manjar
Aparença
Català antic
[modifica]Verb
[modifica]manjar
- forma alternativa de menjar
- «Lo seyor de la nau ab qui eyls seran és-los tengut que·ls dó a manjar» (Llibre del Consolat de Mar, 1385)
Conjugació
[modifica]Conjugació antiga
Formes no personals | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|
infinitiu | manjar | |||||
gerundi | manjant | |||||
participi | manjat | |||||
Formes personals simples | ||||||
indicatiu | io, yo, jo | tu | él, eyl, ell | nós, nosaltres | vós, vosaltres | éls, eyls, ells |
present | manj | manges | manja | manjam | manjats | mangen |
manjau | ||||||
imperfet | manjava | manjaves | manjava | manjàvem | manjàvets | manjaven |
passat simple | mangí | manjast | manjà | manjam | manjàs | manjaren |
mangé | mangist | manjàrem | manjàrets | |||
manjares | manjàreu | |||||
futur | manjaré | manjaràs | manjarà | manjarem | manjarets | manjaran |
manjareu | ||||||
condicional | manjaria | manjaries | manjaria | manjaríem | manjaríets | manjarien |
manjaríeu | ||||||
subjuntiu | io, yo, jo | tu | él, eyl, ell | nós, nosaltres | vós, vosaltres | éls, eyls, ells |
present | manj | manjs | manj | mangem | mangets | mangen |
mangeu | ||||||
imperfet | manjàs | manjasses | manjàs | manjàssem | manjàssets | manjassen |
manjara | manjares | manjara | manjàrem | manjàsseu | manjaren | |
manjàrets | ||||||
manjàreu | ||||||
imperatiu | – | tu | él, eyl, ell | nós, nosaltres | vós, vosaltres | éls, eyls, ells |
present | – | manja | manj | mangem | manjats | mangen |
– | manjau |
Nom
[modifica]manjar m. (plural manjars)
- forma alternativa de menjar
Vegeu també
[modifica]Castellà
[modifica]- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional \maŋˈxaɾ\, meridional \maŋˈhaɾ\
- Americà: alt \maŋˈxaɾ\, baix \maŋˈhaɾ\, austral \maŋˈxaɾ\
Nom
[modifica]manjar m. (plural manjares)
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: man·jar (2)
Vegeu també
[modifica]- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre manjar