Vés al contingut

Ferran Romeu i Ribot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFerran Romeu i Ribot
Biografia
Naixement1862 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1943 Modifica el valor a Wikidata (80/81 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte, urbanista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentModernisme català Modifica el valor a Wikidata
Casa Armet a Sant Cugat del Vallès

Ferran Romeu i Ribot (Barcelona, 6 de desembre de 1862 [1]- 1943[2]) fou un arquitecte modernista i urbanista català.[3]

Fill de Jaume Romeu i Dimas, canvista de professió, i Francesca Ribot i Saball naturals de Barcelona. Es titulà el 8 de novembre de 1887[4] i el 1896, amb l'escultor Pere Carbonell i Huguet, realitzà el monument funerari neogòtic de Cristòfor Colom a Santo Domingo. El 1899 entra com a professor auxiliar de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.

Va ser el responsable de l'últim tram de les obres d'obertura de la Via Laietana entre el carrer Sant Pere Més Baix i la Plaça d'Urquinaona, que van acabar el 1913.

Dins el modernisme construí, entre altres edificis, la casa Conrad Roure (carrer d'Aribau, 155) de Barcelona el 1902, amb visibles influències estructurals del Castel Béranger d'Hector Guimard, i la casa Armet (Avinguda de Gràcia) a Sant Cugat del Vallès el 1898.

Fou coautor el 1917 del Pla General d'Urbanització de Barcelona, conegut com a pla Romeu-Porcel.

Referències

[modifica]
  1. Arxiu Municipal Contemporani. Naixements. 1862. Registres. Llibre 4 (Núms 4787 Al 5885).Registre núm. 5482.
  2. «esquela de Don Fernando Romeu y Ribot». LaVanguardia, 01-04-2020, pàg. 13.
  3. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 185. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 
  4. «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 312 [Consulta: 8 setembre 2013].