Excàlibur (pel·lícula)

Excàlibur
Excalibur
	; Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció	John Boorman
Protagonistes	Nigel Terry; Helen Mirren; Nicholas Clay; Cherie Lunghi; Nicol Williamson; Robert Addie; Gabriel Byrne; Liam Neeson; Patrick Stewart; Ciarán Hinds; Katrine Boorman; Paul Geoffrey; Charley Boorman; Bríd Brennan; Clive Swift; Corin Redgrave; Keith Buckley; Niall O'Brien
Producció	John Boorman
Guió	Rospo Pallenberg i John Boorman
Música	Trevor Jones
Fotografia	Alex Thomson
Muntatge	John Merritt
Productora	Orion Pictures
Distribuïdor	Warner Bros. i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Regne Unit, Estats Units d'Amèrica i Irlanda
Estrena	10 abril 1981
Durada	135 min i 139 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en color
Pressupost	11.000.000 $
Descripció
Basat en	La mort d'Artur
Gènere	cinema fantàstic, cinema d'acció, drama, cinema d'espasa i bruixeria, pel·lícula basada en un llibre i pel·lícula medieval
Qualificació MPAA	R i PG
Tema	incest i llegenda artúrica
Lloc de la narració	Anglaterra
Representa l'entitat	Excàlibur
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor fotografia (1982) ;

Excàlibur^[1] (títol original en anglès: Excalibur) és una pel·lícula d'aventures fantàstiques i de cavalleria, basada en el cicle arturià. Va ser dirigida per John Boorman i estrenada el 1981, i va estar nominada a l'Oscar a la millor fotografia 1981.^[2] Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.^[1]

Argument

El rei Uther Pendragon rep de Merlí l'espasa Excàlibur, amb la qual ha d'unificar la terra. Però la seva passió per Igerna, l'esposa del duc de Cornualla, arruïna les esperances de pau de Merlí. L'encantador accedeix a la demanda d'Uther d'oferir-li una nit amb l'objecte del seu desig, però reclama a canvi la fruita dels seus amors. Espera trobar en aquest nen l'Escollit capaç d'unificar la terra, al contrari d'Uther, que ha perdut la confiança dels seus vassalls. Abans de morir en una trampa, Uther clava Excalibur en una roca. L'espasa no podrà ser alliberada més que per la mà de l'Escollit.

Molts anys més tard, Artús, el fill d'Uther i d'Igerna, criat en una família d'adopció, participa en el torneig havent de designar el campió digne de la prova. El fill il·legítim d'Uther aconsegueix extreure Excalibur de la seva roca i blandar-la: esdevé així el nou rei de la Gran Bretanya, destinat a posar fi a llargs anys de guerra. Però els senyors de guerra no volen un senzill genet com a rei, i una batalla té lloc a continuació. El rei Artús, gràcies a la seva grandària d'ànima, aconsegueix crear una aliança al voltant d'ell, i amb el suport dels seus cavallers i de Merlí, el regne és de nou unificat.

Alguns anys més tard, es casa amb Ginebra i crea la confraria dels Cavallers de la Taula Rodona. La seva trobada amb Lancelot, el millor dels cavallers, significa la fi de l'harmonia: Lancelot i Ginebra s'enamoren un de l'altre, i la seva traïció envers Artús comporta el caos. La fada Morgana, filla d'Igerna, s'apodera dels secrets de Merlí, i aconsegueix seduir el seu germanastre Artús per engendrar un nen incestuós, Mordred. Amb aquest fill, es revoltarà contra el Rei i dirigirà la desolació sobre la terra desunida. La cerca del Sant Greal serà l'última esperança de redempció del regne.

Repartiment

Intèrpret	Personatge	Veu en català^[1]
Nigel Terry	Rei Artús	Miquel Cors
Helen Mirren	Fada Morgana	Mercè Sampietro
Cherie Lunghi	Reina Ginebra	Maifé Gil
Paul Geoffrey^[3]	Perceval	Salvador Vives
Nicol Williamson	Merlí	Felip Peña
Robert Addie	Mordred	Joan Pera
Gabriel Byrne	Uther Pendragon	Joaquim Díaz
Keith Buckley	Urien	Isidro Sola
Katrine Boorman	Igerna	Marta Angelat
Patrick Stewart	Leodogran	Josep Maria Alarcón
Niall O'Brien	Kay	Josep Maria Ullod
Liam Neeson	Gauvain	Joaquín Muñoz
Nicholas Clay	Lancelot	Pep Torrents
Clive Swift	Sir Hector	Josep Maria Angelat
Ciarán Hinds	Lot	Carles Sales
Charley Boorman	Mordred (nen)	Glòria Roig
Eamon A. Kelly	Abat	Vicenç Manel Domènech
Veu	Veus addiccionals	Núria Cugat
Veu	Veus addiccionals	Albert Díaz
Veu	Veus addiccionals	Manuel Lázaro

