La Volta a Catalunya de 2015 fou la 95a edició de la Volta a Catalunya. La cursa es disputà entre el 23 i el 29 de març de 2015 en set etapes i un total de 1.238,1 km. Aquesta va ser la cinquena prova de l'UCI World Tour 2015.
La cursa va ser guanyada per l'australiàRichie Porte (Team Sky), que es va fer amb el liderat en acabar la cinquena etapa amb final a Valls i que va saber mantenir fins al final, amb la qual cosa es convertia en el primer australià a guanyar la Volta a Catalunya.[1] Porte guanyà la general amb quatre segons d'avantatge sobre Alejandro Valverde (Movistar Team), guanyador de tres etapes i que si no hagués estat per una caiguda en la tercera etapa amb final a Girona, que li va fer perdre 19 segons sobre Porte, hauria estat el vencedor final. Domenico Pozzovivo (AG2R La Mondiale) acabà en la tercera posició final, a cinc segons de Porte, mentre Alberto Contador (Team Tinkoff-Saxo) fou quart a set segons del vencedor final.[1][2][3]
L'edició va ser presentada al públic el 16 de març, tan sols una setmana abans del seu començament, tot i que en setmanes precedents ja s'havien fet públiques les ciutats que acollirien els finals d'etapa.[4]
Com en anys anteriors no es disputa cap contrarellotge individual i el recorregut és molt similar quant a estructura: amb una primera etapa de mitja muntanya per la zona del Montseny però amb final previsible a l'esprint a la costa; una segona etapa plana amb final a Olot; una etapa de mitja muntanya per la zona de les Gavarres i final a Girona i una etapa d'alta muntanya amb final a La Molina, en què s'hauria de decidir el vencedor de la classificació general. La cinquena i sisena etapes, amb final a Valls i Port-Aventura, tenen un recorregut propici per a les escapades, una vegada obertes grans diferències entre els ciclistes, i la darrera etapa finalitza a la muntanya de Montjuïc, amb un circuit al qual cal donar vuit voltes.
La Volta a Catalunya repeteix el punt de sortida de les passades edicions, Calella, amb una etapa de mitja muntanya i tres ports de muntanya puntuables per la zona del Montseny. Des de Calella el recorregut es dirigeix cap al sud, fins a Mataró, on té lloc el primer esprint intermedi (km 15), per tot seguit tornar cap a Calella, primer per l'interior del Maresme, passant per Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt i d'aquí tornar a la costa, a Arenys de Mar. A Calella (km 47,5) hi ha el segon esprint del dia i la cursa continua cap a Malgrat de Mar, on es deixa la costa per dirigir-se a Tordera, Hostalric i Arbúcies. Poc després comença l'ascensió al primer port de muntanya de l'etapa, l'alt de Viladrau (11,8 km al 3,3%) que es corona al km 105,2. Aquest coll enllaça amb l'alt de Collformic (7,8 km al 5,2%) de primera categoria. Un ràpid descens conduirà els ciclistes fins a Santa Maria de Palautordera i Calella, previ pas per l'alt de Collsacreu (7,4 km al 3,0%).
Etapa marcada per una llarga escapada protagonitzada per Maciej Paterski (CCC Sprandi Polkowice), Pierre Rolland (Team Europcar) i Bart De Clercq (Lotto Soudal) en el quilòmetre 60 després que el gran grup en neutralitzés una altra d'inicial formada per deu ciclistes. Aquest tercet va arribar a tenir més de 13 minuts de diferència sobre un gran grup en què cap equip volia prendre la iniciativa per neutralitzar-los. Al pas per la darrera dificultat muntanyosa del dia els escapats encara mantenien prop de set minuts sobre el pilot, encapçalat aleshores pel Movistar Team, Team Sky i Team Tinkoff-Saxo. Finalment els escapats es van disputar la victòria a l'esprint. De Clercq va ser el primer a llançar l'esprint, però fou Paterski el vencedor final i primer líder d'aquesta edició. El gran grup arribà 2' 40" després.[8][9][10]
Etapa amb dues petites dificultats muntanyoses, una la primera part de cursa i l'altra a tan sols 14,7 quilòmetres de l'arribada. Se surt de Mataró per fer un primer bucle pel Maresme, tot arribant fins a Sant Andreu de Llavaneres i novament cap a Mataró per enfilar cap a Argentona i Dosrius i afrontar primer port de muntanya del dia, l'alt de can Bordoi (2,8 km al 5,3%), de tercera categoria, que es corona al km 23,7. Un cop al Vallès l'etapa segueix cap a Sant Celoni, Hostalric i Riudarenes, on el recorregut marxa cap a Santa Coloma de Farners, Amer i Olot. Un cop arribats a Olot el recorregut va cap a Mieres (km 137,4), on té lloc el primer esprint intermedi del dia, Banyoles i Besalú (km 164,1), on es troba el segon i darrer esprint. Poc després comença l'ascensió a l'alt de Montagut (2,1 km al 4,5%), de tercera categoria, que es corona a menys de 15 quilòmetres de l'arribada, a Olot.
