Vés al contingut

5,56 × 45 mm OTAN

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
5,56×45mm OTAN
Bala, beina i cartutx complet 5,56×45mm OTRAN
Lloc d'origenUnited States
Història del servei
En servei1963–present
Usat perOTAN
GuerresDes de la Guerra del Vietnam
Història de la fabricació
Dìssenyador(s)Eugene Stoner
Especificacions
Beina  original.223 Remington
Tipus beina Rimless, bottleneck
Diàmetre bala5,70 mm
Diàmetre coll6,43 mm
Diàmetre ressalt9,00 mm
Diàmetre base9,58 mm
Diàmetre pestanya9,60 mm
Gruix pestanya1,14 mm
Longitud beina44,70 mm
Longitud total57,40 mm
Capacitat beina1,85 cm³
Pas estriat178 mm o 229 mm
Tipus  càpsula iniciadoraSmall rifle
Pressió màxima (EPVAT)430.00
Comparació de 7,62 x 51 mm OTAN, 5,56 x 45 mm OTAN i 9 x 19 mm Parabellum.

El cartutx 5,56 × 45 mm OTAN és una munició per a fusell desenvolupada als Estats Units específicament per al fusell d'assalt M16 a la dècada de 1960. Posteriorment va ser adoptada com a munició estàndard de l'OTAN, i és utilitzada àmpliament pels seus exèrcits així com els de països no membres.[1] Aquesta munició és una variant del cartutx .223 Remington.

Història

[modifica]

Als anys 1950 el cartutx de fusell de calibre 7,62 x 51 mm (anomenat comercialment com a .308 Winchester)[2] va ser elegit com a munició de fusell estàndard de l'OTAN en substitució del .30-06 Springfield.

Posteriorment van sorgir diverses crítiques sobre el calibre 7,62, ja que el consideraven massa potent pels fusells de servei del moment, causant retrocés excessiu i no permetent una cadència de foc prou alta. Això va provocar el desenvolupament de noves municions més lleugeres per part d'empreses dels Estats Units d'Amèrica que portarien al cartutx 5,56 x 45 mm, adoptat per l'exèrcit dels Estats Units i posteriorment als anys 1970 per l'OTAN.

Des de la seva implementació han sorgit certes crítiques a aquest calibre degut a una menor abast efectiu i poder destructiu que altres calibres militars, a pesar d'això s'ha implementat a la major part de forces armades del món. Aquestes crítiques s'han accentuat davant de l'experiència en combat a la Guerra de l'Afganistan on les tropes de la Força Internacional d'Assistència i de Seguretat, armades sobretot amb el calibre 5,56, es van trobar combats amb l'enemic a més de 300 (la distància màxima efectiva en combat d'aquesta munició).[3] Això ha portat a la reintroducció d'armes amb el 7,62 x 51 mm OTAN, així com el desenvolupament de versions millorades de la munició del 5,56. Una altra tendència de la dècada del 2000 és el disseny i introducció de cartutxos sense plom (ni en la bala ni en el propel·lent), per evitar-ne l'impacte ambiental.[4]

Comparació del 5,56 mm OTAN i el 7,62 mm OTAN

[modifica]
Cartutx Model Mida del cartutx Pes del cartutx Pes de la bala Velocitat Energia
5,56 mm OTAN M855[5] 5,56×45 mm 12,31 g (190 gr) 4,02 g (62 gr) 945,5 m/s (3.100 peus/s) 1.797 J[6]
7,62 mm OTAN M80[7] 7,62×51 mm 25,40 g (392 gr) 9,33 g (147 gr) 838,0 m/s (2.749 peus/s)[7] 3.275 J

Referències

[modifica]
  1. «NATO Infantry Weapons Standardization, Per G. Arvidsson, ChairmanWeapons & Sensors Working GroupLand Capability Group 1 – Dismounted Soldier NATO Army Armaments Group». Arxivat de l'original el 2012-12-01. [Consulta: 5 abril 2014].
  2. Barnes, Frank C. Cartridges of the World. Northfield Il: DBI Books, 1972, p. 37. ISBN 0-695-80326-3. 
  3. G Williams, Anthony. «The Case for a General-Purpose Rifle and Machine Gun Cartridge (GPC)». Arxivat de l'original el 9 de novembre 2014. [Consulta: 20 gener 2015].
  4. Valpolini, Paolo. «Lethality and Range vs Mobility: th Small Arms Ammo Dilemma». Armada International. Arxivat de l'original el 20 de gener 2015. [Consulta: 20 gener 2015].
  5. 5.56 mm (5.56 × 45 mm) Ammunition. Inetres.com (2005-05-03). Retrieved on 2011-01-08.
  6. KE = 1/2mv², massa (m) en kg i velocitat (v) en m/s
  7. 7,0 7,1 7.62 mm (7.62 × 51 mm) Ammunition. Inetres.com. Retrieved on 2011-01-08.