lägga

Suec

• Pronúncia: /ˈ²lɛɡa/^ⓘ
• Etimologia: Del suec antic læggia, del nòrdic antinc leggja, com també el danès lægge, el noruec bokmål legge i nynorsk legge / legga / leggje / leggja, l'islandès leggja i el feroès leggja. D'un protogermànic *lagjaną (cf. alt alemany legen, neerlandès leggen, anglès lay), forma causativa de *ligjaną («jaure»). En última instància de l'arrel protoindoeuropea *legʰ- («jaure, restar estirat»), de la qual deriva, per exemple, el llatí lectus («llit»).

Verb

lägga ‎(present lägger, pretèrit lade o la, supí lagt, imperatiu lägg)

1. posar, coŀlocar (específicament en posició horitzontzal)
2. posar, ficar
3. ajeure, fer estirar
4. lägga sig (reflex) ajeure's, estirar-se
5. allitar-se, anar-se'n al llit
6. pondre

Derivats

• anlägga
• bordlägga
• inlägg
• pålägg
• tillägga
• upplägg
• utlägg
• överlägga

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada lägga al Svenska Akademiens ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada lägga al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada lägga al Svensk ordbok.