François Guizot

François Guizot
	;
Biografia
Naixement	4 octubre 1787 ; Nimes (França)
Mort	12 setembre 1874 (86 anys); Abbey of Val-Richer (França) (en)
Sepultura	Saint-Ouen-le-Pin
Cap de Govern de França
	19 setembre 1847 – 23 febrer 1848 ; ← Nicolas Jean de Dieu Soult – Mathieu Molé →
Diputat a l'Assemblea Nacional
	17 agost 1846 – 24 febrer 1848 ; Legislatura: setena legislatura de la Monarquia de Juliol ; Circumscripció electoral: Calvados
Diputat a l'Assemblea Nacional
	26 juliol 1842 – 6 juliol 1846 ; Legislatura: sisena legislatura de la Monarquia de Juliol ; Circumscripció electoral: Calvados
Diputat a l'Assemblea Nacional
	4 abril 1839 – 12 juny 1842 ; Legislatura: cinquena legislatura de la Monarquia de Juliol ; Circumscripció electoral: Calvados
Diputat a l'Assemblea Nacional
	18 desembre 1837 – 2 febrer 1839 ; Legislatura: quarta legislatura de la Monarquia de Juliol ; Circumscripció electoral: Calvados
Seient 40 de l'Acadèmia Francesa
	28 abril 1836 – 12 setembre 1874 ; ← Destutt de Tracy – Jean-Baptiste Dumas →
Diputat a l'Assemblea Nacional
	31 juliol 1834 – 3 octubre 1837 ; Legislatura: tercera legislatura de la Monarquia de Juliol ; Circumscripció electoral: Calvados
Diputat a l'Assemblea Nacional
	23 juny 1831 – 25 maig 1834 ; Legislatura: segona legislatura de la Monarquia de Juliol ; Circumscripció electoral: Calvados
Diputat a l'Assemblea Nacional
	23 juny 1830 – 31 maig 1831 ; Legislatura: primera legislatura de la Monarquia de Juliol ; Circumscripció electoral: Calvados
Diputat a l'Assemblea Nacional
	5 febrer 1828 – 16 juny 1830 ; Legislatura: quarta legislatura de la Segona Restauració ; Circumscripció electoral: Calvados
Ambaixador
Conseller general
Dades personals
Religió	Calvinisme
Formació	Universitat de Ginebra
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	polític, traductor, escriptor, historiador, diplomàtic, crític literari
Ocupador	Universitat de París
Partit	orleanisme
Membre de	Acadèmia Francesa (1836–); Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre ordinari) (1833–1874); Acadèmia de les Ciències de Torí (1804–); Acadèmia de Ciències d'Hongria ; Société de l'histoire de France (membre fundador) ; Acadèmia Bavaresa de Ciències ; Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos ; Institut Arqueològic Alemany ; Reial Acadèmia Sueca de Lletres, Història i Antiguitats ; Académie des Sciences Morales et Politiques ; Reial Acadèmia Sueca de Ciències ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Acadèmia Prussiana de les Ciències
Moviment	Liberalisme
Professors	Pierre de Joux (en)
Alumnes	Jules Michelet i Honoré de Balzac
Influències	Jacques-Bénigne Bossuet i Louis Bourdaloue
Obra
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França [ 42AP] ;
Família
Cònjuge	Marguerite Guizot (1828–); Pauline Guizot (1812–valor desconegut)
Fills	Henriette Guizot de Witt; () Marguerite Guizot; Pauline de Witt; () Pauline Guizot; Guillaume Guizot; ()
Pares	André Guizot i Élisabeth-Sophie Bonicel
Germans	Jean-Jacques Guizot
Premis
	(27 abril 1840) Gran Creu de la Legió d'Honor; Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or; Orde de sant Gener; Gran Creu de l'Orde del Salvador; Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències; Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències; Orde del Toisó d'Or; Orde de l'Elefant ;

François Pierre Guillaume Guizot (Nimes, 4 d'octubre de 1787 - Saint-Ouen-le-Pin (Calvados), 12 de setembre de 1874) va ser Primer Ministre de França i historiador.

Va néixer a Nimes dins una família burgesa hugonot. El seu pare va ser executat a Nimes durant la Revolució Francesa. La seva mare s'exilià a Ginebra on Guizot va ser educat i allí va rebre la influència de les idees de Rousseau.

