal de la qual mesura 55 m, es divideix en tres espais: un vestíbul de 12 x 4 m, una sala de 5 x 6 m, i una altra sala de 9 x 6,5 m. [6]
Excavacions
[modifica]En 1973, es va realitzar un tast dels sediments. En 1974, Pedro Vernia va lliurar al Museu Arqueològic de la Plana Baixa - Borriana, els materials arqueològics trobats en Bruixes.[7] En 1985 va ser concedit el permís per a les excavacions, amb l'aquiescència prèvia i expressa del propietari, acompanyat d'una petita subvenció.[5][8][9] Els nivells sedimentaris pertanyen al Neolític incís i a l'edat del bronze.[10]
Les troballes de restes humanes i recipients ceràmics es remunten al quart mil·lenni a. C. Els treballs arqueològics s'han vist condicionats pel mal estat del sediment, causat per l'activitat extractiva de guano en el passat.[6]
D'altra banda, l'estudi paleoambiental i geomorfològic, mitjançant microscopía electrònica, ha desembocat en la troballa de formacions de esferolitos,[11] que diversos treballs, al costat de l'aparició de nivells orgànics i carbons vegetals, afirmen que són fruit de l'activitat ramadera.[10]
Datació
[modifica]Les tres mostres de carbó recollides en Bruixes van ser remeses al Centre de Datation par le Radiocarbone de la Universitat Claude Bernard de Lió per a la seva datació. La primera mostra es va prendre durant la campanya arqueològica de 1985, i va donar com a resultat una antiguitat des del 4510 aC. a circa el 140 aC. Cap al 3600 aC. l'hàbitat neólitico va ser abandonat. L'anàlisi de la segona mostra (1993) la data del 3445 aC. a circa el 70 aC. La tercera mostra (1993) analitzada, la situa en un marc cronològic d'aproximadament 1365 anys, que abasta del 2245 aC. a circa el 70 aC.[12]
Notes y referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Mesado, 2005, p. 1.
- ↑ «Ruta dels Miradors». Ajuntament de Rosell. [Consulta: 14 juliol 2017].
- ↑ Mesado, Fumanal i Bordas, 1997, p. 4.
- ↑ Per diferenciar-la de la cova homònima alacantina, tradicionalment la hi coneix com Cova del Mas d'en Llorenç.
- ↑ 5,0 5,1 Mesado, 2005, p. 10.
- ↑ 6,0 6,1 Soler Díaz, Jorge A. Cuevas de inhumación múltiple en la Comunidad Valenciana. Real Academia de la Historia, 2002, p. 66. ISBN 978-84-9598-302-2 [Consulta: 14 juliol 2017].
- ↑ Mesado, 2005, p. 9.
- ↑ La Direcció general de Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, i d'acord amb la proposta de la Comissió Assessora d'Arqueologia de data 29 de març de 1985, autoritzava excavacions ordinàries en “La Cova dels Bruixes”, el 19 d'abril de 1985.
- ↑ VV. AA.. Memòries Arqueològiques a la Comunitat Valenciana (en català y castellà). València: Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1984-1985, p. 130-133. ISBN 8475796036. OCLC 491662144 [Consulta: 14 juliol 2017].
- ↑ 10,0 10,1 Mesado, Fumanal i Bordas, 1997, p. 1.
- ↑ Els esferolitos són restes fecals de remugants composts per cristalls de calci i altres minerals.
- ↑ Mesado, 2005, p. 45.
Bibliografia
[modifica]- Mesado Oliver, Norbert. La Cova de les Bruixes (Rossell, Castellón). València: Museu de Prehistòria de València, 2005, p. 134. ISBN 978-84-7795-393-7.
- Mesado Oliver, Norbert; Fumanal, María Pilar; Bordas, Vicente «Estudio paleoambiental de la Cova de les Bruixes (Rosell, Castelló)» (pdf) (en castellà). Cuaternario y Geomorfología, 11, 3-4, 1997. ISSN: 0214-1744 [Consulta: 14 juliol 2017].[Enllaç no actiu]