durador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/du.ɾəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /du.ɾaˈðo/, valencià /du.ɾaˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del llatí durator, segle XIV.

Adjectiu

durador m. ‎(femení duradora, plural masculí duradors, plural femení duradores)

1. Que dura o ha de durar.

Sinònims

• durable

Traduccions

Traduccions

• Anglès: durable ^(en)
• Castellà: duradero ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: du·ra·dor (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC