The Longest Day

The Longest Day
	;
Fitxa
Direcció	Ken Annakin, Bernhard Wicki, Darryl F. Zanuck i Gerd Oswald
Protagonistes	John Wayne; Robert Mitchum; Henry Fonda; Richard Burton; Robert Ryan; Rod Steiger; Robert Wagner; Paul Anka; Fabian; Richard Beymer; Mel Ferrer; Jeffrey Hunter; Sal Mineo; Roddy McDowall; Stuart Whitman; Steve Forrest; Eddie Albert; Edmond O'Brien; Kenneth More; Peter Lawford; Richard Todd; Sean Connery; Irina Demick; Bourvil; Arletty; Jean-Louis Barrault; Paul Hartmann; Curd Jürgens; Peter Van Eyck; Alexander Knox; George Segal; Christian Marquand; Wolfgang Preiss; Red Buttons; Ray Danton; Gert Fröbe; Hans Christian Blech; Wolfgang Büttner; Pauline Carton; Werner Hinz; Richard Münch; Paul Edwin Roth; Georges Wilson; John Crawford; Henry Grace; Michael Hinz; Wolfgang Lukschy; Heinz Reincke; Dietmar Schönherr; Ernst Schröder; Karl John; Hans Söhnker; Loriot; Leo Genn; John Gregson; Donald Houston; Fernand Ledoux; Dewey Martin; Leslie Phillips; Ron Randell; Madeleine Renaud; Georges Rivière; Tommy Sands; Jean Servais; Tom Tryon; Richard Wattis; Daniel Gélin; Françoise Rosay; Patrick Barr; Yves Barsacq; Geoffrey Bayldon; Jean Champion; Yvan Chiffre; Gary Collins; Armin Dahlen; Mark Damon; Michel Duchaussoy; Frank Finlay; Harry Fowler; Bernard Fox; Robert Freitag; Bernard Fresson; Harold Goodwin; Walter Gotell; Clément Harari; Jack Hedley; Mickey Knox; Simon Lack; Rudy Lenoir; Edward Meeks; John Meillon; Kurt Meisel; Bill Nagy; Rainer Penkert; Siân Phillips; Maurice Poli; Hartmut Reck; Marcel Rouzé; Alice Tissot; Michel Tureau; Lionel Vitrant; Dominique Zardi; Bob Steele; William Shatner; Nicholas Stuart (en) ; Don Adams; Tony Mordente; Trevor Reid; John Robinson; Louis Mounier (en) ; Walter Horsbrugh (en) ; Howard Marion-Crawford; Lyndon Brook; Richard Dawson; Norman Rossington; Michael Medwin; Leslie de Laspee (en) ; Victor Maddern; Bryan Coleman; Eugène Deckers; Ruth Hausmeister
Producció	Darryl F. Zanuck
Dissenyador de producció	Ted Haworth
Guió	Romain Gary, Cornelius Ryan, James Jones, David Pursall, Noël Coward i Jack Seddon
Música	Maurice Jarre
Fotografia	Jean Bourgoin i Walter Wottitz
Muntatge	Samuel E. Beetley
Productora	20th Century Studios
Distribuïdor	20th Century Studios i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	25 setembre 1962
Durada	180 min
Idioma original	anglès ; francès ; alemany
Rodatge	Studios de Boulogne i Ecquevilly
Color	en blanc i negre
Pressupost	10.000.000 $
Recaptació	50.000.000 $ (mundial); 39.100.000 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Basat en	The Longest Day
Gènere	cinema bèl·lic, cinema històric, pel·lícula basada en una obra literària, drama i cinema d'acció
Qualificació MPAA	G
Tema	Segona Guerra Mundial i Operació Overlord
Lloc de la narració	París
Època d'ambientació	1944
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor fotografia, blanc i negre (1963); Oscar al millor muntatge (1963); Oscar a la millor pel·lícula (1963); Oscar a la millor direcció artística, blanc i negre (1963); Oscar als millors efectes especials (1963) ;
Premis	Llavor de Plata a la millor pel·lícula estrangera (1963); Oscar a la millor fotografia, blanc i negre (1961); Oscar als millors efectes especials (1961); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ; National Board of Review Award a la millor pel·lícula ;

The Longest Day és un pel·lícula estatunidenca de 1962 dirigida per Ken Annakin, Andrew Marton, Gerd Oswald i Bernhard Wicki.^[1]

Argument

Defenses alemanyes conservades a la platja de Ouistreham a Normandia (França).