Comentaris^{[cal citació]}

Aquesta obra violenta, barroca i lírica, és una adaptació fidel de La mort d'Artús, de Sir Thomas Malory, de 1485

L'atmosfera molt fosca i misteriosa de la pel·lícula deu molt a les músiques de Richard Wagner: el preludi de Tristany i Isolda, el de Parsifal, i sobretot la Marxa fúnebre de Siegfried treta de Götterdämmerung. El cèlebre preludi O Fortuna de la cantata Carmina Burana de Carl Orff és començada igualment moltes vegades per representar les escenes heroiques.

Al voltant de la pel·lícula^{[cal citació]}

La pel·lícula ha estat rodada a Irlanda als comtats de Wicklow, Tipperary i Kerry.
Abans de la sortida de la pel·lícula, la seva duració prevista era de prop de tres hores. Van ser tallades algunes escenes, entre les quals la que Lancelot es llança al socors de Ginebra, atacada per bandits en un bosc.
Segons el director John Boorman, les escenes d'amor al bosc entre Lancelot i Ginebra van ser filmades en una nit molt freda. Nicholas Clay i Cherie Lunghi van insistir tanmateix a rodar l'escena nus.
Destacar l'evolució de les armadures a la pel·lícula. Abans de l'arribada de Lancelot, els cavallers porten armadures fosques i apagades. Entre l'arribada de Lancelot i la rebel·lió de Mordred, adopten la seva armadura brillant i cromada. En resposta a la rebel·lió de Mordred, tornen a l'antiga armadura apagada. La batalla final entre els homes d'Artús i els de Mordred destaca les armadures brillants del primer i les fosques del segon.
El combat entre Lancelot i Arthur ha estat rodat a Powerscourt a Irlanda.
El vestit de núvia de Ginebra ha estat fabricada amb centenars de perles. Joves núvies van demanar debades tenir-lo.
L’Stonehenge que es veu en el moment de la batalla final és fals.
Helen Mirren i Nicol Williamson eren reticents a treballar junts. Aquest antagonisme datava d'alguns anys, quan treballaven junts a l'obra Macbeth.
Va ploure durant tot el rodatge, cosa que va propiciar una llum obaga a la pel·lícula.
Van ser els començaments de Gabriel Byrne i de Liam Neeson en el cinema.
John Boorman ha declarat que Excàlibur i el Sant Greal utilitzats a la pel·lícula són ara al seu domicili.
La mà que agafa Excalibur és la de Telsche Boorman, filla del director, que es trobava sota l'aigua.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «Excàlibur». ElDoblatge.com. [Consulta: 25 juliol 2022].
↑ «Stone Free Festival announces cult classic film screenings» (en anglès). Louder, 09-05-2016. [Consulta: 18 abril 2024].
↑ «Paul Geoffrey». Arxivat de l'original el 2010-01-23. [Consulta: 9 agost 2010].

[català-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «Excàlibur». ElDoblatge.com. [Consulta: 25 juliol 2022].

[2] «Stone Free Festival announces cult classic film screenings» (en anglès). Louder, 09-05-2016. [Consulta: 18 abril 2024].

[3] «Paul Geoffrey». Arxivat de l'original el 2010-01-23. [Consulta: 9 agost 2010].

[1]

[2]

[3]

Pel·lícules dirigides per John Boorman
Dècada del 1960	Catch Us If You Can (1965) • A boca de canó (1967) • Hell in the Pacific (1968)
Dècada del 1970	Leo the Last (1970) • Deliverance (1972) • Zardoz (1974) • Exorcist II: The Heretic (1977)
Dècada del 1980	Excàlibur (1981) • La selva esmaragda (1985) • Esperança i glòria (1987)
Dècada del 1990	Where the Heart Is (1990) • I Dreamt I Woke Up (1991) • Two Nudes Bathing (1995) • Més enllà de Rangun (1995) • El general (1998)
Dècada del 2000	El sastre de Panamà (2001) • Un país a l'Àfrica (2004) • The Tiger's Tail (2006)
Dècada del 2010	Reina i pàtria (2014)

Argument

Repartiment

Comentaris[cal citació]

Al voltant de la pel·lícula[cal citació]

Referències

Comentaris^{[cal citació]}

Al voltant de la pel·lícula^{[cal citació]}