Brugmansia

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

*Brugmansia*
	; Brugmansia 'Feingold'
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Solanales
Família	Solanaceae
Gènere	Brugmansia ; Pers.
Nomenclatura
Sinònims	Elisia Milano; Methysticodendron R.E.Schult.; Pseudodatura Zijp;

Brugmansia és un gènere de plantes solanàcies amb 7 espècies. Tenen les flors grosses i flairoses, per això reben el nom comú de trompetes dels àngels. Són arbusts o arbres que fan de 3 a 11 m d'alt amb flors pèndules.^[2]

Distribució i hàbitat

Brugmansia són plantes natives de les regions tropicals d'Amèrica del Sud.^[2] Com a plantes ornamentals es cultiven a tot el món i s'han naturalitzat a altres zones tropicals.^[3]^[4]^[5]^[6]

Ecologia

La majoria d'espècies de Brugmansia tenen flors flairoses al vespre i atrauen arnes pol·linitzadores.^[7] L'espècie Brugmansia sanguinea que no té flors flairoses és pol·linitzada per un colibrí.^[2]

Taxonomia

Brugmansia arborea (L.) Sweet (Andes - Equador al nord de Xile)
Brugmansia aurea Lagerh. (Andes - Veneçuela a Equador)
Brugmansia insignis (Barb.Rodr.) Lockwood ex R.E. R.E.Schult.
Brugmansia sanguinea (Ruiz i Pav.) D.Don (Andes - Colòmbia a nord de Xile)
Brugmansia suaveolens (Willd.) Sweet (Sud-est de Brasil)
Brugmansia versicolor Lagerh. (Equador)
Brugmansia vulcanicola (A.S.Barclay) R.E.Schult..

Usos

Brugmansia actualment es fa servir com plantes ornamentals.

Importants alcaloides que es fan servir en medicina com l'escopolamina, hiosciamina, i atropina, es troben en Brugmansia i altres solanàcies emparentades.^[8]

També s'havia utilitzat tradicionalment les Brugmansia en moltes cultures ameríndies com a medicina i per usos rituals com hal·lucinògena i per l'endevinació.^[9]^[10]^[11]^[12]

Toxicitat

Totes les parts de les plantes Brugmansia són verinoses, són especialment perilloses les llavors i les fulles.^[11]^[13]

Referències

↑ «Genus: Brugmansia Pers.». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 01-09-2009. Arxivat de l'original el 2000-10-29. [Consulta: 25 setembre 2010].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Preissel, Ulrike; Hans-Georg Preissel. Brugmansia and Datura: Angel's Trumpets and Thorn Apples. Buffalo, New York: Firefly Books, 2002, p. 106–129. ISBN 1-55209-598-3.
↑ Newmark, William Dubois. Conserving biodiversity in East African forests: a study of the Eastern Arc Mountains. Springer, 2002, p. 107. ISBN 978-3-540-42429-1.
↑ D'Arcy, William G. Solanaceae Biology and Systematics. Columbia University Press, 1986, p. 24. ISBN 978-0-231-05780-6.
↑ Kurniati, Helen. «Ecology, Distribution and Bio-acoustic of Amphibians in Degraded Habitat», 01-11-2010. Arxivat de l'original el 26 d'abril 2012. [Consulta: 5 desembre 2011].
↑ Haridasan, K.; R. Raghavendra Roa. Forest Flora of Meghalaya Vol. II. Bishen Singh Mahendra Pal Singh, 1985, p. 646. ISBN B00116W0BO.
↑ Barwick, Margaret. Tropical and Subtropical Trees: An Encyclopedia. Timber Press, 2004. ISBN 978-0-88192-661-3.
↑ Schultes, Richard Evans. Ethnobotany and History of Brugmansia.
↑ De Feo, Vincenzo «The ritual use of Brugmansia species in traditional Andean medicine in Northern Peru». Economic Botany, 58 (Supplement 1), 2004, pàg. S221-S229. Arxivat de l'original el 31 de març 2020. DOI: 10.1663/0013-0001(2004)58[S221:TRUOBS]2.0.CO;2 [Consulta: 31 desembre 2011]. Arxivat 31 de març 2020 a Wayback Machine.
↑ Duke, James A. Amazonian ethnobotanical dictionary, 1994, p. 33. ISBN 978-0-8493-3664-5.
↑ ^11,0 ^11,1 Pratt, Christina. An Encyclopedia of Shamanism Volume 1. The Rosen Publishing Group, 2007, p. 68–70. ISBN 978-1-4042-1140-7.
↑ Fuller, Thomas C. Poisonous plants of California. University of California Press, 1988, p. 233–235. ISBN 978-0-520-05569-8.
↑ Biology digest. Plexus Pub., 1991, p. 18.