La pel·lícula narra diferents històries que van succeir entre el 5 de juny de 1944 i el 6 de juny d'aquell any, al voltant del desembarcament de Normandia. La pel·lícula va ser adaptada per Romain Gary, James Jones, David Pursall, Cornelius Ryan i Jack Seddon a partir del llibre que Cornelius Ryan havia escrit.

La gran majoria de militars i consultors de la pel·lícula van viure el dia D a la seva pròpia pell, i es mostren els seus personatges a la pel·lícula. Els productors es van entrevistar amb gent de totes dues bandes, entre ells Günther Blumentritt (ex general alemany), James M. Gavin (general estatunidenc) i Philippe Kieffer qui va dirigir l'assalt a Ouistreham, Max Pemsel (un general alemnay), Werner Pluskat (major de l'exèrcit alemany que va ser el primer a veure les tropes d'invasió marítimes) i Josef "Pips" Prille (Pilot de la Luftwaffe).

Una altra de les característiques de la pel·lícula, és que a la versió original tots parlen el seu idioma, situació que va ser eliminada en la versió doblada al castellà. Els estereotips nazis va ser eliminats de manera que es va intentar enfocar el conflicte des d'una perspectiva més humana. Paraules com «Sieg Heil» no surten a la pel·lícula tot i estar escrites per exemple en un bunker a Ouistreham.

Una altra història certa és la d'un paracaigudista de St.Mere Eglise que va quedar penjat vuit hores a la torre del campanar, per poder escapar d'una mort segura. A aquesta bonica població bretona hi ha un ninot paracaigudista permanentment penjat.

Repartiment

Estatunidencs

Actor	Paper
Eddie Albert	Coronel Thompson, 29a Divisió d'Infanteria
Paul Anka	U.S. Ranger
Richard Beymer	Private Arthur 'Dutch' Schultz, 82a Divisió Aerotransportada
Red Buttons	Private John Steele, 82a Divisió Aerotransportada
Ray Danton	Capità Frank
Fred Dur	Major U.S. Ranger
Fabian Forte	U.S. Ranger
Mel Ferrer	Major General Robert Haines
Henry Fonda	Brigadier General Theodore Roosevelt Jr., 2n al Comandament de la 4a Divisió d'Infanteria
Steve Forrest	Capità Harding, 82a Divisió Aerotransportada
Henry Grace	General Dwight D. Eisenhower, Comandant Suprem Aliat
Peter Helm	GI
Jeffrey Hunter	Sergent (després Lt.) John H. Fuller
Alexander Knox	Tinent General Walter Bedell Smith, Cap d'Estat Major del SHAEF
Dewey Martin	Private
Roddy McDowall	Private Morris, 4a Divisió d'Infanteria
John Meillon	Almirall Alan G. Kirk, Comandant Suprem Naval estatunidenc
Sal Mineo	Private Martini
Robert Mitchum	Brigadier General Norman Cota, Asst. Comandant de la 29a Divisió d'Infanteria
Edmond O'Brien	Major General Raymond O. Barton, Comandant de la 4a Divisió d'Infanteria
Ron Randell	Joe Williams
Robert Ryan	Brigadier General James M. Gavin, Asst. Comandant de la 82a Divisió Aerotransportada
Tommy Sands	U.S. Ranger
George Segal	U.S. Ranger
Rod Steiger	Comandant de destructor
Nicholas Stuart	Tinent General Omar N. Bradley, Comandant del Primer Exèrcit estatunidenc
Tom Tryon	Tinent Wilson, 82a Divisió Aerotransportada
Robert Wagner	U.S. Ranger
John Wayne	Tinent Coronel Benjamin Vandervoort, Comandant 2n Batalló, 505è Regiment d'Infanteria Paracaigudista
Stuart Whitman	Tinent Sheen, 82a Divisió Aerotransportada

Britànics

Actor	Paper
Patrick Barr	Capità de Grup J.M. Stagg
Richard Burton	Oficial de Vol David Campbell
Bryan Coleman	Ronald Callen
Sean Connery	Private Flanagan
Leslie de Laspee	Private Bill Millin, Commando N. 4 (Gaiter a la platja)
Frank Finlay	Private Coke, 2n Oxford & Bucks L.I.
Leo Genn	Brigadier Edwin P. Parker Jr.
Harold Goodwin	Private, 2n Oxford & Bucks L.I.
John Gregson	Capellà militar britànic 6a Divisió Aerotransportada
Donald Houston	Pilot de la RAF a la base
Simon Lack	Mariscal en Cap de l'Aire Trafford Leigh-Mallory, Comandant de les Forces Aèries Aliades
Peter Lawford	Brigadier Lord Lovat, Comandant 1a Brigada de Servei Especial
Howard Marion-Crawford	Dr. Vaughan, 2n Oxford & Bucks L.I.
Michael Medwin	Private Watney, 3a Divisió d'Infanteria
Kenneth More	Capt. Colin Maud Comandant de Platja de la Royal Navy
Louis Mounier	Mariscal de l'Aire Arthur William Tedder, Adjunt al Comandant Suprem Aliat
Leslie Phillips	oficial de la Royal Air Force
Trevor Reid	General Bernard Montgomery, Comandant de les Forces Terrestres Aliades
John Robinson	Almirall Bertram Ramsay, Comandant de les Forces Navals Aliades
Norman Rossington	Private Clough
Richard Todd	Major John Howard, CO 2n Oxford & Bucks L.I.
Richard Wattis	oficial paracaigudista, 6a Divisió Aerotransportada

Francesos

Actor	Paper
Arletty	Madame Barrault
Jean-Louis Barrault	Pare Louis Roulland
André Bourvil	Batlle de Colleville
Pauline Carton	Muller
Irina Demick	Janine Boitard (Resistència Francesa)
Fernand Ledoux	Louis
Christian Marquand	Capità de Fragata Philippe Kieffer Comandant dels comando de la Marina Francesa
Madeleine Renaud	Mare Superiora
Georges Rivière	Sergent Guy de Montlaur
Jean Servais	Contraalmirall Janjard
Georges Wilson	Alexandre Renaud

Alemanys

Actor	Paper
Hans Christian Blech	Major Werner Pluskat, 352a Divisió d'Infanteria
Wolfgang Büttner	Generalleutnant Dr. Hans Speidel, cap d'estat major, Grup d'Exèrcits B
Gert Fröbe	Unteroffizier "Kaffeekanne" (pot de cafè)
Paul Hartmann	Generalfeldmarschall Gerd von Rundstedt, Comandant OB West
Werner Hinz	Generalfeldmarschall Erwin Rommel, Comandant Grup d'Exèrcits B
Karl John	Generalleutnant Wolfgang Häger
Curd Jürgens	General der Infanterie Günther Blumentritt, cap d'estat major, OB West
Til Kiwe	Hauptmann Helmuth Lang, ajudant de Rommel
Wolfgang Lukschy	Generaloberst Alfred Jodl, cap d'estat major, OKW
Kurt Meisel	Ernst Düring
Richard Münch	General der Artillerie Erich Marcks, Comandant LXXXIV Cos d'Exèrcit
Hartmut Reck	Bernhard Bergsdorf
Heinz Reincke	Oberst Josef Priller, Comandant JG 26
Ernst Schröder	Generaloberst Hans von Salmuth, Comandant del 15è Exèrcit
Heinz Spitzner	Helmuth Meyer
Wolfgang Preiss	Generalmajor Max Pemsel cap d'intel·ligència, 7è Exèrcit
Peter van Eyck	Oberstleutnant Ocker, cap d'operacions de la Luftwaffe, OB West
Vicco "Loriot" von Bülow	Ajudant del Cap de la Luftwaffe.

Anecdotari

El sergent "Kaffeekanne" rebia aquest sobrenom de l'alemany "Tassa de cafè" la qual sempre portava a sobre.
Bill Millin, el músic que toca la gaita acompanyant les forces escoceses de Lord Lovat a Normandia, va ser realment el gaiter del grup durant el dia D. Lord Lovat va ignorar l'ordre d'alta instància en contra els gaiters i s'endugué a Millin a Normandia on va escapar del foc alemany, ja que els altres es pensaven que estava sonat.
Richard Todd, l'actor que pren el personatge del líder del grup de la British Airbone i que ha d'agafar intacte el pont Pegasus i mantenir-lo fins a ser relevat, era un dels soldats dels EUA que va prendre part a la batalla.
Curd Jürgens, l'actor que pren el paper del General Blumentritt va ser empresonat per les forces del Tercer Reich durant la seva joventut.
La pel·lícula compta a un James Bond, Sean Connery que encarna el soldat Flannagan, i a dos enemics de l'agent 007: Curd Jürgens va interpretar l'industrial llunàtic Stromberg a L'espia que em va estimar mentre que Gert Fröbe va interpretar a Auric Goldfinger a "Goldfinger".
L'ex-president dels EUA Dwight D. Eisenhower, qui era el comandant en cap de les forces aliades durant l'atac va ser proposat com a actor per a fer la pel·lícula en el seu propi paper. L'equip de maquillatge, però va decidir que no era pertinent, ja que era impossible que aparentés l'edat que tenia el 6 de juny de 1944.
Com hi havia una colónica de nudistes a Corsican plage, molt a prop de la zona de rodatge, es va haver de demanar als nudistes que s'allunyessin de la zona de filmació.

