plàcid

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɫa.sit/
• Etimologia: Del llatí placidus, segle XIX.

Adjectiu

plàcid m. ‎(femení plàcida, plural masculí plàcids, plural femení plàcides)

1. Que està en calma, sense pertorbacions.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: calm ^(en), placid ^(en)
• Castellà: plácido ^(es)
• Francès: placide ^(fr)
• Llengua de signes catalana: TRANQUIL ^(csc), CAP+TRANQUIL ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: plà·cid (2)
• Heterograma de 6 lletres (acdilp)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC