Vés al contingut

Josep Maria Plans i Freyre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
«Josep Maria Plans » redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Josep Maria Plans (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula personaJosep Maria Plans i Freyre

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) José María Plans y Freyre Modifica el valor a Wikidata
17 juliol 1878 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort11 març 1934 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortasma
pneumònia Modifica el valor a Wikidata
Vocal de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions científiques
1926 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
OcupacióFísica, astronomia
OcupadorUniversitat Central, professor d'universitat (1918–1934)
Universitat de Saragossa, professor d'universitat (1909–1918) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralPere Puig i Adam, Tomás Rodríguez Bachiller, Francesc Navarro Borràs, Carmen Martínez Sancho, Antoni Romañà i Pujó i Fernando Lorente de No Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaría del Dulce Sanz de Bremond Aparisi (1910–1934) Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Plans i Freyre (Barcelona, 17 de juliol de 1878 - Madrid, 1934) va ser un físic i astrònom català.[1]

Biografia

[modifica]

Josep Maria Plans va estudiar a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar en ciències físico-matemàtiques. Impartí classes de física i química a l'institut de Castelló de la Plana i a l'Escola Superior d'Aerotècnia, i fou catedràtic de mecànica racional a la facultat de Ciències de la Universitat de Saragossa (1909-1917) i de mecànica celeste a la Universitat Central de Madrid (1917-34). Va ser un dels primers científics que introduí la Teoria de la Relativitat a l'Estat. El 1918 va guanyar un premi de l'Institut d'Estudis Catalans per l'estudi El·lipsoide de Dirichlet.[1]

És membre de la Reial Societat Espanyola de Física i Química, de la Reial Societat Matemàtica Espanyola, de l'Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències, corresponent de la Pontificia Accademia dei Nuovi Lincei, de Roma, de l'Acadèmia de Ciències de Lisboa, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, i de la Societé Française de Physique. El 1923 fou admès a la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, de la que ja n'era corresponent des de 1914, ingressant amb el discurs Algunes consideracions sobre els espais de Weyl i d'Eddington i els últims treballs d'Einstein.[2]

Publicacions

[modifica]
  • Lecciones de termodinámica (1913)
  • Nociones fundamentales de mecánica relativista y proceso histórico del cálculo diferencial absoluto y su importancia actual (1921)

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • F. NAVARRO BORRÁS, Don José María Plans y Freyre, «Anales de la Univ. de Madrid» 3 (1934) 230-247 (con índice de principales publicaciones).
  • J. BARINAGA, P. PUIG ADAM, B. CABRERA, D. José María Plans y Freyre, Matemático, maestro, académico y catedrático, «Las Ciencias» 11,2 (1935).


Premis i fites
Precedit per:
Juan Manuel de Zafra y Esteban

Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 4

1923-1934
Succeït per:
José Augusto Sánchez Pérez