Vés al contingut

Vocal oberta posterior no arrodonida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula IPAVocal oberta posterior no arrodonida
ɑ
Número AFI305
Codificació
Entitat (decimal)ɑ
Unicode (hex)U+0251
X-SAMPAA
KirshenbaumA
Braille⠡ (braille pattern dots-16)
So
noicon

La vocal oberta posterior no arrodonida és un fonema que es representa a l'AFI amb el símbol [ɑ] (una lletra grega alfa), sovint simplificat com una A cursiva.

Apareix en algunes de les llengües més parlades del món, com l'àrab, el noruec, el persa i alguns dialectes de l'alemany, l'anglès, i el francès, entre altres.

Característiques

[modifica]
  • És una vocal perquè no hi ha cap interrupció en el pas de l'aire
  • L'articulació és posterior, ja que la llengua tira cap enrere per produir-la
  • És un so obert, perquè la boca s'obre al màxim per deixar passar l'aire
  • La boca roman oberta amb els llavis estirats, per això no és arrodonida
  • És un so oral perquè no surt aire pel nas

En català

[modifica]

En català aquest so apareix com a variant posterior de la vocal /a/ a final de mot en alguns dialectes.[1]

Referències

[modifica]
  1. Rafel i Fontanals, Joaquim. Aplicació al català dels principis de transcripció de l'Associació Fonètica Internacional (pdf). Barcelona: Insitut d'Estudis Catalans, 1999, p. 14.