Vés al contingut

Salts

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'esportSalts
Esportesport aquàtic Modifica el valor a Wikidata
Tipusesport aquàtic i natació Modifica el valor a Wikidata
Aquest article es refereix a l'esport dels salts. Per altres significats vegeu: Salt (desambiguació).

Els salts són un esport aquàtic que consisteix a saltar des d'una plataforma situada a una alçada determinada sobre una piscina fent acrobàcies i caient sobre l'aigua. Un equip de jutges puntuen els salts en funció de la dificultat i plasticitat per decidir els guanyadors. Es tracta d'un esport reconegut internacionalment, que forma part del programa olímpic i que internacionalment és regulat per la FINA.

Història

[modifica]

Antiguitat

[modifica]
Fresc. Tomba de la Caça i la Pesca. Necròpolis de Monterozzi, Tarquinia, Itàlia. Al voltant del 530 - 500 aC

En època Etrusca a la Tomba de la Caça i la Pesca de Tarquinia hi ha una pintura mural d'uns anys 530 - 500 aC [1][2] que mostra una persona escalant roques cap a un penya-segat i una segona persona bussejant per la paret cap a aigua.[3]

La tomba del capbussador de Paestum, conté un fresc que data entre els anys 500 i 475 aC[4] que també mostra l'escena d'una persona que se submergeix en una piscina o corrent d'aigua[5] des d'una estructura.

Moderna

[modifica]

Les primeres competicions modernes de busseig es van celebrar a Anglaterra a la dècada de 1880. Els orígens exactes de l'esport no estan clars, encara que probablement deriva de l'acte de bussejar a l'inici de les curses de natació.[6]

Al segle XVII les gimnastes traslladaven el seu equipament a les platges i "realitzaven acrobàcies sobre l'aigua".[7]

El llibre de 1904 Swimming de Ralph Thomas assenyala informes anglesos de registres de caiguda que es remunten almenys a 1865.[8] L'edició de 1877 de British Rural Sports de John Henry Walsh comenta que un "Mr. Young" que va caure de 17 m el 1870, i també afirma que 25 anys abans, un nedador anomenat Drake podria cobrir 16 m [9]

L'Associació Swim England va començar un "campionat de caiguda" el 1883.[10] El campionat d'enfonsament es va suspendre el 1937.

Olimpisme

[modifica]

El busseig simple es va introduir per primera vegada als Salts als Jocs Olímpics d'estiu de 1904.[11] Els Jocs Olímpics de Londres de 1908 es va afegir "busseig de luxe" i van introduir taules elàstiques en lloc de plataformes fixes. Les dones van poder participar per primera vegada als esdeveniments de salts dels Jocs Olímpics de 1912 a Estocolm.[12]

Als Jocs Olímpics de 1928, els salts "simples" i el "fantàstics" es van fusionar en un sol esdeveniment: "Highboard Diving". L'esdeveniment de busseig es va celebrar per primera vegada a l'interior de l'Empire Pool per als Jocs de la Commonwealth de 1934 i els Jocs Olímpics d'estiu de 1948 a Londres.

Modalitats

[modifica]
Salt de trampolí
Salt de palanca

Els salts es disputen tant en categoria masculina com femenina. Actualment existeixen les següents modalitats olímpiques:

  • Salt de trampolí de 1 metre.
  • Salt de trampolí de 3 metres.
  • Salt de palanca de 10 metres.
  • Salt sincronitzat de trampolí de 3 metres.
  • Salt sincronitzat de palanca de 10 metres

També es disputen altres modalitats no olímpiques com el Salt de trampolí d'un metre (al campionats mundials de natació), el salt de trampolí de 5 o de 7 metres (que només es troben a segons quines piscines), o els salts utilitzant entorns naturals sobre el mar o sobre rius i llacs, molt famosos a països com Mèxic.