Bibliografia

Hay, Holguin and Gottschalk (2012). Huanduj: The Genus Brugmansia English text, lots of diagrams and illustrations. ISBN 978-18-424-6477-9
Gottschalk, Monika (2000). Engelstrompeten (German with English translation booklet). BLV Verlagsgesellschaft mbH. ISBN 978-3-405-15760-9
Geit, Lars and Birgitta. Änglatrumpeter och spikklubbor Norwegian text but photo rich. Small coffee-table book. ISBN 978-91-534-2511-3

Enllaços externs

[GRIN-1] «Genus: Brugmansia Pers.». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 01-09-2009. Arxivat de l'original el 2000-10-29. [Consulta: 25 setembre 2010].

[Preissel-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Preissel, Ulrike; Hans-Georg Preissel. Brugmansia and Datura: Angel's Trumpets and Thorn Apples. Buffalo, New York: Firefly Books, 2002, p. 106–129. ISBN 1-55209-598-3.

[3] Newmark, William Dubois. Conserving biodiversity in East African forests: a study of the Eastern Arc Mountains. Springer, 2002, p. 107. ISBN 978-3-540-42429-1.

[4] D'Arcy, William G. Solanaceae Biology and Systematics. Columbia University Press, 1986, p. 24. ISBN 978-0-231-05780-6.

[5] Kurniati, Helen. «Ecology, Distribution and Bio-acoustic of Amphibians in Degraded Habitat», 01-11-2010. Arxivat de l'original el 26 d'abril 2012. [Consulta: 5 desembre 2011].

[6] Haridasan, K.; R. Raghavendra Roa. Forest Flora of Meghalaya Vol. II. Bishen Singh Mahendra Pal Singh, 1985, p. 646. ISBN B00116W0BO.

[7] Barwick, Margaret. Tropical and Subtropical Trees: An Encyclopedia. Timber Press, 2004. ISBN 978-0-88192-661-3.

[8] Schultes, Richard Evans. Ethnobotany and History of Brugmansia.

[Ritual_use_of_Brugmansia-9] De Feo, Vincenzo «The ritual use of Brugmansia species in traditional Andean medicine in Northern Peru». Economic Botany, 58 (Supplement 1), 2004, pàg. S221-S229. Arxivat de l'original el 31 de març 2020. DOI: 10.1663/0013-0001(2004)58[S221:TRUOBS]2.0.CO;2 [Consulta: 31 desembre 2011]. Arxivat 31 de març 2020 a Wayback Machine.

[10] Duke, James A. Amazonian ethnobotanical dictionary, 1994, p. 33. ISBN 978-0-8493-3664-5.

[Encyclopedia_of_Shamanism-11] 11,0 ^11,1 Pratt, Christina. An Encyclopedia of Shamanism Volume 1. The Rosen Publishing Group, 2007, p. 68–70. ISBN 978-1-4042-1140-7.

[Poisonous_plants_of_California-12] Fuller, Thomas C. Poisonous plants of California. University of California Press, 1988, p. 233–235. ISBN 978-0-520-05569-8.

[13] Biology digest. Plexus Pub., 1991, p. 18.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]