Vés al contingut

Insuficiència renal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaInsuficiència renal
Tipusnefropatia, trastorn de la funció renal, malaltiaa renal crònica, símptoma urològic i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatnefrologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
paricalcitol (en) Tradueix i alpha-ketoglutaric acid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Afectaronyó Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10N17-N19
CIM-9584-585
Recursos externs
DiseasesDB26060 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD051437 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0035078, C1839604 i C1565489 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:1074 Modifica el valor a Wikidata

Una insuficiència renal (IR) és una condició mèdica en la qual els ronyons deixen de filtrar adequadament els productes de rebuig de la sang.[1] Les dues formes principals són la insuficiència renal aguda, que sol ser reversible amb el tractament adequat i la insuficiència renal crònica, que sovint no és reversible. En ambdós casos, hi sol haver una causa subjacent.

La insuficiència renal es determina principalment per una disminució en la taxa de filtració glomerular (TFG), la velocitat a la qual la sang es filtra en el glomèrul del ronyó. A menor TFG, correspon una major gravetat del procés. Això provoca una disminució o inclús una absència de producció d'orina i l'acumulació de productes de rebuig (creatinina o urea) a la sang (azotèmia). Depenent de la causa, pot haver-hi la presència d'hematúria (la pèrdua de sang en l'orina) i proteïnúria (pèrdua de proteïnes en l'orina). Molt sovint, cursa amb una hipertensió arterial associada que augmenta de forma progressiva si no es tracta.[2] El trastorn hipertensiu que pateixen les persones amb insuficiència renal de llarga durada té un control difícil i requereix la combinació de dos, o més, compostos antihipertensius per aconseguir un estat de normotensió (130/80 mmHg).[3]

En la insuficiència renal, pot haver problemes de retenció de líquid en el cos (que condueix a edemes), augment dels nivells d'àcid, nivells elevats de potassi, disminució dels nivells de calci, augment dels nivells de fosfat (hiperfosfatèmia),[4] i en les etapes posteriors, anèmia. També es poden veure afectats els ossos (osteodistròfia renal), fet que provoca un ampli ventall de manifestacions que tenen el seu origen en diversos mecanismes fisiopatològics que progressen en funció de la durada de la malaltia:[5] resorció i esclerosi òssia, osteomalàcia, osteopènia o osteoporosi, per exemple. A llarg termini els problemes de ronyó estan associats amb un major risc cardiovascular,[6] en bona part a causa d'una elevació perllongada del bicarbonat sèric en un context de desequilibri acidobàsic[7] i també per una calcificació arterial anòmala secundària a la desregulació del metabolisme del calci i dels fosfats que afavoreix el desenvolupament de malaltia coronària.[8] Es parla de síndrome cardiorenal quan en un malalt coexisteixen simultàniament una insuficiència renal i una insuficiència cardíaca, de forma que un augment de la disfunció dels ronyons empitjora la disfunció del cor i viceversa, produint-se així un efecte de retroalimentació que accelera el dany renal i el miocardíac alhora, agrupat avui dia en cinc condicions clíniques diferents.[9]

En els malalts amb cirrosi i ascites existeix una disfunció circulatòria associada a vasoconstricció renal i al consegüent deteriorament del flux sanguini dels ronyons. En aquest context, un empitjorament addicional de la funció hepática o dels agents etiològics que disminueixen el volum vascular efectiu comporta una perfusió reduïda i un baix filtrat glomerular que origina el desenvolupament d'insuficiència renal.[10]

En pacients ancians afectes d'obstrucció intestinal, no és infreqüent l'aparició d'una insuficiència renal de naturalesa prerenal, a causa de l'acumulació massiva de líquids a les nanses de l'intestí.[11]

L'obesitat es considera un factor de risc associat al desenvolupament d'insuficiència renal, ja que pot ser la causa d'una proteïnúria que, amb el decurs dels anys, ocasioni una disminució del filtrat glomerular.[12] A banda d'això, un excés de massa corporal comporta un fenomen d'hiperfiltració perllongada que amb freqüència constitueix el substrat d'una glomerulopatia.[13]

Rarament, la sarcoïdosi -familiar o no- té com a primera manifestació una IR amb hipercalcèmia i hipercalciúria. A banda de casos molt determinats, acostuma a respondre bé als corticoides.[14][15]

