combate
Potser volíeu: combaté
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /kumˈba.tə/ balear /komˈba.tə/, /kumˈba.tə/ Occidental: /komˈba.te/
- Rimes: -ate
Verb
[modifica]combate
- (col·loquial central, nord-occidental, septentrional) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de combatre.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: com·ba·te (3)
- Heterograma de 7 lletres (abcemot)
Castellà
[modifica]- Pronúncia(i):
- Peninsular: /komˈba.te/
- Americà: alt /komˈba.t(e)/, baix /komˈba.te/
Nom
[modifica]combate m. (plural combates)
Verb
[modifica]combate
- tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb combatir
- segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb combatir
Variants
[modifica]- (voseo) combatí
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: com·ba·te (3)
- Heterograma de 7 lletres (abcemot)
Vegeu també
[modifica]- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre combate