Josep Maria Plans i Freyre
«Josep Maria Plans » redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Josep Maria Plans (desambiguació)». |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) José María Plans y Freyre 17 juliol 1878 Barcelona |
Mort | 11 març 1934 (55 anys) Madrid |
Causa de mort | asma pneumònia |
Vocal de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions científiques | |
1926 – | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | Física, astronomia |
Ocupador | Universitat Central, professor d'universitat (1918–1934) Universitat de Saragossa, professor d'universitat (1909–1918) |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Pere Puig i Adam, Tomás Rodríguez Bachiller, Francesc Navarro Borràs, Carmen Martínez Sancho, Antoni Romañà i Pujó i Fernando Lorente de No |
Família | |
Cònjuge | María del Dulce Sanz de Bremond Aparisi (1910–1934) |
Josep Maria Plans i Freyre (Barcelona, 17 de juliol de 1878 - Madrid, 1934) va ser un físic i astrònom català.[1]
Biografia
[modifica]Josep Maria Plans va estudiar a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar en ciències físico-matemàtiques. Impartí classes de física i química a l'institut de Castelló de la Plana i a l'Escola Superior d'Aerotècnia, i fou catedràtic de mecànica racional a la facultat de Ciències de la Universitat de Saragossa (1909-1917) i de mecànica celeste a la Universitat Central de Madrid (1917-34). Va ser un dels primers científics que introduí la Teoria de la Relativitat a l'Estat. El 1918 va guanyar un premi de l'Institut d'Estudis Catalans per l'estudi El·lipsoide de Dirichlet.[1]
És membre de la Reial Societat Espanyola de Física i Química, de la Reial Societat Matemàtica Espanyola, de l'Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències, corresponent de la Pontificia Accademia dei Nuovi Lincei, de Roma, de l'Acadèmia de Ciències de Lisboa, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, i de la Societé Française de Physique. El 1923 fou admès a la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, de la que ja n'era corresponent des de 1914, ingressant amb el discurs Algunes consideracions sobre els espais de Weyl i d'Eddington i els últims treballs d'Einstein.[2]
Publicacions
[modifica]- Lecciones de termodinámica (1913)
- Nociones fundamentales de mecánica relativista y proceso histórico del cálculo diferencial absoluto y su importancia actual (1921)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Josep Maria Plans i Freyre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Biografia Arxivat 2017-08-02 a Wayback Machine. al web de la RAC
Bibliografia
[modifica]- F. NAVARRO BORRÁS, Don José María Plans y Freyre, «Anales de la Univ. de Madrid» 3 (1934) 230-247 (con índice de principales publicaciones).
- J. BARINAGA, P. PUIG ADAM, B. CABRERA, D. José María Plans y Freyre, Matemático, maestro, académico y catedrático, «Las Ciencias» 11,2 (1935).
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Juan Manuel de Zafra y Esteban |
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Medalla 4 1923-1934 |
Succeït per: José Augusto Sánchez Pérez |
- Físics barcelonins
- Astrònoms barcelonins
- Estudiants de física de la UB
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
- Morts a Madrid
- Científics barcelonins contemporanis
- Astrònoms catalans del sud contemporanis
- Físics catalans del sud contemporanis
- Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona
- Naixements del 1878