Jacques-Louis Soret
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 juny 1827 Ginebra (Suïssa) |
| Mort | 13 maig 1890 (62 anys) Ginebra (Suïssa) |
| Religió | Calvinisme |
| Formació | École Polytechnique (1847–1852) Collège de France (1847–1852) Universitat de Ginebra - Geisteswissenschaft, ciències naturals |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física |
| Ocupació | químic, físic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Ginebra (1866–) |
| Membre de | |
| Professors | Robert Bunsen i Henri Victor Regnault |
| Família | |
| Fills | Charles Soret |
| Parents | Christian Dominicé, rebesnet Louis Odier, avi Gideon Le Cointe, besavi |
| Premis | |
Jacques-Louis Soret (Ginebra, Suïssa, 30 juny 1827 - 13 maig 1890) fou un físic i químic suís que descobrí l'element químic holmi el 1878 juntament amb Marc Delafontaine i Per-Teodor Cleve.
Era fill de Nicolas Soret, mercader de professió, i de Jenny Odier. Realitzà els seus estudis secundaris a l'Acadèmia de Ginebra. Entre 1847 i 1852 estudià a París al Collège de France amb Henri Victor Regnault i a l'Escola Politècnica. Visità Anglaterra i Itàlia. El 1952 es llicencià en física a l'Acadèmia de Ginebra. L'any següent fou professor de física i química al Gymnasium de Ginebra. El període 1858-1862 fou assessor administratiu de Ginebra i director d'obres durant la construcció del pont del Mont-Blanc. A Heidelberg, realitzà investigacions sobre l'ozó al laboratori de Robert Wilhelm Bunsen (1862-1863) descobrint que es tractava de trioxigen, O₃. També amplià estudis a Jena, Weimar i Berlín. Fou nomenat professor de l'Acadèmia de Ginebra (1866), professor de Física Mèdica (1876) i rector de la universitat (1880-1882).[1]
El 1878 estudiant els espectres dels diferents elements químics del mineral gadolinita identificà unes bandes que no corresponien a cap element conegut fins aquell moment, confirmant una observació menys precisa del també químic suís Marc Delafontaine.[2] L'any següent el químic suec Per Teodor Cleve arribà a la mateixa conclusió i anomenà holmi al nou element.
El 1883 descobrí una intensa banda d'absorció de la llum en la zona del color blau de l'espectre visible de la sang,[3] actualment anomenada banda de Soret.
Fou president de la Societat suïssa de ciències naturals (1880-1886) i membre de l'Acadèmia de Ciències de París (1890). Fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Basilea (1874) i Cavaller de la Legió d'Honor (1887).[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 VW, Charles P. Enz /. «Soret, Jacques-Louis» (en francès). [Consulta: 27 desembre 2017].
- ↑ Soret, J.L. «Sur les spectres d'absorption ultra-violets des terres de la gadolinite». Comptes rendus de l'Académie des sciences, 87, 1878, pàg. 1062.
- ↑ Soret, J.L. «Analyse spectrale: Sur le spectre d'absorption du sang dans la partie violette et ultra-violette». Comptes rendus de l'Académie des sciences, 97, 1883, pàg. 1269–1270.