Frísia
Per a altres significats, vegeu «Frísia (desambiguació)». |
Tipus | ethnic territory (en) | ||||
---|---|---|---|---|---|
Epònim | frisis | ||||
Localització | |||||
Continent | Europa | ||||
Entitat territorial administrativa | Baixa Saxònia (Alemanya), Slesvig-Holstein (Alemanya) i Països Baixos | ||||
| |||||
Format per | |||||
Frísia (en frisó occidental: Fryslân, en frisó septentrional: Fraschlönj, en frisó oriental: Fräislound, en baix saxó: Freesland, en alemany i neerlandès: Friesland, en danès: Frisland) és una regió històrica costanera situada a l'angle sud-oriental de la mar del Nord, a l'anomenada badia d'Helgoland. S'estén des del nord-oest dels Països Baixos fins al sud-oest de Dinamarca a través del nord-oest d'Alemanya. Frísia és el país dels frisons, poble germànic que parla el frisó, una llengua germànica molt propera a l'anglès.
Antigament formava un territori homogeni, però el soterrament de terres al mar propi de la zona i l'atomització política patida als Països Baixos arran de l'edat mitjana n'han dividit el territori. Se sol dividir en quatre seccions:
- la Frísia occidental: una regió dins la província d'Holanda septentrional amb uns 330.000 habitants en 781 km², dels quals una tercera part és formada d'aigua als municipis d'Alkmaar (parcialment), Andijk, Drechterland, Enkhuizen, Harenkarspel, Heerhugowaard, Hoorn, Koggenland, Langedijk, Medemblik, Niedorp, Opmeer, Schagen, Stede Broec i Wervershoof.
- la província de Frísia
- la Frísia Oriental, que comprèn la comunitat de Seelterlound (en alemany: Saterfriesch) dins el districte de Cloppenburg, amb 123,5 km² i 12.551 habitants, dins districte (landkreis en alemany) d'Emden (Baixa Saxònia)), amb 4.080 quilòmetres quadrats i 350.000 habitants. La capital n'és Emden, i també comprèn les illes frisones de Borkum (23 km²), Juist (10 km²), Norderney (16 km²), Baltrum (6 km²), Langeoog (11 km²), Spiekeroog (8 km²), Wangerooge (3 km²) i Scharhörn (3 km²).
- la Frísia Septentrional, situada a l'antic cercle de Tondern, a l'estat alemany de Slesvig-Holstein, antic territori danès, amb una extensió de 1.309 quilòmetres quadrats i una població de 155.609 habitants, dels quals uns 60.000 es consideren frisons, que comprèn les illes de Sylt/Sölring, Föhr/Fering, Amrum/Imömrang, Helgoland/Halunder, Trischen (5 km²), Nordstrand (31 km²), Hooge (5 km²), Pellworm (22 km²) i Nordmarsch-Langeness (8 km²).
Davant la costa de Frísia, es troben els tres grups de l'arxipèlag de les Illes Frisones (les occidentals, les orientals i les septentrionals), que corresponen aproximadament a cadascuna de les seccions en què es divideix el territori frisó.
Orografia
[modifica]El país és gairebé tot pla. A Frísia occidental, l'única on es manté viu l'esperit frisó, el país és gairebé tot sota el nivell del mar, i només sobresurten petites llomes artificials anomenades terpen o wierden. Hi destaquen les planures d'Oostergo, a la costa nord-oest, vora el golf de Lauwerszee, i el Westergo, a la costa sud-est, vora el llac IJssel (IJsselmeer).
També formen part del país el cordó d'illes costaneres, anomenades illes Frisones, separades per bancs poc profunds anomenats wadden o watten, que sovint surten en la marea baixa i fan de pastures a l'estiu. Les més grans en són Texel, Vlieland, Terschelling, Ameland i Schiermonnikoog. Els principals rius del país són els Linde, Ee, Boorn i Tjonger o Kuinre, i els principals llacs, els Slotermeer, IJsselmeer, Sneekermeer, Heegermeer, Tjeukemeer i Fluessen (meer = llac).
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- García, Xosé Lois. Naciones colonizadas de Europa Occidental. A Coruña: Follas Novas, 1978.
- Viladot i Presas, Maria Àngels «Vitalitat (etno)lingüística i identitat al grup de pertinença: algunes dades i consideracions sobre el català i el frisó». Revista de Catalunya, 109, juliol 1996.
- Tubella i Casadevall, Imma; Vinyamata Camp, Eduard. Les nacions de l'Europa capitalista. Barcelona: La Magrana, 1978.
- Núñez Seixas, Xosé Manoel. Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX. Madrid: Ed. Síntesis, 1998 (Historia Universal Contemporánea).
- Fernández-Armesto, Felipe. Los hijos de Zeus. Barcelona: Grijalbo, 1996.
- Lamuela García, Francesc Xavier. Català, occità i friülà: llengües subordinades i planificació lingüística. Barcelona: Quaderns Crema, 1987 (Assaig Minor).