Vés al contingut

accent

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /əkˈsen/
balear /əkˈsent/, /əkˈsen/
Occidental:  nord-occidental /akˈsen/
valencià /akˈsent/, /akˈsen/

accent m. ‎(plural accents)

  1. Propietat d’una síl·laba que té un increment de la intensitat, el to o la durada.
  2. Signe gràfic que es col·loca sobre una vocal per marcar-ne alguna qualitat.
  3. Característiques fonètiques de la parla d'una persona lligades a la varietat geogràfica.
  4. Importància, relleu.
  5. (música) Posar èmfasi en un to o en un acord destacant-lo per sobre dels altres. Utilitzat amb les cadències tradicionals de la música s'aplica a tons forts, produint síncopes quan s'executa a d'altres seccions d'un compàs.

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ac·cent (2)

Vegeu també

[modifica]

Anglès

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈæk.sənt/

accent ‎(plural accents)

  1. accent

Verb

[modifica]

accent ‎(3a persona singular present accents, gerundi accenting, passat i participi accented)

  1. accentuar

Francès

[modifica]
  • Pronúncia: /akˈsɑ̃/

accent m. ‎(plural accents)

  1. accent

Occità

[modifica]
  • Pronúncia(i): /akˈsen/

accent m. ‎(plural accents)

  1. accent

Romanès

[modifica]

accent n. ‎(plural accente)

  1. accent

Declinació

[modifica]
Singular Plural
Indefinit Definit Indefinit Definit
Nominatiu-acusatiu (un) accent accentul (niște) accente accentele
Genitiu-datiu (unui) accent accentului (unor) accente accentelor
Vocatiu accentule, accente accentelor