Vés al contingut

Goémon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
De la molsa d'Irlanda (Chondrus crispus), coneguda amb els noms «Petit Goémon», «Goémon frisé», «Goémon blanc»[1] o «molsa marina» pels goémoniers, i «carragheen» per la indústria, s'obté la carragenina, un agent gelificant[2]

Les goémon (també conegudes com a goëmon; del bretó gwemon o del gal·lès gwymon) o herba de mar (traducció literal de l'anglès seaweed), són una barreja indeterminada d'algues brunes, vermelles i verdes deixades per l'acció de les marees i que són recollides al llarg de les costes marítimes durant la baixamar. En aquest sentit restringit, també es coneixen com a «derelicte d'algues», sinònim de sart en poiteví, i varech en normand (warec significa derelicte, d'origen anglo-escandinau i que prové del nòrdic antic wrec, *wrek o vagrek, amb el mateix significat).

Es distingeix les goémon de riba (que apareixen a la costa) i les goémon submarines (recollides amb vaixells amb «scoubidou»).[3]

Per extensió, també s'anomena Goémon al fertilitzant de goémon.[4]

Referències

[modifica]
  1. Descoloració obtinguda durant el seu tradicional assecat sobre les dunes.
  2. Cabioc'h, Jacqueline; Floc'h, Jean-Yves; Le Toquin, Alain; Boudouresque, Charles François. Guide des algues des mers d'Europe (en francès). Delachaux et Niestlé, 2006, p. 67. 
  3. Chavannes, Carole Dougoud. Les algues de A à Z (en francès). Jouvence, 2014, p. 67. 
  4. Péret, Jacques. Terres marines (en francès). Presses universitaires de Rennes, 2015. 

Vegeu també

[modifica]