L'origen d'algunes IRs pot ser iatrogènic. L'administració endovenosa continuada de bifosfonats rics en nitrogen (compostos derivats del pirofosfat que inhibeixen l'activitat osteoclàstica) és una causa ocasional d'IR, ja que té un efecte nefrotòxic que fa necessari un adequat control analític del pacient.[16] En ancians polimedicats, amb diverses patologies de base però sense evidència de malaltia renal prèvia, la presa d'AINEs pot induir l'aparició d'una IR.[17] Poques vegades, les solucions orals de fosfat de sodi utilitzades abans de la pràctica de colonoscòpies desencadenen IRs agudes o cròniques.[18] Dosis excessives de catàrtics que contenen magnesi poden causar IRs o agreujar disfuncions renals ja existents, especialment en malalts geriàtrics amb alteracions del trànsit intestinal.[19] S'han descrit casos esporàdics d'IR progressiva secundaris al tractament amb alectinib[20] (un inhibidor de la cinasa limfoma-anaplàsica indicat en certs tipus de càncer de pulmó i amb una bona tolerància en general), que han comportat un canvi de medicació.[21] La presa de determinats fàrmacs durant la gestació, com ara el telmisartan (un antagonista dels receptors d'angiotensina II) pot ocasionar IRs agudes en els nounats.[22] En rares ocasions, una reacció adversa a la sacarosa emprada com a excipient per administrar immunoglobulines endovenoses ha estat la causa d'IRs.[23]

Certes IRs, sobretot agudes, són conseqüència de reaccions anafilàctiques greus a medicaments o de l'acció de toxines[24][25] o de verins pertanyents a determinats insectes[26] i ofidis.[27] Poden ser subsegüents a fenòmens isquèmics renals produïts pel consum de cocaïna.[28]

Les IRs no són rares en casos de cop de calor associats a l'exercici físic.[29]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Medline Plus. «Kidney Failure». National Institutes of Health, 2012. [Consulta: 1r gener 2013].
  2. ↑ Marín, M; Gorostidi, M «Tratamiento de la hipertensión arterial en enfermos con insuficiencia renal. Estadios 2 y 3 de la enfermedad renal crónica» (en castellà). Nefrologia (Madr.), 2004; 24 Supl 6, pp: 91-100. ISSN: 1989-2284 [Consulta: 24 març 2018].
  3. ↑ Méndez Durán, A «Tratamiento de la hipertensión arterial en presencia de enfermedad renal crónica» (en castellà). Rev Fac Med (Méx.), 2013 Mai-Jun; 56 (3), pp: 12-20. ISSN: 2448-4865 [Consulta: 24 març 2018].
  4. ↑ Lewis, JL III «Hiperfosfatemia» (en castellà). Manuales MSD. Merck Sharp & Dohme Corp, 2018; Mar (rev), pàgs: 4 [Consulta: 17 setembre 2018].
  5. ↑ Astudillo, A; Cocioa, R; Ríos, D «Osteodistrofia renal y trastornos del metabolismo y la mineralización ósea asociados a enfermedad renal crónica: manifestaciones en radiología» (en castellà). Rev Chil Rad, 2016 Gen-Mar; 22 (1), pp: 27-34. DOI: 10.1016/j.rchira.2016.02.002. ISSN: 0717-201X [Consulta: 24 març 2018].[Enllaç no actiu]
  6. ↑ Liao, MT; Sung, CC; Hung, KC; Wu, CC; Lo, L «Insulin resistance in patients with chronic kidney disease» (en anglès). J Biomed Biotechnol, 2012 Ag 7; 2012, pp: 691369. DOI: 10.1155/2012/691369. PMC: 3420350. PMID: 22919275 [Consulta: 24 març 2018].
  7. ↑ Dobre M, Yang W, Pan Q, Appel L, et al «Persistent High Serum Bicarbonate and the Risk of Heart Failure in Patients With Chronic Kidney Disease (CKD): A Report From the Chronic Renal Insufficiency Cohort (CRIC) Study» (en anglès). J Am Heart Assoc, 2015 Abr 20; 4 (4), pii: e001599. DOI: 10.1161/JAHA.114.001599. PMC: 4579944. PMID: 25896890 [Consulta: 24 març 2018].
  8. ↑ Shanahan CM, Crouthamel MH, Kapustin A, Giachelli CM «Arterial calcification in chronic kidney disease: key roles for calcium and phosphate» (en anglès). Circ Res, 2011 Set 2; 109 (6), pp: 697-711. DOI: 10.1161/CIRCRESAHA.110.234914. PMC: 3249146. PMID: 21885837 [Consulta: 24 març 2018].
  9. ↑ Di Lullo L, Bellasi A, Barbera V, Russo D, et al «Pathophysiology of the cardio-renal syndromes types 1-5: An uptodate» (en anglès). Indian Heart J, 2017 Mar-Abr; 69 (2), pp: 255-265. DOI: 10.1016/j.ihj.2017.01.005. PMC: 5415026. PMID: 28460776 [Consulta: 6 octubre 2018].
  10. ↑ Ruiz del Árbol, L «Insuficiencia renal en el paciente cirrótico» (en castellà). Gastroenterol Hepatol Contin, 2006 Gen; 5 (1), pp: 33-37. DOI: 10.1016/S1578-1550(06)74275-9. ISSN: 1578-1550 [Consulta: 31 març 2018].
  11. ↑ Enríquez Sánchez, S «Análisis de la obstrucción intestinal en pacientes mayores de 50 años -Tesi doctoral-» (en castellà). Departamento de Cirugía. Universidad de Granada, 2007, págs: 162 ISBN 978-84-338-4686-0 [Consulta: 15 abril 2018].
  12. ↑ Morales Ruiz, E; Praga Terente, M «Relación entre obesidad y desarrollo de insuficiencia renal» (en castellà). Hipertensión, 2008 Mar; 25 (2), pp: 61-69. DOI: 10.1016/S1889-1837(08)71738-0. ISSN: 1889-1837 [Consulta: 15 abril 2018].
  13. ↑ Kovesdy CP, Furth S, Zoccali C «Obesity and kidney disease: hidden consequences of the epidemic» (en anglès). Rev Med Chil, 2017 Mar; 145 (3), pp: 281-291. DOI: 10.4067/S0034-98872017000300001. ISSN: 0034-9887. PMID: 28548184 [Consulta: 15 abril 2018].
  14. ↑ Pastor E, Arriero JM, Gutiérrez AI, Barroso ME, et al «Renal failure as first manifestation of familial sarcoidosis» (en anglès). Eur Respir J, 2010 Des; 36 (6), pp: 1485-1487. DOI: 10.1183/09031936.00077710. ISSN: 1399-3003. PMID: 21119208 [Consulta: 26 maig 2018].
  15. ↑ Ibrik O, Samon R, Roda A, Roca R, et al «Sarcoidosis: diagnóstico a partir del estudio de insuficiencia renal e hipercalcemia» (en castellà). Nefrologia (Madr.), 2011; 31 (3), pp: 371-372. DOI: 10.3265/Nefrologia.pre2011.Mar.10832. ISSN: 1989-2284. PMID: 21629348 [Consulta: 26 maig 2018].
