iode
Aparença
Català
[modifica]- Pronúncia(i): oriental /ˈjɔ.ðə/, occidental ⓘ
- Etimologia: Del grec antic ἰώδης (iṓdēs, «violat»), segle XIX, en referència al color del vapor de iode observat per Joseph-Louis Gay-Lussac el 1812.
Nom
[modifica]iode m. (només en singular)
- Element químic de nombre atòmic 53 i símbol I.
Relacionats
[modifica]Taula periòdica en català
|
Traduccions
[modifica]Traduccions
- Afrikaans: jood (af)
- Albanès: jod (sq)
- Alemany: Iod (de)
- Anglès: iodine (en)
- Àrab: يُود (ar) m.
- Armeni: յոդ (hy) (iod)
- Basc: iodo (eu)
- Castellà: yodo (es)
- Coreà: 요오드 (ko) (yoodeu)
- Còrnic: eyodyn (kw)
- Danès: jod (da)
- Eslovac: jód (sk) m.
- Eslovè: jod (sl) m.
- Esperanto: jodo (eo)
- Estonià: jood (et)
- Feroès: jod (fo)
- Finès: jodi (fi)
- Francès: iode (fr)
- Frisó occidental: joadium (fy)
- Friülà: jodi (fur) m.
- Gallec: iodo (gl) m.
- Gal·lès: ïodin (cy)
- Grec: ιώδιο (el) n. (iódio)
- Hebreu: יוד (he) m.
- Hindi: जंबुकी (hi)
- Hongarès: jód (hu)
- Ídix: יאָד (yi) m.
- Indonesi: yodium (id)
- Irlandès: iaidín (ga)
- Islandès: joð (is)
- Italià: iodio (it)
- Japonès: ヨウ素 (ja)
- Kazakh: йод (kk) (yod/iod)
- Kirguís: йод (ky) (iod)
- Letó: jods (lv) m.
- Lituà: jodas (lt)
- Llatí: iodium (la)
- Llengua de signes catalana: I+ALCOHOL (csc)
- Luxemburguès: Iod (lb)
- Macedoni: јод (mk) m.
- Malai: iodin (ms)
- Mongol: йод (mn)
- Neerlandès: jood (nl) n.
- Noruec: jod (no)
- Occità: iòde (oc)
- Polonès: jod (pl) m.
- Portuguès: iodo (pt)
- Romanès: iod (ro)
- Rus: йод (ru) m. (iod)
- Serbocroat: јод (sh), jod (sh) m.
- Suec: jod (sv) c.
- Tadjik: йод (tg)
- Tagal: yodo (tl)
- Tai: ไอโอดีน (th)
- Turc: iyot (tr)
- Txec: jód (cs) m.
- Ucraïnès: йод (uk) m. (iod)
- Vietnamita: iot (vi)
- Volapük: yodin (vo)
- Xinès: 碘 (zh) (diǎn)
Verb
[modifica]iode
- (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de iodar.
- (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb iodar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb iodar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb iodar.
Miscel·lània
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la Viquipèdia
Francès
[modifica]- Pronúncia: /jɔd/
Nom
[modifica]iode m. (incomptable)
Relacionats
[modifica]Taula periòdica en francès
|
Romanès
[modifica]Nom
[modifica]iode
- vocatiu singular de iod
Categories:
- Derivats del grec antic al català
- Mots en català documentats des del segle XIX
- Substantius masculins en català
- Elements químics en català
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 2 síl·labes
- Substantius masculins en francès
- Elements químics en francès
- Formes de substantius en romanès