enfadar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əɱ.fəˈða/
Occidental:	nord-occidental /eɱ.faˈða/
	valencià /eɱ.faˈðaɾ/, /eɱ.faˈða/
Informal:	nord-occidental /aɱ.faˈða/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: enfadà
• Etimologia: Del castellà enfadar, d’origen incert podria derivar del galaic-portuguès fado ‎(«lliurar-se a la fatalitat»), procedent del llatí fatus ‎(«destí, predicció»), segle XVI.

Verb

enfadar trans., pron. ‎(pronominal enfadar-se)

1. (obsolet) enutjar
2. (pronominal) enutjar-se

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	enfadar			haver enfadat
gerundi	enfadant			havent enfadat
participi	enfadat, enfadada, enfadats, enfadades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	enfado	enfades	enfada	enfadem	enfadeu	enfaden
	enfade						val
	enfadi						sept
	enfad			enfadam	enfadau		bal
imperfet	enfadava	enfadaves	enfadava	enfadàvem	enfadàveu	enfadaven
passat simple	enfadí	enfadares	enfadà	enfadàrem	enfadàreu	enfadaren
futur	enfadaré	enfadaràs	enfadarà	enfadarem	enfadareu	enfadaran
condicional	enfadaria	enfadaries	enfadaria	enfadaríem	enfadaríeu	enfadarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	enfadi	enfadis	enfadi	enfadem	enfadeu	enfadin
	enfade	enfades	enfade			enfaden	occ, bal
imperfet	enfadés	enfadessis	enfadés	enfadéssim	enfadéssiu	enfadessin
		enfadesses		enfadéssem	enfadésseu	enfadessen
	enfadàs	enfadassis	enfadàs	enfadàssim	enfadàssiu	enfadassin	bal
		enfadasses		enfadàssem	enfadàsseu	enfadassen	val, bal (1)
	enfadara	enfadares	enfadara	enfadàrem	enfadàreu	enfadaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	enfada	enfadi	enfadem	enfadeu	enfadin
	–				enfadau		bal
	–		enfade			enfaden	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... enfadat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... enfadar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... enfadat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... enfadat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... enfadat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... enfadat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... enfadar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... enfadat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... enfadat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... enfadat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: enfado, enfada, enfadem

Traduccions

 enutjar — vegeu enutjar

Miscel·lània

• Síl·labes: en·fa·dar (3)
• Anagrames: enfarda, enfardà, frenada

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \eɱ.faˈðaɾ\

Americà: alt \eɱ.f(a)ˈdaɾ\, baix \eŋ.faˈðaɾ\, austral \eɱ.faˈðaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: De enfado.

Verb

enfadar trans. ‎(present enfado, passat enfadé, futur enfadaré)

1. enutjar, enfadar

Miscel·lània

• Síl·labes: en·fa·dar (3)