ignis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈiŋ.nis/
Occidental:	nord-occidental /ˈiŋ.nis/, valencià /ˈiɡ.nis/

• Rimes: -iɡnis

Adjectiu

ignis m. pl.

1. Forma plural de igni.

Miscel·lània

• Síl·labes: ig·nis (2)
• Anagrames: signi, signí

Llatí

• Pronúncia:

clàssic /ˈiŋ.nis/ ^ⓘ

eclesiàstic /ˈi.ɲis/ ^ⓘ

Nom

ignis m. ‎(genitiu ignis)

1. foc

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	ignis	ignēs
Vocatiu	ignis	ignēs
Acusatiu	ignem	ignēs
Genitiu	ignis	ignium
Datiu	ignī	ignibus
Ablatiu	igne	ignibus

Relacionats

• ignefactus
• igneo
• igneolus
• ignesco
• ignescor
• igneus
• ignia
• igniarius
• ignicans
• ignicolor
• ignicomans
• igniculus
• ignidus
• ignifactus
• ignifer
• ignifluus
• ignigena
• igninus
• ignio
• ignipes
• ignipotens
• ignisco
• ignispicium
• ignitabulum
• ignitosus
• ignitulus
• ignitus
• ignivagus
• ignivomus

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «ignis». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 768.
• Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «ignis». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.