Vés al contingut

orgue

De Viccionari

Català

[modifica]
mostra de so
  • Pronúncia(i): oriental /ˈɔr.ɡə/, occidental /ˈɔɾ.ɣe/
  • Etimologia: Del llatí organum, del grec antic ὄργανον ‎(órganon, «eina, instrument»), segle XIV. Doblet del cultisme òrgan.

orgue m. ‎(plural orgues o òrguens)

  1. Instrument aeròfon que consta d'un gran nombre de tubs que sonen insuflant-hi l'aire mitjançant una manxa, o un mecanisme anàleg, i es toca per mitjà d'un o més teclats.
  2. (arcaisme) òrgan

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: or·gue (2)
  • Anagrama: rogué

Vegeu també

[modifica]

Francès

[modifica]
  • Pronúncia: /ɔʁɡ/

orgue m. ‎(plural orgues)

  1. orgue

Vegeu també

[modifica]
  • orgue. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].