ludo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈluː.doː/

Verb

lūdō ‎(1a present^?), lūdis ‎(2a present), lūdere ‎(infinitiu), lūsī ‎(perfet), lūsum ‎(supí)

1. jugar, jo jugo, practicar un joc o un esport, jo practico

   «Alea ludere.» (Ciceró, Philippicae, II, 56)

   Jugar a jocs d'atzar.

2. divertir-se, jo em diverteixo

   «Ad ludendumne an ad pugnandum?» (Ciceró, De oratore, II, 84)

   Per divertir-nos o per lluitar?

3. fer mímica, fer teatre, imitar, interpretar

   «Civem bonum ludere.» (Ciceró, Epistulae ad Familiares, VIII, 9,1)

   Interpretar el paper del bon ciutadà.

Nom

lūdō

1. datiu singular de lūdus
2. ablatiu singular de lūdus