El 1812 va ocupar la càtedra d'història moderna de la Universitat de la Sorbona. Va escriure una Histoire de la révolution d'Angleterre depuis Charles I à Charles II (1826-1827) mostrant-se imparcial i Histoire de la civilisation en Europe (1828) i Histoire de la civilisation en France que són considerades obres clàssiques de la historiografia.

El març de 1830 Guizot pronuncià un discurs demanant una major llibertat política a la Cambra de Diputats i la moció es va aprovar 221 contra 181, al que Carles X de França va respondre dissolent la Cambra el 16 de maig i convocant noves eleccions que van reforçar l'oposició al tron, que puja a 284 escons.^[1] El 25 de juliol de 1830, Carles X va intentar després d'un llarg període d'agitació, primer ministerial i després parlamentària, assolir un cop de força per mitjà de les "Ordenances de Juliol" però finalment, en la Revolució francesa de Juliol el rei hagué d'abdicar al Castell de Rambouillet i fugir amb la família reial cap a Anglaterra.^[2]

Durant 26 anys va ocupar diversos càrrecs com els dels ministeris d'interior, Afers estrangers i Primer Ministre de França. La crisi econòmica de 1846-1848 va afavorir l'oposició, que es va anar unint progressivament, i després de les reformes obtingudes durant la sessió parlamentària de 1847, com la rebaixa de l'impost del cens a 100 francs al març, la prohibició de l'acumulació de càrrecs públics administratius amb escó de diputats, el gabinet de Guizot esdevingué més autoritari. En preparació de la sessió parlamentària de 1847-1848, Lluís Felip I de França va prohibir les reunions de l'oposició demòcrata, republicana i liberal. El més liberal dels orleanistes reunits darrere d'Adolphe Thiers va reclamar un règim més parlamentari i es va unir amb l'esquerra. Per primera vegada en anys va arribar a un acord amb de Klemens Wenzel Lothar von Metternich sobre la Guerra Civil Suïssa donant suport als cantons separatistes i proposar una conferència, però el govern va aixafar abans la revolta.^[3]

La prohibició de les reunions polítiques d'una oposició cada cop més vigorosa el gener de 1848 va catalitzar la revolució, i Adolphe Thiers, partidari de la repressió, fou nomenat cap de govern en substitució de François Guizot^[4] però els aldarulls fan enderrocar Lluís Felip al febrer i va veure l'establiment de la Segona República Francesa.^[5]

Referències

↑ Duque Pajuelo, Félix. La Restauración (en castellà). Ediciones AKAL, 2014, p. 77. ISBN 9788446040699.
↑ Anacleto Ferrer Mas, Xavier García Raffi, Francesc J. Hernàndez i Dobon, Bernardo Lerma Sirvent. Marx. Llegir el Manifest del partit comunista (1848). Universitat de València, 2012, p. 76. ISBN 9788437089683.
↑ Palmer, Alan. Metternich: Councillor of Europe (en anglès). 1997 reprint. Londres: Orion, 1972, p. 298-311. ISBN 978-1-85799-868-9.
↑ Hugo, Victor. Choses vues 1847-1848 (en francès). París: Gallimard, 1972, p. 451. ISBN 2-07-036047-4.
↑ Jardin, André; Tudesq, André-Jean. La France des notables : I. L'évolution générale, 1815 - 1848 (en francès). Seuil, 1973, p. 247. ISBN 2-02-000666-9.

Enllaços externs

"Condition of the July Monarchy, 1830-1848" a The Modern History Sourcebook
François Guizot a Almirall: portal de cultura i pensament del segle XIX de l'Ateneu Barcelonès

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: François Guizot

[1] Duque Pajuelo, Félix. La Restauración (en castellà). Ediciones AKAL, 2014, p. 77. ISBN 9788446040699.

[2] Anacleto Ferrer Mas, Xavier García Raffi, Francesc J. Hernàndez i Dobon, Bernardo Lerma Sirvent. Marx. Llegir el Manifest del partit comunista (1848). Universitat de València, 2012, p. 76. ISBN 9788437089683.

[3] Palmer, Alan. Metternich: Councillor of Europe (en anglès). 1997 reprint. Londres: Orion, 1972, p. 298-311. ISBN 978-1-85799-868-9.

[4] Hugo, Victor. Choses vues 1847-1848 (en francès). París: Gallimard, 1972, p. 451. ISBN 2-07-036047-4.

[5] Jardin, André; Tudesq, André-Jean. La France des notables : I. L'évolution générale, 1815 - 1848 (en francès). Seuil, 1973, p. 247. ISBN 2-02-000666-9.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) ULAN (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1)