Al quilòmetre 15 d'etapa es va formar l'escapada del dia, integrada per Lluís Mas (Caja Rural-Seguros RGA), Sam Bewley (Orica-GreenEDGE), Tom Stamsnijder (Team Giant-Alpecin) i Tsgabu Grmay (Lampre-Merida). A diferència del dia anterior als escapats no se'ls va permetre tenir més de quatre minuts i van estar controlats en tot moment pel gran grup. Poc abans de l'ascens a l'alt de Montagut Mas va atacar i va deixar enrere els seus companys, però quatre quilòmetres més tard era neutralitzat per un gran grup en què els esprintadors havien de lluitar per no quedar molt endarrerits. La victòria d'etapa es va disputar a l'esprint i el vencedor final fou un sorprenent Alejandro Valverde (Movistar), per davant del seu company d'equip José Joaquín Rojas. No hi ha canvis a la general.[11][12][13]
Etapa de mitja muntanya pels voltants de Girona i la zona de les Gavarres, amb cinc passos puntuables, dos d'ells de primera categoria. El recorregut es dirigeix cap a Quart i Llambilles, amb uns primers 30 quilòmetres força planers, abans d'afrontar el primer coll del dia, l'alt de Romanyà (2,6 km al 3,4%), de tercera categoria (km 41,4). Un ràpid i llarg descens conduirà els ciclistes fins a Calonge, on tindrà lloc el primer esprint del dia (km 50,3) i poc després comença l'ascensió a l'alt de Ganga (3,7 km al 4,0%), també de tercera (km 57,4). A la Bisbal d'Empordà (km 65,3) hi ha el segon esprint del dia i poc després de Monells comença l'ascensió a l'alt dels Àngels (6 km al 5,5), de primera categoria (km 82,6). El descens conduirà els ciclistes fins a Girona i un primer pas per la línia d'arribada i tornar a marxar cap a Quart i Llambilles, per trencar cap a Cassà de la Selva i afrontar l'ascensió a l'alt de Santa Pellaia (5,9 km al 4%), de segona categoria (km 119). Un ràpid descens durà els ciclistes fins a Monells per afrontar una segona ascensió a l'alt dels Àngels, que es corona a manca de 13 km per l'arribada.
Després de diversos intents d'escapada en els primers quilòmetres, Lluís Mas (Caja Rural-Seguros RGA) i Benoit Jarrier (Bretagne-Séché Environnement) comencen a gestar l'escapada del dia. Finalment foren sis els components d'aquesta escapada i la diferència no arribà en cap moment als quatre minuts, ja que els equips dels principals favorits a la victòria final van controlar-la en tot moment. En el primer pas per l'alt dels Àngel els escapats sols disposen de 2' 30" sobre un gran grup que anava perdent unitats a marxes forçades. Amb tot, el fet que marcarà l'etapa serà la caiguda d'Alejandro Valverde (Movistar Team) en l'ascensió a l'alt de Santa Pellaia, en un moment en què la cursa ja estava llançada pels homes del Team Tinkoff-Saxo, Team Sky i Astana Qazaqstan Team. Tot i els intents del seu equip Valverde no podrà contactar amb el grup capdavanter. A manca de 16 km Alberto Contador (Team Tinkoff-Saxo) dinamita el grup capdavanter i sols sis corredors el poden seguir. Aquest grup arribà a tenir fins a 40" sobre Valverde, però finalment sols seran 22 en l'arribada a Girona. La victòria d'etapa fou per a Domenico Pozzovivo (AG2R La Mondiale), que a manca de 2 km s'escapolí dels seus companys i es presentà amb 3" a la línia d'arribada. Pierre Rolland (Team Europcar), que arribà en el grup de Valverde, passa a ser el nou líder, ja que Paterski i De Clercq perden 1' 34".[14][15]
Etapa reina de la present edició, amb quatre ports de muntanya puntuables, tres de primera i un de categoria especial. El final és a l'estació d'esquí de La Molina. Només prendre la sortida el recorregut fa un bucle pels voltants de Tona, per tot seguit dirigir-se a Vic i Manlleu (km 31,5), on té lloc el primer esprint intermedi del dia. Aquests primers quilòmetres són totalment plans i no serà fins poc després de Sant Pere de Torelló quan comenci l'ascensió al coll de Bracons (10,5 km al 4,9%), de primera categoria (km 57,9). Un ràpid i pronunciat descens conduirà el grup fins a Sant Esteve d'en Bas (km 68,2), on es disputarà el segon esprint del dia, i Olot. Tot seguint s'inicia l'ascensió a l'alt de Coubet (10 km al 5,5%), de primera categoria (km 90,6). El descens porta a Ripoll, Campdevànol i Gombrèn, on comença el llarg coll de la Creueta (21 km al 4,5%), de categoria especial (km 146,3), cima Peris de la present edició. El descens es fa pel pla d'Anyella i la collada de Toses i un cop a Urtx es pren direcció a la Molina, on té lloc l'arribada després d'una ascensió final de 5,6 km al 5,8% de desnivell mitjà.
