Música per a infants i joves
 | |
| Creació | dècada del 1900  |
|---|---|
| Part de | música popular |
La música per a infants i joves o música infantil és un gènere caracteritzat d'obres d'un vocabulari musical accessible per a joves. Es caracteritza entre d'altres per melodies a primera vista relativament senzilles[1] i una lletra amb tornades freqüents.
Conté entre altres obres del folklore tradicional com a cançons de bressol, cançons per tirar sort i obres de compositors coneguts. Té diferents formes i funcions. Primer hi ha el plaer de crear un estat de flux de mer plaer de reproduir un tema conegut. Com el plaer de cantar una cançó apresa a l'escola i de descobrir per exemple, que els avis la coneixen també. També té una funció de joc pedagògic destinat al desenvolupament general en estimular la imaginació i creativitat i oferir un ventall de recursos que aporten un descobriment de les mateixes possibilitats en el ritme, la veu, la psicomotricitat i l'audició.[2] La melodia igualment pot ajudar a memoritzar el nom de les parts del cós, els números, l'abc. Una altra música es compon més aviat per aprendre a tocar un instrument o tocar en grup. Grans i petits compositors s'hi dediquen pel mer plaer de crear obres que plauen a infants i joves, sense cap menyspreu o complex de no compondre per a adults.[1]
Amb l'obra Schulwerk, Carl Orff (1895-1982) va revolucionar l'ensenyament de la música als joves des dels quatre anys, basat en la idea que fer música des de l'inici és més important que llegir i el tradicional solfeig avorrit.[3] Molts compositors van cedir obres per incorporar al seu mètode. Catalunya té una llarga tradició de música per a infants. De fet, a l'edat mitjana, com el Sínode d'Antioquia va prohibir el 379 a les dones de cantar a l'església catòlica, calien nois o castrats per la veu soprano.[4] Al segle xii l'Escolania de Montserrat és una de les escoles de música per a joves més antigues a Occident. A Girona el 1478 el cardenal Joan Margarit i Pau (1420-1484) va crear una escola de música per a infants a la Catedral de Girona.[5] En aquesta tradició van continuar entre molts d'altres Domènec Mas i Serracant i Ireneu Segarra que va desenvolupar mètodes d'ensenyament musical imaginatius i innovadors.[6]
Composicions destacades
[modifica]- Simfonia de les Joguines
- «Schlafe mein Prinzchen, schlafe ein» de Johann Friedrich Anton Fleischmann (1766-1798) (atribuït a Mozart)
- Setze Cançons per a infants (Seize chansons pour enfants), opus 54, de Piotr Ilitx Txaikovski (1840-1893)
- Pere i el llop (1936) conte musical per a nens de Serguei Prokófiev (1891-1953)
- Guia d'orquestra per a joves (1946) de Benjamin Britten (1913-1976)
Grups catalans destacats
[modifica]No necessàriament toquen música infantil al sentit propi, però realitzen programes amb música accessible per a joves en un context més adaptat que la tradicional sala de concert amb el seu ritu de silenci respectuós. Segons Enderrock hi ha a Catalunya creacions de música per a infants «que no tenen res a envejar a les creacions que es fan per a públic adult en la invenció i la qualitat sonora i interpretativa».[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Puigdemont, Pep «La música infantil». Enderrock, 10-02-2012.
- ↑ «Sensibilització i Aprenentatge de la Música per a Infants (SAMI)». Esclat. [Consulta: 19 desembre 2017].
- ↑ «Apunts del mètode Orff-Schulwerk». Blanquerna. Arxivat de l'original el 2010-01-19. [Consulta: 19 desembre 2017].
- ↑ Gimeno, Ferran. «La visió del mestre de cant. Consideracions sobre la tècnica vocal.». A: Josep Rumbau i Serra (ed.). La medicina del Cant, 2004, p. 73.
- ↑ «Joan Margarit i Pau: Cronologia». A: El cardenal Margarit i l'Europa quatrecentista: actes del Simposi internacional, Universitat de Girona, 14-17 de novembre de 2006. Roma: L'Erma di Bretschneider, 2008, p. 253 (Vol 3 de Hispania antigua: Serie historica). ISBN 9788882655129.
- ↑ Torras Belmonte, Roger. Fent vibrar d'amour l'espai : homenatge al P. Ireneu Segarra. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007. ISBN 9788484158929.
- ↑ «Mainasons, Canta i balla amb la Nia, la Mel i en Ton». Mainasons. [Consulta: 19 desembre 2017].
Bibliografia
[modifica]- Mas i Serracant, Domènec; Guimerà, Àngel. Cançons per la Mainada.
- Tria'n cinc!!: iniciació a la música per a infants de P-3. Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, 2006, p. 96.
- Vila, Francesc. Música per a infants instrumental Orff (pdf). Barcelona: Dinsic, 2002. ISBN 8495055708.
- Smith, Barbara. The non-musician's guide to children's music. Glendale, CA: International Center for Learning, Regal Books Division, G/L Publications, 1977. ISBN 0830704922.