furteguéssou

Català

Verb

furteguéssou

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb furtar.

Variants

• furtéssiu, furtésseu, furtàssiu, furtàsseu, furtàreu

Miscel·lània

• Síl·labes: fur·te·gués·sou (4)
• Anagrama: trufeguéssou