Vés al contingut

mangiare

De Viccionari

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /manˈd͡ʒaː.re/
  • Etimologia: De l'occità manjar o del francès antic mangier, tots dos del llatí manducare, segle XII, nominalitzat el segle XIII.

Verb

[modifica]

mangiare intr., trans., pron. ‎(pronominal mangiarsi)

  1. menjar

Conjugació

[modifica]

mangiare m. ‎(plural mangiari)

  1. menjar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: man·già·re (3)

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre mangiare