Saltadors famosos

[modifica]
  • Austràlia: Rebecca Gilmore, Mathew Helm, Chantelle Michelle, Chantelle Newbery, Robert Newbery, Dean Pullar, Loudy Tourky.
  • Canadà: Annie Pelletier, Myriam Boileau, Philippe Comtois, Alexandre Despatie, Blythe Hartley, Émilie Heymans, Anne Montminy.
  • Xina: Fu Mingxia, Gao Min, Guo Jingjing, Hu Jia, Lao Lishi, Na Li, Li Ting, Wu Minxia, Peng Bo, Xue Sang, Tian Liang, Hailiang Xiao, Ni Xiong.
  • Itàlia: Klaus Dibiasi.
  • Mèxic: Rommel Pacheco, Fernando Platas, Paola Espinosa.
  • Rússia: Alexander Dobroskok, Vera Ilina, Igor Lukashin, Ioulia Pakhalina, Dmitri Sautin
  • Regne Unit: Leon Taylor, Peter Waterfield, Tom Daley, Christopher Mears, Jack Laugher, Sarah Barrow, Alicia Blagg.
  • Estats Units: Hobie Billingsley, Bruce Kimball, Beatrice Kyle, Pat McCormick, Mark Lenzi, Greg Louganis, Aileen Riggin, Laura Wilkinson, Jennifer Chandler, Bob Webster.
  • Espanya: Javier Illana, Julia Cruz.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Janson, Horst Woldemar; Janson, Anthony F.; Janson, Horst Woldemar. History of art : the Western tradition. Upper Saddle River, N.J. : Pearson/Prentice-Hall, 2004, p. 170. ISBN 978-0-13-182623-6. 
  2. ↑ Holloway, R. Ross «Conventions of Etruscan Painting in the Tomb of Hunting and Fishing at Tarquinii» (en anglès). American Journal of Archaeology, 69, 4, 01-10-1965, pàg. 341–347. DOI: 10.2307/502183. ISSN: 0002-9114.
  3. ↑ Jones, Nathaniel S. «Competitive Diving Principles and Injuries» (en anglès). Current Sports Medicine Reports, 16, 5, September/October 2017, pàg. 351. DOI: 10.1249/JSR.0000000000000401. ISSN: 1537-8918.
  4. ↑ Alberghina, Maria Francesca; Germinario, Chiara; Bartolozzi, Giovanni; Bracci, Susanna; Grifa, Celestino «The Tomb of the Diver and the frescoed tombs in Paestum (southern Italy): New insights from a comparative archaeometric study» (en anglès). PLOS ONE, 15, 4, 24 d’abr. 2020, pàg. e0232375. DOI: 10.1371/journal.pone.0232375. ISSN: 1932-6203. PMC: PMC7182217. PMID: 32330186.
  5. ↑ Holloway, R. Ross «The Tomb of the Diver» (en anglès). American Journal of Archaeology, 110, 3, 01-07-2006, pàg. 365–388. DOI: 10.3764/aja.110.3.365. ISSN: 0002-9114.
  6. ↑ The Sportsman's Magazine of Life in London and the Country (en anglès), 1845. 
  7. ↑ Rubin, Benjamin D. «THE BASICS OF COMPETITIVE DIVING AND ITS INJURIES». Clinics in Sports Medicine, 18, 2, 4-1999, pàg. 293–303. DOI: 10.1016/s0278-5919(05)70145-9. ISSN: 0278-5919.
  8. ↑ Thomas, Ralph. Swimming : [with lists of books published in English, German, French and other European languages and critical remarks on the theory and practice of swimming and resuscitation, biography, history, bibliography, including upwards of one hundred illustrations]. [Place of publication not identified] : Council for National Cooperation in Aquatics, 1975, p. 149-150. 
  9. ↑ Walsh, John Henry. British Rural Sports: Comprising Shooting, Hunting, Coursing, Fishing, Hawking, Racing, Boating, and Pedestrianism, with All Rural Games and Amusements (en anglès). F. Warne, 1877, p. 720-722. 
  10. ↑ Cox, Richard; Vamplew, Wray; Jarvie, Grant. Encyclopedia of British Sport (en anglès). Bloomsbury Academic, 2000-12-05, p. 111. ISBN 978-1-85109-344-1. 
  11. ↑ Crego, Robert. Sports and Games of the 18th and 19th Centuries (en anglès). Bloomsbury Academic, 2003-01-30, p. 137. ISBN 978-0-313-31610-4. 
  12. ↑ Harris, Luke J. The Stockholm 1912 Olympics (en anglès). Londres: Palgrave Macmillan UK, 2015, p. 114–138. DOI 10.1007/978-1-137-49862-5_5. ISBN 978-1-137-49862-5. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salts

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Salts&oldid=34113623»