Sulcus (exogeologia)
Aparença
Part de | nomenclatura planetària | ||
---|---|---|---|
En astrogeologia, sulcus (plural sulci, abr. SU) és una paraula llatina que significa «solc» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per designar crestes o solcs a la superfície dels planetes o altres cossos celestes que recorden, per la seva forma, als plecs de la Terra.[1]
El terme és utilitzat per la Unió Astronòmica Internacional per identificar estructures geològiques d'aquest tipus presents al planeta Mart, als satèl·lits Ganimedes, Encèlad, Miranda i Tritó, i al planeta nan (1) Ceres.
Aquests plecs del sòl poden deure's a diferents factors com ara:
- refrigeració del cos celeste i el seu encongiment i deformació de l'escorça;
- aixecament de serres i muntanyes a causa de l'acció tectònica;
- impacte d'altres cossos i formació relativa del cràter;
- efectes de la marea que deformen la superfície;
- meteorològica del planeta.
Referències
[modifica]- ↑ (anglès) Descriptor Terms (Feature Types) - Gazetteer of Planetary Nomenclature - International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN)