Vés al contingut

Granja

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Granja (desambiguació)».
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Granja
Imatge
16 juliol 2009
Úsfarming (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Format perestable
homestead (en) Tradueix
pati
pallissa
cowshed (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deagricultor Modifica el valor a Wikidata
Terrenys d'una granja a la Xina.

Una granja és un terreny rural on s'exerceix l'agricultura i la ramaderia. És la unitat bàsica de l'agricultura, destinada a la producció i administració de la collita o a la cria d'aviram i de bestiar. Més específicament la granja pot designar només el lloc o edifici destinat a la cria d'animals.

En el sentit de l'explotació agrària tradicional constituïda per una casa de camp amb diverses dependències, de la qual depenen els boscos, les pastures i les terres de conreu de la propietat, és anomenada mas a Catalunya i al País Valencià; alqueria, també al País Valencià i a Balears; possessió, a Mallorca; o lloc, a Menorca.

Segons les regions, la granja pot tenir una activitat diversificada en el sector agrari i ramader, o bé estar més o menys especialitzada en un sector particular: els cereals, la vinya (viticultura), els arbres fruiters, productes de l'hort (horticultura), etc.

Quan la granja transforma i comercialitza els seus propis productes, com ara formatges, productes làctics, aviram, ous, embotits, fruites i hortalisses, confitura, vi, llana..., parlem de «productes de granja». La comercialització d'aquests productes, per regla general, segueix un circuit curt (venda a la granja mateix, al mercat o al comerç local).

Llista d'obres d'agricultura

[modifica]

La descripció d'alguns tipus de granges pot consultar-se en obres sobre agricultura.

  • 505–587. Varahamihira. Brihat Samhita (La gran compilació), una mena d'enciclopèdia sobre tota mena de coneixements de la seva època.[13][14][15]

Any 1300

[modifica]
Calendari agrícola medieval. Pietro Crescenzi.

Any 1400

[modifica]
  • c 1420. Manuscrit anglès amb la traducció de l'obra de Pal·ladi Rutilià.[24][25]

Any 1500

[modifica]
  • 1554. Praedium rusticum. Charles Estienne.[28]
  • 1564. L’agriculture et maison rustique. Charles Estienne et Jean Liebault.[29]
  • 1578. Foure Bookes of Husbandry. Conrad Heresbach.[30]
  • 1585. Five Hundred Points of Good Husbandry: Together with a Book of Huswifery. Thomas Tusser.[31][32]
  • 1593. Le vinti giornate dell'agricoltura. Agostino Gallo.[33]

Any 1600

[modifica]
  • 1600. Le Theatre d'Agriculture et mesnage des champs. Olivier de Serres.[34]

Any 1700

[modifica]
  • 1708. The whole art of husbandry. John Mortimer.[36]
  • 1716. A Compleat System of Husbandry and Gardening. John Worlidge.[37]
  • 1720. Economía general de la casa de Campo. Francisco de la Torre.[38]
  • 1752. L' Ecole Du Jardin Potager.[39]
  • 1764. Essays on husbandry. Walter Harte.[40]
  • 1771. The Complete English Farmer. David Henry.[41]

Any 1800

[modifica]
  • 1817. Tratado del injerto: en que se explica todo lo correspondiente al arte de injertar. Claudio Boutelou.[42]
  • 1841. Manuel d'agriculture pratique à l'usage des fermes de trente hectares. Spineux.[43]
  • 1844. Mémoires sur quelques sujets d'agriculture, et sur la fondation d'une ferme modèle et d'une école d'agriculture dans le Canton de Vaud.[44]
  • 1852. Tratado sobre huertos.[45]
  • 1853. Volgarizzamento del trattato di agricoltura di Rutilio Tauro Emiliano Palladio testo di lingua la prima volta pubblicato dall'abate Paolo Zanotti.[46]
  • 1861. Manuel élémentaire et classique d'Agriculture approprié aux diverses parties de la France. Louis GOSSIN.[47]
  • 1868. Manuale dell'ortolano contenente la coltivazione ordinaria e forzata delle piante d'ortaggio.[50]
  • 1873. Tratado completo del cultivo de la huerta. Buenaventura Aragó.[51]
  • 1874. Journal de l'agriculture de la ferme et des maisons de campagnes, de la zootechnie, de la viticulture, de l'horticulture, de l'economie rurale et des interets de la propriete.[52]

Any 2000

[modifica]
  • 2001. Diccionari dels noms de ceps i raïms: l'ampelonímia catalana. Xavier Favà i Agud.[53]


Referències

[modifica]
  1. ↑ John Claudius Loudon. An Encyclopædia of Agriculture: Comprising the Theory and Practice of the Valuation, Transfer, Laying Out, Improvement, and Management of Landed Property; and Present State, with Suggestions for Its Future Progress in the British Isles. Longman, Hurst, Rees, Orme, Brown, and Green, 1826, p. 11–. 
  2. ↑ Fuentes literarias para la agricultura cartaginesa: el tratado de Magón. Rodolfo Domínguez Petit.
  3. ↑ Marcus Porcius Cato. Economie rurale, 1773. 
  4. ↑ Marcus Porcius Cato. Praeter librum de re rustica quae extant. Teubner, 1860. 
  5. ↑ Marco Terencio Varron; Rutilio Tauro Emiliano Paladio Les agronomes latins: Caton, Varron, Columelle, Palladius. Firmin Didot Frères, Fils, 1864. 
  6. ↑ Lucius Junius Moderatus Columella. L. Junii Moderati Columellæ de re rustica libri duo, et quædam excerpta ex ejusdem aliis libris, etc. Ex officina Georgii Grierson, 1537, p. 47–. 
  7. ↑ Lucius Junius Moderatus Columella. L. Junius Moderatus Columella Of Husbandry: In Twelve Books: and His Book Concerning Trees. A. Millar, 1745. 
  8. ↑ Paladius. Scriptores rei rusticae veteres latini...silicet : Cato, Varro, Columella, Paladius et Vegetius a recensione J. M. Gesneri, 1787. 
  9. ↑ Palladius Rutilius Taurus Aemilianus. Opus agriculturae.
  10. ↑ Charles Anthon. A Classical Dictionary: Containing an Account of the Principal Proper Names Mentioned in Ancient Authors and Intended to Elucidate All the Important Points Connected with Geography, History, Biography, Mythology, and Fine Arts of the Greeks and Romans ; Together with an Account of Coins, Weights, and Measures, with Tabular Values of the Same. Harper & Brothers, 1855, p. 963–. 
  11. ↑ Rutilius Taurus Aemilianus Palladius. L'Économie rurale. C.L.F. Panckoucke, 1843, p. 468–. 
  12. ↑ Shenghan Shi. A Preliminary Survey of the Book Ch'i Min Yao Shu, an Agricultural Encyclopaedia of the 6th Century ... Second Edition. Science Press, 1962. 
  13. ↑ Varāhamihira. Varahamihira's Brihat Samhita with an English Translation and Notes, the Cultivation and Economy of the Animal and Vegetable Productions of Agriculture, Including All the Latest Improvements; a General History of Agriculture in All Countries; and a Statistical View of Its by Panditabhushana V. Subrahmanya Sastri, ... and Vidwan M. Ramakrishna Bhat, .... V.B. Soobbiah and Sons, 1947. 
  14. ↑ Brihat Samhita of Varaha Mihira.
  15. ↑ Vinod Chandra Srivastava. History of Agriculture in India, Up to C. 1200 A.D.. Concept Publishing Company, 2008, p. 550–. ISBN 978-81-8069-521-6. 
  16. ↑ Cassianus (Bassus.). Dell'agricoltura, 1554. 
  17. ↑ Cassianus (Bassus.). Le Grand et bon mesnager, 1544. 
  18. ↑ Abû Zakaria Yakya; Josef Antonio Banqueri. Kitab al-filâha. Libro de agricultura. Imprenta Real, 1802, p. 2– [Consulta: 23 novembre 2010]. 
  19. ↑ Walter de Henley. Dite de hosebondrie. Longmans, Green, and Company, 1890. 
  20. ↑ Petrus de Crescentiis. Liber ruralium commodorum. Johannes van Westfalen, 1484, p. 180–. 
  21. ↑ Crescenzi, P.; Rossi, B. Trattato della agricoltura di Piero de' Crescenzi (en italià). Instituto delle Scienze, 1784 [Consulta: 30 gener 2022]. 
  22. ↑ Cifuentes i Comamala, Lluís. La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2006, p. 60. ISBN 9788447531202. 
  23. ↑ REFLEXIONS SOBRE LA TRADUCCIÓ ARRAN DE LES LLETRES CATALANES MEDIEVALS. Júlia Butinyà.
  24. ↑ The British Quarterly Review, 1874, p. 270–. 
  25. ↑ Rutilius Taurus Aemilianus Palladius. Palladius On husbondrie: From the unique ms. of about 1420 A.D. in Colchester Castle. Early English Text Society, 1879. 
  26. ↑ Gabriel Alonso de Herrera. Obra de agricultura. A.G. de Brocar, 1520. 
  27. ↑ Gabriel Alonso de Herrera. Agricoltura, 1592. 
  28. ↑ Charles Estienne. Praedium rusticum, 1554. 
  29. ↑ Charles Estienne. L'Agriculture et maison rustique de MM. Charles Estienne et Jean Liebault,...Plus un bref recueil des chasses du cerf, du sanglier, du lièvre,.... par Jacques Roussin, 1594. 
  30. ↑ Conrad Heresbach. Foure Bookes of Husbandry,. Iohn VVight, 1578. 
  31. ↑ Thomas Tusser. Five Hundred Points of Good Husbandry: Together with a Book of Huswifery. Cambridge University Press, 24 octubre 2013, p. 20–. ISBN 978-1-108-06630-3. 
  32. ↑ Thomas Tusser. Five Hundred Points of Good Husbandry. Lackington, 1812. 
  33. ↑ Agostino Gallo. Le vinti giornate dell'agricoltura, 1593, p. 36–. 
  34. ↑ Olivier de SERRES (Seigneur du Pradel.). Le Theatre d'Agriculture et mesnage des champs ... Derniere edition reueuë et augmentée par l'Auteur, etc, 1623. 
  35. ↑ Miquel Agustí. Llibre dels secrets de agricultura, casa rustica y pastoril. en la estampa de Esteue Liberôs, 1617. 
  36. ↑ John Mortimer. The whole art of husbandry. Printed by J. H. for H. Mortlock, 1708. 
  37. ↑ John Worlidge. A Compleat System of Husbandry and Gardening: Or, the Gentleman's Companion, in the Business and Pleasures of a Country Life. ... The Whole Collected From, and Containing what is Most Valuable in All the Books Hitherto Written Upon this Subject; .... J. Pickard, A. Bettesworth, and E. Curll, 1716. 
  38. ↑ de la Torre, F. Economia general de la casa de Campo (en castellà). En la imprenta de Juan de Ariztia, 1720, p. 463 [Consulta: 30 gener 2022]. 
  39. ↑ L' Ecole Du Jardin Potager: Qui Comprend La Description exacte de toutes les Plantes Potageres; les qualités de Terre, les situations & les climats qui leur sont propres; la culture qu'elles demandent; leurs propriétés pour la vie, & leurs vertus pour la santé .... Boudet, 1752. 
  40. ↑ Walter Harte. Essays on husbandry. Printed for W. Frederick in Bath, 1764. 
  41. ↑ David Henry. The Complete English Farmer, Or a Practical System of Husbandry Founded Upon Natural, Certain, and Obvious Principles: In which is Comprized a General View of the Whole Art of Agriculture, Exhibiting the Different Effects of Cultivating Land According to the Usage of the Old and New Husbandry .... F. Newberry, 1771. 
  42. ↑ Claudio Boutelou. Tratado del injerto: en que se explica todo lo correspondiente al arte de injertar. Oficina de Don Francisco Martinez Dávila, 1817. 
  43. ↑ Spineux. Manuel d'agriculture pratique à l'usage des fermes de trente hectares. Duval et Hermant, 1841, p. 23–. 
  44. ↑ Mémoires sur quelques sujets d'agriculture, et sur la fondation d'une ferme modèle et d'une école d'agriculture dans le Canton de Vaud. M. Ducloux, 1844. 
  45. ↑ Instruccion para el pueblo: Coleccion de tratados sobre todos los conocimientos humanos .... V. Garcia Torres, 1852, p. 135–. 
  46. ↑ Rutilius Taurus Aemilianus Palladius; Paolo Zanotti Volgarizzamento del trattato di agricoltura di Rutilio Tauro Emiliano Palladio testo di lingua la prima volta pubblicato dall'abate Paolo Zanotti. G. Silvestri, 1853. 
  47. ↑ Louis GOSSIN. Manuel élémentaire et classique d'Agriculture approprié aux diverses parties de la France. L'Auteur, 1861, p. 188–. 
  48. ↑ Gregor Johann Mendel. Versuche Ùber Pflanzenhybriden. Library of Alexandria, 1901. ISBN 978-1-4655-5318-8. 
  49. ↑ Experiments in plant-hybridisation by Mendel, Gregor, 1822-1884; Bateson, William, 1861-1926.
  50. ↑ Manuale dell'ortolano contenente la coltivazione ordinaria e forzata delle piante d'ortaggio, etc, 1868, p. 5–. 
  51. ↑ Buenaventura Aragó. Tratado completo del cultivo de la huerta: obra escrita expresamente para todas las provincias y posesiones españolas. M. Escribano, 1873, p. 335–. 
  52. ↑ Journal de l'agriculture de la ferme et des maisons de campagnes, de la zootechnie, de la viticulture, del'horticulture, de l'economie rurale et des interets de la propriete, 1874, p. 82–. 
  53. ↑ Xavier Favà i Agud. Diccionari dels noms de ceps i raïms: l'ampelonímia catalana. Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 421–. ISBN 978-84-7283-559-7. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Granja

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Granja&oldid=33042899»