  16. ↑ Perazella MA, Markowitz GS «Bisphosphonate nephrotoxicity» (en anglès). Kidney Int, 2008 Des; 74 (11), pp: 1385-1393. Arxivat de l'original el 27 de maig 2018. DOI: 10.1038/ki.2008.356. ISSN: 0085-2538. PMID: 18685574 [Consulta: 26 maig 2018].
  17. ↑ Dhanvijay P, Misra AK, Varma SK «Diclofenac induced acute renal failure in a decompensated elderly patient» (en anglès). J Pharmacol Pharmacother, 2013 Abr; 4 (2), pp: 155-157. DOI: 10.4103/0976-500X.110916. PMC: 3669580. PMID: 23761717 [Consulta: 6 octubre 2018].
  18. ↑ Fernández-Juárez G, Parejo L, Villacorta J, Tato A, et al «Kidney injury after sodium phosphate solution beyond the acute renal failure» (en anglès). Nefrologia (Madr.), 2016 Maig-Jun; 36 (3), pp: 243-248. DOI: 10.1016/j.nefro.2016.02.010. ISSN: 1989-2284. PMID: 27087365 [Consulta: 27 maig 2018].
  19. ↑ Kontani M, Hara A, Ohta S, Ikeda T «Hypermagnesemia induced by massive cathartic ingestion in an elderly woman without pre-existing renal dysfunction» (en anglès). Intern Med, 2005 Maig; 44 (5), pp: 448-452. DOI: 10.2169/internalmedicine.44.448. ISSN: 0918-2918. PMID: 15942092 [Consulta: 9 octubre 2018].
  20. ↑ PubChem «Alectinib» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Oct 7; CID 49806720 (rev), pàgs: 36 [Consulta: 9 octubre 2018].
  21. ↑ Nagai K, Ono H, Matsuura M, Hann M, et al «Progressive renal insufficiency related to ALK inhibitor, alectinib» (en anglès). Oxf Med Case Reports, 2018 Abr 25; 2018 (4), pp: omy00948. DOI: 10.1093/omcr/omy009. PMC: 5915949. PMID: 29713488 [Consulta: 27 maig 2018].
  22. ↑ Pietrement C, Malot L, Santerne B, Roussel B, et al «Neonatal acute renal failure secondary to maternal exposure to telmisartan, angiotensin II receptor antagonist» (en anglès). J Perinatol, 2003 Abr-Maig; 23 (3), pp: 254-255. DOI: 10.1038/sj.jp.7210871. ISSN: 1476-5543. PMID: 12732865 [Consulta: 18 setembre 2018].
  23. ↑ Dantal, J «Intravenous immunoglobulins: in-depth review of excipients and acute kidney injury risk» (en anglès). Am J Nephrol, 2013; 38 (4), pp: 275-284. DOI: 10.1159/000354893. ISSN: 1421-9670. PMID: 24051350 [Consulta: 8 octubre 2018].
  24. ↑ Hedman H, Holmdahl J, Mölne J, Ebefors K, et al «Long-term clinical outcome for patients poisoned by the fungal nephrotoxin orellanine» (en anglès). BMC Nephrol, 2017 Abr 3; 18 (1), pp: 121. DOI: 10.1186/s12882-017-0533-6. PMC: 5379567. PMID: 28372584 [Consulta: 6 octubre 2018].
  25. ↑ Kirchmair M, Carrilho P, Pfab R, Haberl B, et al «Amanita poisonings resulting in acute, reversible renal failure: new cases, new toxic Amanita mushrooms» (en anglès). Nephrol Dial Transplant, 2012 Abr; 27 (4), pp: 1380-1386. DOI: 10.1093/ndt/gfr511. ISSN: 0931-0509. PMID: 21965588 [Consulta: 6 octubre 2018].
  26. ↑ Mejía Vélez, G «Insuficiencia renal aguda por picadura múltiple de abejas africanizadas. Comunicación de 43 casos» (en castellà). Nefrologia, 2010; 30 (5), pp: 531-538. DOI: 10.3265/Nefrologia.pre2010.May.10269. ISSN: 1989-2284. PMID: 20613852 [Consulta: 6 octubre 2018].
  27. ↑ de Silva U, Sarathchandra C, Senanayake H, Pilapitiya S, et al «Hyponatraemia and seizures in Merrem's hump-nosed pit viper (Hypnale hypnale) envenoming: a case report» (en anglès). J Med Case Rep, 2018 Ag 2; 12 (1), pp: 213. DOI: 10.1186/s13256-018-1756-2. PMC: 6091016. PMID: 30071895 [Consulta: 6 octubre 2018].
  28. ↑ Furaz K, Bernis Carro C, Cirugeda García A, Pérez de José A, Sánchez Tomero JA «Infarto renal e insuficiencia renal aguda por consumo de cocaína» (en castellà). Nefrologia, 2008; 28 (3), pp: 347-349. ISSN: 1989-2284. PMID: 18590504 [Consulta: 14 octubre 2018].
  29. ↑ Yu FC, Lu KC, Lin SH, Chen GS, et al «Energy metabolism in exertional heat stroke with acute renal failure» (en anglès). Nephrol Dial Transplant, 1997 Oct; 12 (10), pp: 2087-2092. ISSN: 0931-0509. PMID: 9351070 [Consulta: 6 octubre 2018].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Insuficiència_renal&oldid=34169363»