Vés al contingut

zinc

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ˈziŋ/, balear /ˈziŋk/
Occidental:  nord-occidental /ˈziŋ/
valencià /ˈziŋk/, /ˈziŋ/

zinc m. ‎(només en singular)

  1. Element químic de nombre atòmic 30 i símbol Zn.

Relacionats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

zinc

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de zincar.

Vegeu també

[modifica]

Anglès

[modifica]
  • Pronúncia: /zɪŋk/ àudio (EUA) 

zinc ‎(incomptable)

  1. zinc

Relacionats

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: \ˈθiŋ(k)\
Americà: alt \ˈsiŋk\, baix /ˈsin(k)/, austral \ˈsiŋ(k)\

zinc m. ‎(només en singular)

  1. zinc

Relacionats

[modifica]

Francès

[modifica]
  • Pronúncia: /zɛ̃ɡ/

zinc m. ‎(plural zincs)

  1. zinc

Relacionats

[modifica]

Occità

[modifica]

zinc m. ‎(només en singular)

  1. zinc

Relacionats

[modifica]

Romanès

[modifica]
  • Pronúncia: /zink/

zinc n. ‎(sense plural)

  1. zinc

Declinació

[modifica]
Singular Plural
Indefinit Definit Indefinit Definit
Nominatiu-acusatiu (un) zinc zincul - -
Genitiu-datiu (unui) zinc zincului - -
Vocatiu zincule, zince -


Relacionats

[modifica]