Freqüentatiu
Un freqüentatiu o iteratiu és una transformació d'un verb –més sovint amb sufix– per a expressar una acció que es produeix habitualment o repetidament.[1] És un fenomen lingüistic productiu en moltes llengües europees. En català, el sufix «-ejar» pot servir per a fer freqüentatius.[2]
Els freqüentatius llatins, per l'intermediari del llatí vulgar sovint en català van perdre la significació d'iteratiu, i per a expressar la iteració s'utilitzen aleshores perífrasis amb els verbs «soler» o «sovintejar», o amb «tenir l'habitud, el costum» o l'adverbi «sovint». També l'article determinat serveix per a donar un sentit freqüentatiu a les expressions de temps: «dijous vaig a la biblioteca» (una vegada) i «els dijous (o el dijous) vaig a la biblioteca (=cada dijous).[3] És equivalent de «El dijous solc anar a la biblioteca».
Exemples
[modifica]- Llatí
En llatí els freqüentatius es formen entre d'altres pel sufix -it o en formar un nou verb des del participatiu. De vegades, amb l'evolució de la llengua les significacions dels dos verbs bifurquen, o el verb nofreqüentatiu desapareix en la llengua vulgar. Així per exemple, el freqüentatiu cantare al llatí vulgar i les llengües romàniques que se'n van derivar va totalment suplantar el verb canere (cecini, cantus de conjugació més irregular i complex). Molt freqüents a les èpoques arcaica i postclàssica, els freqüentatius perduren a les llengües romàniques.[4]
- aboriri, abortus: apagar-se, finir → abortare: avortar
- agere, actum: agir → agitare: agitar
- canere, cantus: cantar → cantare: dir repetidament, predicar, més tard reemplaça el verb canere sense sentit freqüentatiu
- dare, datum: donar → datare: donar sovint, datar
- dicere, dictum: dir → dictare: dir sovint, recitar, dictar, ordenar
- dirigere, directum: dirigir → directiare: dreçar
- facere, factum: fer → factitare: fer sovint, soler fer
- inficere, infectum: tenyir, tacar: infectare, produir una infecció.
- venire, venturus venir → ventitare venir sovint[5]
- vertere, versum: girar → versare: girar sovint, vessar[6]
- Llengües romàniques
- català:
- francès: taper: picar → tapoter: tustar, donar copets
- Llengües germàniques
- alemany: klingen: sonar → klingeln: tocar, trucar
- anglès: sniff ensumar, ruflar→ sniffle: furetetjar, flairar
- neerlandès:
- snuiten: mocar →snotteren: treure mocs, sanglotar
- bidden: demanar, pregar → bedelen: mendicar, demanar sovint
Referències
[modifica]- ↑ «Freqüentatiu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «verb freqüentatiu». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Com s'escriuen els dies de la setmana per donar-los un sentit freqüentatiu?». Consorci per a la Normalització Lingüística, s.d.. [Consulta: 8 novembre 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ Duque, Pedro J. Gramàtica llatina. traducció d'Esther Artigas, Laura Cabré, Alejandra de Riquer. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2005, p. 104. ISBN 9788447527878.
- ↑ Gel·li, Aule; Montserrat, Cebrià. Vicent Ferrís. Les nits àtiques, Volum 3. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1930, p. 104. ISBN 9788472254190.
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «vessar». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 959. ISBN 9788441225169.
- ↑ «Clicar». Eines de llengua. [Consulta: 10 novembre 2014]. «Un cas paral·lel és el cas de fer un xat i xatejar(en aquest cas la forma xatar, que s'ha difós en algun mitjà de comunicació, és bastant inadmissible atès que xatejar introdueix el matís freqüentatiu que va associat a aquesta acció).»
- ↑ Termcat Termcat Notícies n°480, 25 setembre 2013 [Consulta: 10 novembre 2014]. «Es tracta d'un verb creat a partir del substantiu vapor i el sufix verbal -ejar, sufix que té valor freqüentatiu o iteratiu i que és molt productiu en català.»