Etapa de transició, majoritàriament en descens, que creua Catalunya de nord a sud, tot enllaçant la Cerdanya i l'Alt Camp. Des d'Alp l'etapa es dirigeix a Bellver de Cerdanya per agafar la N-260 cap a la Seu d'Urgell, on té lloc el primer esprint intermedi del dia (km 38,6). Tot seguit es pren la C-14 per dirigir-se cap a Adrall, Oliana i Ponts, on té lloc el segon esprint (km 103,4). L'etapa continua cap a Guissona, Tàrrega, Solivella i Montblanc, on poc després comença l'única ascensió del dia, el coll de Lilla (4,1 km al 4,8%, de segona categoria), que es corona a tan sols 10,1 km per a l'arribada a Valls, al davant el Pavelló Xavi Tondo.
Etapa disputada a un fort ritme, amb nombrosos intents d'escapada i que sols a partir del quilòmetre 50 de cursa es forma una escapada amb cara i ulls. Els integrants són Jan Polanc (Lampre-Merida), Calvin Watson (Trek Factory Racing) i Yohan Bagot (Cofidis), que com a molt obtenen 5 minuts al pas per Ponts. En arribar a Tàrrega el vent va fer acte de presència i el Movistar Team, amb l'ajuda del Team Sky i imposà un ritme vertiginós, provocant el trencament del gran grup. El fins aleshores líder, el belga Bart De Clercq, quedà endarrerit, perdent tota opció a la victòria final. En l'ascensió al coll de Lilla Valverde atacà i reduí el grup a tan sols onze unitats. En el descens tornà a atacar i finalment aconseguí la victòria en solitari, amb 5" sobre Rigoberto Uran (Etixx-Quick Step). L'australià Richie Porte passa a liderar la cursa amb 5" sobre Domenico Pozzovivo (AG2R La Mondiale) després que De Clercq perdés gairebé 3' en l'arribada.[18][19]
Etapa curta i moguda pels voltants de Barcelona, amb sortida real a l'Hospitalet de Llobregat i una petita dificultat muntanyosa de tercera categoria, l'alt de Castellbisbal (3,7 km al 4,5%, km 18,7) abans d'entrar al circuit final per la muntanya de Montjuïc, on s'han de fer vuit voltes, amb vuit passos puntuables per l'alt de Montjuïc (2 km al 5,7). Els esprints del dia es troben a Sant Vicenç dels Horts (km 29,8) i Castelldefels (km 46,7).
Etapa final de la Volta en què Alejandro Valverde (Movistar Team) aconseguí la tercera victòria parcial de la cursa, cosa que li va permetre pujar fins a la segona posició final gràcies a les bonificacions, a tan sols quatre segons de Richie Porte (Team Sky), primer australià en guanyar la Volta. Amb aquesta victòria Valverde passà a ocupar la segona posició final, però que hauria estat el vencedor si no hagués perdut 19 segons en la tercera etapa per culpa d'una caiguda. Prèviament hi havia hagut una escapada formada per David Arroyo (Caja Rural-Seguros RGA), Marek Rutkiewicz (CCC Sprandi Polkowice) i Walter Pedraza (Colombia) que arribaren a disposar de poc més de dos minuts i que foren neutralitzats per l'esforç del Movistar Team a manca de 14 km de l'arribada, ja dins el circuit final per Montjuïc.[3][2][1]
El campió Richie Porte (mallot blanc) seguit per Alejandro Valverde (mallot blau fosc i verd), segon a la generalLluís Mas lluint el mallot dels esprints durant l'última etapa
Catalunya
Richie Porte (AUS)
Alejandro Valverde (ESP)
Domenico Pozzovivo (ITA)
Tom Danielson (USA)
Wilco Kelderman (NED)
Lluís Mas (BAL)
Maciej Paterski (POL)
Pierre Rolland (FRA)
Bart De Clercq (BEL)
Serguei Txernetski (RUS)
Rigoberto Urán (COL)
Rafael Valls (VAL)
Daniel Martin (IRL)