Lletra de la cançó de la pel·lícula

The Longest Day escrita per Paul Anka:

Many men came here as soldiers

Many men will pass the way

Many men will count the hours

As they live the longest day

Many men are tired and weary

Many men are here to stay

Many men won't see the sunset

When it ends the longest day

The longest day the longest day

This will be the longest day

Filled with hopes and filled with fears

Filled with blood and sweat and tears

Many men the mighty thousands

Many men to victory

Marching on right into battle

In the longest day in history

La cançó és la marxa autoritzada de Le Régiment de la Chaudière, the Canadian Parachute Centre (Centre de paracaigudistes canadencs) i pel former Canadian Airborne Regiment of the Canadian Forces (Veterans de guerra).

Premis

Guanyats

Oscar a la millor fotografia en blanc i negre^[2]
Oscar als millors efectes visuals^[2]

Nominacions

Oscar a la millor pel·lícula^[2]
Oscar a la millor direcció artística en blanc i negre^[2]
Oscar al millor muntatge^[2]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Longest Day

↑ Rodrigo, Víctor. «Cinc pel·lícules imprescindibles sobre el desembarcament de Normandia», 06-06-2024. [Consulta: 10 juny 2024].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 «The Longest Day (1962) Awards». Turner Classic Movies. Arxivat de l'original el January 8, 2009. [Consulta: 30 abril 2008].

[MónTV-1] Rodrigo, Víctor. «Cinc pel·lícules imprescindibles sobre el desembarcament de Normandia», 06-06-2024. [Consulta: 10 juny 2024].

[awards-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 «The Longest Day (1962) Awards». Turner Classic Movies. Arxivat de l'original el January 8, 2009. [Consulta: 30 abril 2008].

[1]

[2]

Premi National Board of Review a la millor pel·lícula
1932–1950	I Am a Fugitive from a Chain Gang (1932) Topaze (1933) Va succeir una nit (1934) El delator (1935) Mr. Deeds Goes to Town (1936) Night Must Fall (1937) The Citadel (1938) Confessions of a Nazi Spy (1939) El raïm de la ira (1940) Ciutadà Kane (1941) Sang, suor i llàgrimes (1942) The Ox-Bow Incident (1943) Un cor en perill (1944) The True Glory (1945) Enric V (1946) Monsieur Verdoux (1947) Paisà (1948) El lladre de bicicletes (1949) Sunset Boulevard (1950)
1951–1975	A Place in the Sun (1951) The Quiet Man (1952) Julius Caesar (1953) La llei del silenci (1954) Marty (1955) La volta al món en vuitanta dies (1956) El pont del riu Kwai (1957) El vell i la mar (1958) Història d'una monja (1959) Sons and Lovers (1960) Question 7 (1961) The Longest Day (1962) Tom Jones (1963) Becket (1964) The Eleanor Roosevelt Story (1965) Un home per a l'eternitat (1966) Lluny del brogit mundà (1967) Les sandàlies del pescador (1968) They Shoot Horses, Don't They? (1969) Patton (1970) Macbeth (1971) Cabaret (1972) El cop (1973) La conversa (1974) Barry Lyndon / Nashville (1975)
1976–2000	Tots els homes del president (1976) The Turning Point (1977) Days of Heaven (1978) Manhattan (1979) Gent corrent (1980) Carros de foc / Rojos (1981) Gandhi (1982) Betrayal / La força de la tendresa (1983) Passatge a l'Índia (1984) El color púrpura (1985) Una habitació amb vista (1986) L'imperi del Sol (1987) Crema Mississippi (1988) Tot passejant Miss Daisy (1989) Ballant amb llops (1990) El silenci dels anyells (1991) Retorn a Howards End (1992) La llista de Schindler (1993) Forrest Gump / Pulp Fiction (1994) Sentit i sensibilitat (1995) Shine (1996) L.A. Confidential (1997) Gods and Monsters (1998) American Beauty (1999) Quills (2000)
2001–present	Moulin Rougè (2001) Les hores (2002) Mystic River (2003) Descobrir el País de Mai Més (2004) Bona nit i bona sort (2005) Cartes des d'Iwo Jima (2006) No Country for Old Men (2007) Slumdog Millionaire (2008) Up in the Air (2009) La xarxa social (2010) Hugo (2011) Zero Dark Thirty (2012) Her (2013) A Most Violent Year (2014) Mad Max: fúria a la carretera (2015) Manchester by the Sea (2016) Els arxius del Pentàgon (2017) Green book (2018) The Irishman (2019) Da 5 Bloods (2020) Licorice Pizza (2021)