Vés al contingut

feria

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /fəˈɾi.ə/, occidental /feˈɾi.a/
  • Rimes: -ia
  • Homòfon: faria

Verb

[modifica]

feria

  1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de ferir.
  2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de ferir.

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈfe.ɾja/
  • Rimes: -eɾja
  • Etimologia: Del llatí feria.

feria f. ‎(plural ferias)

  1. fira

Verb

[modifica]

feria

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb feriar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb feriar

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre feria

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈfeː.rɪ.a/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *dʰéh₁s ‎(«déu»), relacionat amb el terme fēstus ‎(«festiu»).

fēria f. ‎(genitiu fēriae)

  1. festa, dia sagrat, dia festiu.
  2. (llatí eclesiàstic) qualsevol dia de la setmana llevat del diumenge

Declinació

[modifica]
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu fēria fēriae
Vocatiu fēria fēriae
Acusatiu fēriam fēriās
Genitiu fēriae fēriārum
Datiu fēriae fēriīs
Ablatiu fēriā fēriīs


Notes

[modifica]

En llatí clàssic emprat només en plural: fēriae - fēriārum.