Vés al contingut

para

De Viccionari
Potser volíeu: para-, parà, pará

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈpa.ɾə/, occidental /ˈpa.ɾa/
  • Rimes: -aɾa

Verb

[modifica]

para

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de parar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb parar.

Miscel·lània

[modifica]

Albanès

[modifica]

para

  1. diners

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): (preposició àtona) /pa.ɾa/
  • Pronúncia(i): (adjectiu, nom, verb) /ˈpa.ɾa/
  • Rimes: -aɾa
  • Etimologia: [Preposició] Variant de pora per analogia amb l’arcaic par, respectivament de por a i del llatí per.

Preposició

[modifica]

para

  1. per a

Adjectiu

[modifica]

para f. ‎(plural paras)

  1. forma femenina de paro

Variants

[modifica]

para f. ‎(plural paras)

  1. forma femenina de paro

Variants

[modifica]

Verb

[modifica]

para ‎(infinitiu parar)

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb parar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb parar

Variants

[modifica]

para ‎(infinitiu parir)

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb parir
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb parir
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb parir

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre para

Guaraní

[modifica]

para

  1. mar

para

  1. parell

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈpaː.ra/

Verb

[modifica]

para

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de parare
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de parare

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pà·ra (2)

Turc

[modifica]

para ‎(plural paralar)

  1. diners